Avanço.
Avanço en terra estèril
amb la punta dels peus sobre el rostoll;
als dits hi duc cosits els fils del vent
i m'esborro en les gleves
per fer-me pols, tornar a avançar
entre la pols, filtrar-me en una gota d'aigua
i volar fins als núvols,
cosir-me al vent i refluir avançant,
sempre avançant, en terra estèril.
De: I. Terra de nit
M. Rosa Font Massot. Un lloc a l'ombra. 2011. P. 18
Premi Carles Riba 2010.
