Continuïtat estepària

Soc un assoliment.
Travessar el riu pel lloc exacte on no hi ha el pont.
Les muntanyes no fan un horitzó
sinó promeses joves i inexpertes, més enllà.
Crec en mi, en la meva extensió,
en l'herba tendra que em cobreix com un recel.
Podria cobrar-vos una entrada
però he deixat de centrar-me en els bitllets
i en els seus rostres amargants.
Un munt de petites senyoretes
em dicten paraules fins ara inútils,
amb els seus llapissets recollits a la nuca
i uns blocs de paper de gel o de seda.
Desitjo com a estil de vida
i m'incrimino com la policia bona.
El meu propi uniforme em sedueix
i amb una sola mà m'arrenco plaers  i me'ls expulso.
Un assoliment? Potser hi ha una poeta que em traeix.
Per damunt de tot, el que ara soc,
és un espectacle natural.

Eva Baltasar. Poemes d'una embarassada. 2011

III Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2011

Guspires tatuades

     A Pompeu Fabra

«Soc un home gris, sense relleus, sense biografia»
                                                                  POMPEU FABRA

                                                               [A Josep Miracle,
                   durant la presentació de la gramàtica (1912)].

El foc intern manava amb rius de lava
i esclataven guspires de la ment
que es tatuaven en els fulls encesos
de paraules amb l'aura resplendent.

Les lletres literàries naixien
per la gràcia viva catalana
que abrusava en virtut de l'intel·lecte
i il·luminant la pàtria captiva.

Els sentits li vessaven amb delit
com un visionari que impulsava
els valors d'una llengua maltractada
en temps advers sense defalliment.

La seva veu interior li anava
dictant els símbols immortals dels mots,
la glòria del poble català!

Anna Maria Ticoulat i Coll

(Maó, 1942)

Mecanoscrit inèdit. 

A Pompeu Fabra : l'epístola de Faraudo i 69 poemes més. 2023

A cura d'August Bover i Jordi Mir.

Pròleg de Maria Teresa Cabré.

Llibertat

No dicta l'home el lloc del pont
ni diu on serà la masia;
per l'un és la roca que tria
i per l'altre el cant de la font.



De tot i de res. 

Francesc Català. Poesia completa. 1989

Pròleg de Jordi Pere Cerdà