Si fos planta, de ben segur que seria una buguenvíl·lia i, si fos de la mar, una xarxa. De meduses no en vull ni veure. Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010 XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010). |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
29 de setembre 2013
De meduses, no en vull ni veure
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bertran Perelló [Marta 1983-],
Cadaqués,
colors,
flors,
fotografies,
mar,
meduses,
persones,
poesia al carrer,
poesia breu,
veure,
xarxes
Aula prerafaelita
A en Jaume Elias
Estupor il·luminat
dels rostres de color rosa,
alegre ingenuïtat
del límit de cada cosa.
L'anècdota, que no gosa
creure en tal simplicitat,
crea un corser que s'oposa
a anar pel camí fressat.
¿Com, si el pintor no els sabia,
el genet sabrà els camins?
On anirà, bosc endins?
Fent-li llum i companyia
deixa passar un raig de mel
un àngel ros, des del cel.
Florència, 1933
Màrius Torres. Poesies. 1977
Estupor il·luminat
dels rostres de color rosa,
alegre ingenuïtat
del límit de cada cosa.
L'anècdota, que no gosa
creure en tal simplicitat,
crea un corser que s'oposa
a anar pel camí fressat.
¿Com, si el pintor no els sabia,
el genet sabrà els camins?
On anirà, bosc endins?
Fent-li llum i companyia
deixa passar un raig de mel
un àngel ros, des del cel.
Florència, 1933
Màrius Torres. Poesies. 1977
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anar,
anècdotes,
boscos,
camins,
companyia,
gosar,
límits,
llum,
mel,
persones,
pintures,
simplicitat,
Torres [Màrius 1910-1942]
El present
El present, doncs, vol dir la vida quotidiana d'una
cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb
més de quatre compromesos i alguna cosa solemne,
flotant (com tantes coses solemnes) del tipus de
l'exigència històrica. Però el quotidià és tant més
concret! Li manca, en canvi, perspectiva, és a dir
informació. Voldríem veure ara, i cal veure-ho,
alguna cosa d'allò que els altres veuran un altre dia.
Per això quan parlem de l'esdevenidor de la nostra
cultura, pensem això: el present és el futur posat al
dia; si, doncs, volem futur hem de posar-nos al dia
sense parar, i de pressa.
(Fragment)
Triadú, Joan. "El present". Serra d'or. [Barcelona] (15 juliol
1969] any XI, núm. 118, p. 35 (499)
cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb
més de quatre compromesos i alguna cosa solemne,
flotant (com tantes coses solemnes) del tipus de
l'exigència històrica. Però el quotidià és tant més
concret! Li manca, en canvi, perspectiva, és a dir
informació. Voldríem veure ara, i cal veure-ho,
alguna cosa d'allò que els altres veuran un altre dia.
Per això quan parlem de l'esdevenidor de la nostra
cultura, pensem això: el present és el futur posat al
dia; si, doncs, volem futur hem de posar-nos al dia
sense parar, i de pressa.
(Fragment)
Triadú, Joan. "El present". Serra d'or. [Barcelona] (15 juliol
1969] any XI, núm. 118, p. 35 (499)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cultura,
educació,
esdevenidor,
formació,
futur,
informació,
persones,
present,
Triadú [Joan 1921-2010]
28 de setembre 2013
Aire
No invoco els espectres,
només vull deixar l'aire tacat de tendresa,
perquè demà s'enverinin
tots aquells que vinguin a respirar-lo.
David Escamilla. Les edats del fred. 2005
només vull deixar l'aire tacat de tendresa,
perquè demà s'enverinin
tots aquells que vinguin a respirar-lo.
David Escamilla. Les edats del fred. 2005
Pròleg: Joan Margarit
Epíleg: Jordi Gabarró
Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aires,
bellesa,
deixar,
Escamilla [David 1969-],
espectres,
persones,
poesia breu,
respirar,
tendresa,
venir
Deu poetes d'ara
Les seves edats joves transcorren, entre finals dels anys cinquanta i començaments dels seixanta, dins un clima ideològicament obert a diferents tendències, propiciat per l'afebliment de la dictadura franquista i una certa recuperació econòmica. Una universitat més interclassista i la total normalització en la possibilitat de viatges o estades a l'estranger són dades sociològiques gens banals en la configuració dels seus imaginaris ideològics i estètics. Com ho són també la incorporació del cinema, de la música pop i de la consciència tecnològica dels mass-media com a objectes/subjectes de reflexió intel·lectual i estètica. (Fragment del pròleg) Dolors Oller. Deu poetes d'ara : antologia, 1996 |
Etiquetes de comentaris:
acordar,
actituds,
Catalunya,
cultura,
decidir,
democràcia,
ètica,
gratitud,
llibres,
Oller [Dolors 1942-],
pensar,
persones,
Rocaguinarda Cooperativa Cultural (Barcelona),
universitats
Lo pus bell catalanesc del món
Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut de romegueres, el pomerar pintat, fresques pereres, arrodonida eufòrbia, pleta freda, amb flors l'albó com d'engruixada seda, roques llises, capblaus, esparregueres, pedra amb un liquen, groc com la moneda del temps que calla entre les caderneres, blaus, espigats espígols, llentrisqueres mates enceses, escanya-rossins, fua aturada dels cabridencs pins que s'enfilen amb xiulo a les voreres d'arran de mar, esmusses carritxeres, escambuixades penyes, vent gregal, mar: esperit escènic, fonda sal, roques brescades, conques salineres... Ran de rel com llengua romanial pateix flor el romaní de les caeres. Blai Bonet. El jove, 1987 |
Etiquetes de comentaris:
alzina,
arbres,
blau,
Bonet [Blai 1926-1997],
caderneres,
espígol,
eufòrbia,
figueres,
gregal,
llengua romanial,
mar,
poesia encisadora,
poesia mediterrània,
pollancres,
romaní
24 de setembre 2013
Canvi de lluna
No oblidis mai qui porta la pluja des de llunyanes mars, en sacs de pell de cabra bruns: és la Lluna, quan canvia i repara els danys de la llarga sequera i de la insolació. No comptis mai amb la pluja, no la prediguis, perquè cap poder no pot portar-la, excepte la Lluna canviant; i qui pot governar-la? És propensa a endarrerir els aiguats necessaris -no fos cas que el regal es convertís en deure- un, dos, tres mesos; i aleshores, de sobte, no per compassió, sinó per caprici, conjurarà, potser, d'un oest sense núvols, una única gota per sobtar amb esperança cada cara ullerosa girada cap enlaire. Si fos la Lluna un Sol, comptaríem amb ella per portar, quan canviés, oportunament, pluja; però a ningú se li acut agrair al Sol constant que a l'estiu brilli fer, i suau a l'hivern... per què hauria, la Lluna, d'escarrassar-se així? Però si una nit, en canviar, ens porta una pluja tendra, contínua, fins i tot copiosa, que no fa mal a cap fulla ni flor, ans cau dolça, hora rere hora, amarant les fondes arrels, i la terra, xopa, exhala a l'alba un gran sospir perfumat de pura gratitud, aquesta pluja -la primera, sembla, a la nostra vida, ni pronosticada, ni amoixada, ni esperada- és el do d'una dona quan estima. Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Catalunya,
estimar,
gratitud,
Graves [Lucía],
Graves [Robert 1895-1985],
Jaumà [Josep M.],
lluna,
persones,
pluja,
sol,
tendresa,
Torà
23 de setembre 2013
144
Hom prediu la fi del món, de Calcuta fins a Atlanta. Aquells pobles disposats passaran d'un bot el tràngol, i a la Vall de Josafat, trobaran coster amb alzines... Fugir en massa cap al bosc, si volguéssim, bé podríem. Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels, 1992 |
Som hereus d'una existència
Som hereus d'una existència
que ens ha fet creure en déus desemparats
i monstres que no existeixen.
Clara Fontanet Abrines, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans, 2008
que ens ha fet creure en déus desemparats
i monstres que no existeixen.
Clara Fontanet Abrines, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans, 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
creure,
déus,
existència,
Fontanet Abrines [Clara],
joventut,
monstres,
persones,
poesia breu
22 de setembre 2013
Del raig de llum
Del raig de llum
d'un gran instant
treure poemes
Sentir el metall
que al cor batega
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
d'un gran instant
treure poemes
Sentir el metall
que al cor batega
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
Etiquetes de comentaris:
Ausländer [Rose 1901-1988],
bategar,
cors,
Hoghe [Raimund],
instants,
llum,
metalls,
poemes,
poesia breu,
raigs,
sentir
Medalló montserratí
![]() |
Quin altar enmig del jardí els àngels us van bastir! -És esvelt i assolellat-. Té per cúpula el cel blau, l'ambient d'excelsa pau, i l'amor del Principat. 14 març 1981 Climent Peix. Poesia completa : 1928-1992, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
flors,
Forner [Climent 1927-],
Huch [Jaume],
jardí,
Montserrat (Catalunya : Massís),
pau,
Peix [Climent],
Sigurbjörnsson [Börkur]
El roig averany
Un gran arbre vermell és damunt la comella
al bell cim del camí. La divina tardor
l'ha tot ell inflamat de la seva encesor
perquè ran d'una fi conegués meravella.
Era tard. Al pendís ressonava una esquella,
s'aplegava el ramat, cantussava el pastor.
Jo de l'herba del camp en la nua frisor
seia sol, pelegrí i decebut de ma estrella.
Arbre, tu més sortós que ma vida esblaimada,
amb son cant el pastor recollí l'ovellada:
no cap somni perdut sentiria mon crit.
I el vell arbre que diu:-L'hora teva s'acosta,
oh lassat viador! Com el sol en la posta
flamareja l'amor al caient de la nit.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
al bell cim del camí. La divina tardor
l'ha tot ell inflamat de la seva encesor
perquè ran d'una fi conegués meravella.
Era tard. Al pendís ressonava una esquella,
s'aplegava el ramat, cantussava el pastor.
Jo de l'herba del camp en la nua frisor
seia sol, pelegrí i decebut de ma estrella.
Arbre, tu més sortós que ma vida esblaimada,
amb son cant el pastor recollí l'ovellada:
no cap somni perdut sentiria mon crit.
I el vell arbre que diu:-L'hora teva s'acosta,
oh lassat viador! Com el sol en la posta
flamareja l'amor al caient de la nit.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
A Roser Bru i a tots els amics i familiars de Xile
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
Abelló [Montserrat],
actituds,
Assemblea Nacional Catalana,
Bru [Roser],
Catalunya,
Izquierdo [Oriol 1963-],
món,
persones,
Via Catalana,
Xile
21 de setembre 2013
QUALSEVOL HONESTA MESTRESSA DE CASA
Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria: tenen nas per al peix, ull per a les pomes. Hi ha cap misteri en quins són els sans i quins els podrits? Cap, segons ella. Qualsevol honesta mestressa de casa que, per desgràcia, hagués contractat una dròpola per fregar, podria a l'instant distingir entre els criats els ganduls, els mentiders, els pispes. Vol dir que hi ha un sisè sentit especial propi de les mestresses de casa per a les seves vestals tasques? O bé es tracta d'un fracàs dels altres cinc en tots aquells que escriuen imprudentment del tema? Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica, 2009 Ed.: Josep M. Jaumà Pr.: Lucía Graves |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
escriure,
Graves [Lucía],
Graves [Robert 1895-1985],
honestedat,
Jaumà [Josep M.],
persones,
poesia crítica,
sentits
La terra
La terra
em fa
un senyal secret
i diu adeu
Jo li responc
a reveure
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
em fa
un senyal secret
i diu adeu
Jo li responc
a reveure
Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997
Etiquetes de comentaris:
a reveure,
actituds,
adeu,
Ausländer [Rose 1901-1988],
persones,
poesia breu,
respondre,
senyals,
terra
A veure què en fem
I ara preguntes exactament què està passant
—tu, que ho tenies tot tan lligat—
i dissimules, però crec que ho vas enganxant,
per més que cridis, no respondran
els monstres de la teva infantesa trista,
el cos de professors que et va agafar mania.
No els miràvem i se'n van anar
i això, en silenci, s'anava fent gran.
Tampoc hi estic molt familiaritzat,
però em temo que és una oportunitat.
I ara comences a entendre els pobres desgraciats
que des d'un taxi van treure el cap
cridant: "Prepara't, que al final et tocarà.
Aprèn a viure i a no culpar
a la verola borda i a la tos ferina,
al papa i a la mama i als crims del nazisme".
I què hi farem si ens vam despistar
i això avançava infectant-nos la sang?
Prova somriure davant del mirall,
que ara tenim una oportunitat.
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll,
maleint alguna festa d'estudiants tronada,
quan vam veure un feix de llum, una claror,
avançant entre els llençols, fregant les cames.
Vam notar que tremolava la porta del balcó
—abans d'obrir vas comprovar el nus de la bata—.
Al carrer, entre un immens núvol de pols,
fugien en desbandada animal
les cançons que no avisaven que mentien,
les frases serioses que ja feien riure,
i van deixar-nos aquesta veritat
que, em sap molt greu, però per sempre sabràs:
pots agafar-la o deixar-la passar,
però ara tenim una oportunitat.
Tenim una oportunitat,
tenim una oportunitat,
tenim una oportunitat...
Ha, ha, ha! A veure què en fem.
Els Manel (Grup musical)
—tu, que ho tenies tot tan lligat—
i dissimules, però crec que ho vas enganxant,
per més que cridis, no respondran
els monstres de la teva infantesa trista,
el cos de professors que et va agafar mania.
No els miràvem i se'n van anar
i això, en silenci, s'anava fent gran.
Tampoc hi estic molt familiaritzat,
però em temo que és una oportunitat.
I ara comences a entendre els pobres desgraciats
que des d'un taxi van treure el cap
cridant: "Prepara't, que al final et tocarà.
Aprèn a viure i a no culpar
a la verola borda i a la tos ferina,
al papa i a la mama i als crims del nazisme".
I què hi farem si ens vam despistar
i això avançava infectant-nos la sang?
Prova somriure davant del mirall,
que ara tenim una oportunitat.
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll,
maleint alguna festa d'estudiants tronada,
quan vam veure un feix de llum, una claror,
avançant entre els llençols, fregant les cames.
Vam notar que tremolava la porta del balcó
—abans d'obrir vas comprovar el nus de la bata—.
Al carrer, entre un immens núvol de pols,
fugien en desbandada animal
les cançons que no avisaven que mentien,
les frases serioses que ja feien riure,
i van deixar-nos aquesta veritat
que, em sap molt greu, però per sempre sabràs:
pots agafar-la o deixar-la passar,
però ara tenim una oportunitat.
Tenim una oportunitat,
tenim una oportunitat,
tenim una oportunitat...
Ha, ha, ha! A veure què en fem.
Els Manel (Grup musical)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
avançar,
avisar,
cançons,
començar,
comprovar,
cridar,
culpar,
despistar,
llevar-se,
Manel (Grup musical),
mirar,
notar,
oportunitats,
persones,
professorat,
riure,
saber,
somriures,
veritats
Als infants
Al bressolet del cor gronxeu il·lusions; que cap remor cruel no els trenqui la dormida; vetlleu llurs somnis blaus pletòrics de cançons, mentre passa silent, de puntetes, la Vida. Climent Peix. Poesia completa : 1928-1992, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
blau,
festa,
il·lusions,
infantesa,
Peix [Climent],
persones,
poesia infantil,
somnis,
vida
Desig
![]() | ||||||
És temps de revolta i de somni,
de mirar-nos al fons dels ulls
sense tenir por de res,
temps d'àngels confonent-se pels carrers
i de núvols i finestres blanques,
i de roses sense espines,
i de fermes conviccions
sense jutges ni botxins.
Cada vegada que el món proclama
la irreversible mort del desig
sento que em buido per dins,
que em torno l'esgotat peregrí de mi mateix.
Però cada vegada que tornes a creure
en la llum dels nostres dies,
el meu sever instint de vida
torna a renovar la confiança en la bellesa.
David Escamilla. Les edats del fred, 2005
|
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
confiança,
conviccions,
creure,
desitjos,
Escamilla [David 1969-],
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Japkin [Silvia],
llibres,
lliure,
llum,
persones,
revolta,
roses,
ulls
19 de setembre 2013
A UN HEROI ANÒNIM
Aquest antic carrer amb la palmera, aire senyorial com d'havanera. ¿Algú sap, en passar, que en aquesta terra jagué el cos d'un heroi mort a la guerra? Pedres, sou monuments del país nostre, holocaust i record de més d'un rostre. Joan Colomines, dins, Dinou poetes dels seixanta, 1987 |
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
actituds,
art,
Balaguer [Enric 1959-],
Colomines [Joan 1922-2011],
palmeres,
Parc de la Barceloneta (Barcelona),
persones
15 de setembre 2013
Corbata de ball
Només es compon de dos plecs laterals; però han d'abraçar el coll doblement i fixar-se al davant mitjançant una agulla. També s'ha de tenir cura que la seva mida permeti que se subjecti a cadascun dels costats dels elàstics, fent que tingui dues o tres voltes. D'aquesta manera, ni violenta els moviments del cap ni els de les espatlles, i, per bé que fixa, es presta molt bé a totes les variacions i positures que ha de fer necessàriament un individu que dansa o que valseja. Joan Perucho. Monstruari fantàstic, 1984 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ball,
Barnes [Elvert],
Beethoven [Ludwig van 1770-1827],
colors,
danses,
independència,
Malàisia,
moviment,
persones,
Perucho [Joan 1920-2003]
14 de setembre 2013
So i sentit en l'obra de Joan Vinyoli
De fet, en tot poema s'hi contenen dues experiències
musicals diferents. La memòria del so i el so que encara
no ha entrat a la memòria, a la historicitat. A través
de la música oïda apareix la música no oïda. Es tracta
d'una operació delicada. Les autèntiques descàrregues
de sentit emergeixen a l'interior de l'oïda, on el so
ressona amb els sons, on la memòria ressona amb l'ara.
Com podria ser altrament?
(Fragment)
Lluís Solà. La paraula i el món. 2013
Etiquetes de comentaris:
delicadesa,
experiències,
historicitat,
memòria,
música,
oïda,
sentits,
Solà [Lluís 1940-],
sons
12 de setembre 2013
Diada
Etiquetes de comentaris:
11 de setembre,
actituds,
Catalunya,
decidir,
democràcia,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
poesia al carrer,
poesia alliberadora,
poesia del present,
poesia en xarxa,
poesia visual,
Via Catalana
09 de setembre 2013
Arbor scientae
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
boscos,
català,
enciclopèdies,
escales,
fotografies,
hivern,
llibres,
Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6],
persones,
tardor,
Yates [Frances Amelia]
05 de setembre 2013
Catalunya a la Unió Europea
Dins de la UE, el català té l'estatus de llengua regional, tot i ser coneguda per onze milions d'europeus en territoris de tres Estats membres (Espanya, França i Itàlia), com també al Principat d'Andorra, on és llengua oficial. El català és la desena llengua més parlada a la UE. Tanmateix, en aquesta organització no gaudeix de l'estatus de llengua oficial, tot i tenir la consideració d'oficialitat en tres regions europees amb poder legislatiu. (fragment) Montserrat Guibernau. Per un catalanisme cosmopolita, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amsterdam,
bicicletes,
català,
Catalunya,
editorials,
Guibernau [Montserrat 1960-],
llibreries,
llibres,
persones,
Unió Europea
Seguirem lluitant
On és la vida que se'ns va prometre tot sembla ara un somni tan distant sempre a les ordres d'algun fals profeta que s'ha oblidat que aquí tots som iguals ensopeguem amb la mateixa pedra que tants cops abans ens ha fet abaixar el cap quantes lliçons ens ha donat la història és el moment de recordar qui som seguirem endavant, seguirem lluitant i tenim tan poc a perdre per l'avui i pel demà, pels que han d’arribar fins a conquerir la glòria alcem les veus com si fossin espases sense l'avui mai no tindrem demà la convicció és la nostra cuirassa plantarem cara a aquell que ens vulgui mal és l'apatia el que ens torna dèbils és l'avarícia el que ens torna esclaus serà la unió el que ens faci forts i lliures serà l'amor el que ens farà millors seguirem endavant, seguirem lluitant i tenim tan poc a perdre per l'avui i pel demà, pels que han d’arribar fins a conquerir la glòria l'espurna del canvi comença en un mateix la força dels somnis és l'arma dels rebels. Catarres. Postals, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
Catarres (Grup musical),
colors,
conviccions,
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
llibertat,
lliçons,
lluita,
persones,
somnis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)