Els llums s'apaguen.
Se senten sols els versos
dintre dels llibres.
Se'n va la tarda.
El sol ens mira amb pena
entre dos núvols.
Aquesta vida:
un laberint efímer
de sol i pluja.
Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018
IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017
Arriba el dia que la vida s'assembla per fi a la vida,
que l'ombra i la llum brollen
del mateix instant d'eternitat
que allibera el que és efímer.
Arriba el dia que l'alegria i el turment,
la gràcia i el destret, l'amor i l'absència
esdevenen u.
Arriba el dia que l'espera s'atura.
一一一一一一一一一一一一一一
Vient le jour où la vie ressemble enfin à la vie.
Où l'ombre et la lumière jaillissent
du même instant d'éternité
que délivre l'éphémère.
Vient le jour où la joie et le tourment
la grâce et la détresse, l'amour et l'absence
font un.
Vient le jour qui arrête l'attente.
DE Sense límit, sense final del món, XIV
Hélène Dorion
Reduccions : revista de poesia, novembre de 2003. Núm. 78, p. 80-81
Traducció de Carles Duarte i Montserrat
