Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clariana [Anna]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clariana [Anna]. Mostrar tots els missatges

23 de juny 2020

Cultura

No tan sols en els llibres
es troba la cultura,
sinó també en la traça
amb que es trena un forc d'alls,
s'aparia una xarxa
o s'esmola una dalla...
en tot allò que és obra
de la ment i el treball.

A impuls del pensament,
en qualsevol instant
un simple fet canvia:
posant-hi joc, és art;
posant-hi amor, poesia.




Joana RaspallAmb sabates de molsa : poemes amb sentiments. 2018

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Pere Martí i Bertran


25 de gener 2020

Estimo les lletres

Estimo les lletres
que formen els mots,
i els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l'ànima
de tota la gent! 




Joana Raspall. Amb sabates de molsa : poemes amb sentiments. 2018

Edició: Josep Maria Aloy
Il·lustracions: Anna Clariana
Pròleg: Pere Martí i Bertran

25 de gener 2019

El poni ros

Amb tres monedes de fantasia
podem comprar-nos un poni ros,
lleuger com l'aire, valent i dòcil,
prou fort, que ens pugui portar a tots dos.
Galoparíem, quan el tinguéssim,
sobre les crestes blanques del mar;
ens guiaria el sol, de dia;
de nit, la lluna seria el far.
Arribaríem a l'illa verda
on viuen homes inofensius
que, contra lluites i fam, inventen
menjars flairosos i jocs festius.

Tot i gastar-nos les tres monedes
i tenir el poni, algú m'ha dit
que més valdria, per anar a l'illa,
pujar a la barca ferma i segura
on l'amor rema de dia i nit.



Bestiolari de Joana Raspall : per terra, mar i aire --. 2014

Edició: Josep Maria Aloy

Il·lustracions: Anna Clariana

Pròleg: Carme Arenas

02 de desembre 2017

Flors matineres

Les flors s'han despertat abans que jo;
ja s'han vestit i s'han rentat la cara.
Estan mirant el cel
i ben segur, si no tinguessin rel,
que cap al sol prendrien la volada.

Si ho fessin algun dia...

Si jo em llevés i no quedessin flors,
ai!, quina pena més gran sentiria!





A cura de Josep Maria Aloy
Il·lustracions d'Anna Clariana
Pròleg de Laura Borràs

19 de novembre 2017

Un dolç món

Si la mimosa em donés
una branqueta florida,
i perfum, el llessamí,
i un cel d'ulls, la margarida...
me'n faria un món tan dolç
que cap altre no en voldria:
sense punxes,
tot vellut,
tot aroma i alegria,
sense cap color violent
ni flors de figura altiva.





A cura de Josep Maria Aloy
Il·lustracions d'Anna Clariana
Pròleg de Laura Borràs