Verd bressat

Verd bressat amb escorça sobre el camp itinerant
del teu xiprer que et fa de riba.

-teu en l'oneig-

que et fa d'espiga
de casalot i de més brasa espectral
que és nau i que t'és cresta:

mira't i mira.

Roger Costa-Pau. Ara en veure-hi. 2018

Epíleg de Montserrat Garcia Ribas

Posta de sol

...revela, puces que les troben just quan ho fa la llum,
                         desenterrant-les amb
                         ombra, i resplendor a cada
                         cresta, i

l'aigua traspuant a través de la fenedura més interna de

                         les petjades,

i quan tanco els ulls ara no soc com una persona cega

                         que camina cap al sol que baixa

l'aigua sorollosa a la meva dreta,

                         sinó una persona que veu

amb els ulls clucs

                           i que posa els peus

                           l'un rere l'altre

                           sobre la terra.

Fragment final.

Jorie Graham, dins,

XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013

 

Poema traduït per Dolors Udina.