Soc tan petit? Quasi no res? Soc jo!
Vegeu-me: amido l'univers a pams
amb els dits, des del gros al menovell.
M'ultrapassa un avet? No ho puc jurar.
L'estelada, polsim de llantions.
La llunyania rebla el meu orgull.
Si acluco els ulls encara em veig més gran.
Oh ment, oh ment, dimensió infernal!
Pere Quart. Poemes escollits. 1983
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris a pams. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris a pams. Mostrar tots els missatges
01 de febrer 2011
El meu orgull
14 de setembre 2008
Les dues canes
Tots disposem de dues
canes d'avaluar:
segons com dius que penses,
ets honest o malvat.
Amb subjectius criteris,
amidem gent a pams.
D'acord amb ells, si mates,
ets assassí o sant.
Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984
canes d'avaluar:
segons com dius que penses,
ets honest o malvat.
Amb subjectius criteris,
amidem gent a pams.
D'acord amb ells, si mates,
ets assassí o sant.
Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984
Etiquetes de comentaris:
a pams,
actituds,
amidar,
avaluar,
canes,
disposar,
Espriu [Salvador 1913-1985],
gent,
honestedat,
pensar,
persones,
poesia breu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)