Admirant una vegada més la societat civil catalana
i aquells exiliats nostrats, que encara no poden tornar a casa
Les meves tv's no funcionen,
i algun polític nostrat per fi aprèn
a parlar en la nostra llengua.
Sí, la catalana, la meva i la de la gentada,
la que més he estimat i estimo.
A Badalona, què en diria el Mestre?
Què en pensarien aquells soldats,
els de Muret, en la jacobina França?
Mentrestant encara hi ha gent
que no pot tornar a casa.
Expatriats: m'hi apunto.
Exiliats: quina basarda!
Marta Pessarrodona. Re(visions). 2026. P. 61
Pròleg d'Àngels Gregori.
Epíleg d'Andreu Gomila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada