Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris civilització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris civilització. Mostrar tots els missatges

14 d’agost 2016

Entenc i sento

per Enfo (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 es (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.en)], via Wikimedia Commons
Solament dius entens més en bondat
mes jo entenc i sento també en experiència
de muntanyes de la mar, pau, mots
i planúries de la nostra terra.

Entenc i sento que hem crescut i madurat,
el coratge i les accions que ens han guiat,
l'aprenentatge continuat i les senderes
que entre tots hem creat.

El sentiment estès i perdurable
d'un territori barreja de vida
alegre, saludable i civilitzada.



Teresa Grau Ros

26 d’abril 2016

Conversa literària

Quan escric en castellà tinc més humor però també més mala llet que quan escric en català. Suposo que perquè la llengua de la meva intimitat és el català. [...] Hi ha una frase de Cioran, molt bonica, que diu que canviar de llengua és com escriure una carta d'amor amb un diccionari. Jo he hagut d'escriure en castellà tenint molt clar, sempre, que era una llengua d'ofici, i això potser m'ha fet desenvolupar més la ironia, la mala llet, o l'actitud més aviat moralitzant de la persona cívica que escriu. En canvi, en català, m'he sentit molt més lliure i al mateix temps menys important; és curiosa la diferència, oi? [...] Quan jo escric una novel·la o narració ho faig perquè em dóna la gana, és un petit espai de llibertat totalment intransferible i individual; mentre que el periodisme està molt més relacionat amb la marxa general de la teva civilització, de la teva societat.

(Fragment)


Montserrat Roig, dins,


Marta Nadal. Converses literàries. Montserrat Roig: un cant de maduresa. Serra d'Or, 360, desembre 1989, pàg. 13-17

10 de novembre 2013

Democràcia i participació ciutadana

Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).

(Fragment)


Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998

14 de juliol 2013

15 de setembre 2012

La construcció del Barri Gòtic



Cada dia centenars de turistes venen a visitar el Barri Gòtic de Barcelona.
És, sens dubte, un dels llocs més bonics i suggeridors de la nostra ciutat.
Dins aquesta àrea hi ha racons que són especialment fotografiats per turistes
que  busquen la veritable essència gòtica de la capital catalana.

Després de fer la foto de rigor a la impressionant façana gòtica de la catedral,
s'enfilen pel carrer del Bisbe, aturant-se abans, és clar, a fotografiar-se davant
el magnífic tram conservat de l'aqüeducte romà.



(Fragment)

Dani Cortijo. Històries de la història de Barcelona, 2010


19 d’agost 2012

Davant la mar


Una ciutat per a ser valorada
s’ha de poder pensar amb calma.
Una bona hora per admirar-la
és cap al tard quan ja has reposat,
quan el sabor de tot allò
que els sentits han copsat, esclata.
I les flors, l’esperit empresarial i
la màgia ens dediquen una dansa.

Una ciutat per a ser estimada
se n’ha de tenir molta cura.
Fer per no destorbar-la,
cap al tard, entre les onades,
les barques i les que passegen
la vesprada. Ran del sol que s’amaga
darrere la torre Gòries i la lluna
traient el cap, vermella, de l’aigua.

Una ciutat per a ser respectada
se n’ha de saber, d’escoltar-la.
Una bella hora per entreveure
la seva ànima és cap al tard,
quan les pedres daurades piulen,
també, que tot és possible,
que l’Europa d’ara és més
democràtica que mai
i que el camí d’avui 
i el de demà,
es fa estimant.


Teresa Grau Ros, estiu 2012

                                           

27 de juliol 2012

M. Àngels Anglada : passió per la memòria (I)

Diada Nacional de Catalunya

Ideològicament, es declara obertament independentista. La nació catalana,
entesa com el conjunt dels Països Catalans, està oprimida. Que vulgui arribar
a constituir-se en un estat no és cap deliri! És un dret reconegut per a tots els
pobles. La seva visió cívica dels Països Catalans, completament integradora
i respectuosa, aposta per una major comprensió interterritorial i no oblida
tampoc les comarques més abandonades -poc conegudes per la resta de
catalans-. La cultura i la literatura són mitjans eficaços per a agermanar
els catalans i per contribuir a acostar-los molt més.

(Fragment)


Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003

15 de juliol 2011

Al recitador de la Crida

Que l'ha Crida has de llegir:
M'han demanat si et vui dir
En.quin to has de fê el pregó.
Les coses que són del poble
Reclamen un esprit noble
I una dignitat austera:
No parlis, doncs, afectat;
Ans recita, clar i pausat,
D'una manera planera.



Jaume Medina. D'ara i de sempre, 2000


13 de novembre 2010

Signe de colonització


Com si d'una casualitat
es tractés, hi descobreixo les restes
d'un vaixell, ancorat a la riba
d'una platja tropical. No és
aquesta vella embarcació rovellada
vora mar el que t'ha posat neguitós,
sinó els teus ulls maldestres
que encara es creuen capaços
de catalogar-ho tot, arbitraris,
en nom de la civilització.

No tingues por, admet-ho,

és la teua voluntat qui es nega
a la comprensió, al lliscament
entre interrogants. A rebre sense
excuses un sacseig profund
que qüestiona la nostra posició
benestant. Qui no mira el mar
no l'entén. Qui no mira amb els ulls
de l'altre no els sent.




Joan-Elies Adell. Un mateix cel, 2000,

dins, Imparables : una antologia, 2004

02 de juliol 2010

Les paraules inconscients

Les paraules inconscients
que una tendresa et va dictar,
on són? De vegades les dius,
i les dius amb malenconia.
Vares crear una família.
Tenies un desig de pàtria,
no era sols el desig d'un cos.
Una voluntat fundadora,
una intensa civilitat
instaurares en el principi:
un veïnat, un pis humil,
la taula a punt, el llit a punt.
Ara veus com creixen els fills,
i se t'imposa una consciència,
la paraula greu i precisa,
sentiment de comunitat.
Aquest no és un text didàctic:
és, més bé, un poema d'amor,
el poema del teu amor,
el poema de tot l'amor.
El veïnat i la ciutat
i la casa i els fills que creixen,
el jornal diari que et guanyes.
No cantes, ara. No cal; no cal.
Des de la terrassa, contemples
les avingudes, la ciutat,
el curs lent, prestigiós, del riu.
A l'altra banda veus la mar.


Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1979

20 de març 2010

La Pedrera

Pedrera Chimneys 1
Sorpresa a la caiguda de la tarda
he vagat pels camins d'asfalt.
Les mans dins les butxaques
jugaven amb tiquets multiviatge.

He vist canviar els colors del cel,
primer al vermell, després al grana;
i m'he aturat allà on Gaudí
recorda formes germanes.

Sorpresa, en caure la tarda,
allí on deliris fòssils aturen
les presses urbanes.



Núria López GarciaEstacions de trànsit, 1992
Pr.: Màrius Sampere

19 de juny 2009

Civilitzadament

Pots grafitar on vulguis?

Els gossos no poden fer caca al parc.

Pots humiliar qui vulguis?

Les noies i els nois no poden quedar per fer-se mal.

Pots destruir la teva vida?

Les persones no poden romandre a les vies del metro, el tren o el tramvia.

Pots embrutar la teva ànima?

La navalla no pots clavar-la al costellam d’algú.

Pots no estimar ningú?




Teresa Grau Ros