Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trobades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trobades. Mostrar tots els missatges

29 de novembre 2020

Tridimensional

Vaig voler tocar una alga
per saber-ne la textura
i és més humana del que em pensava.

Abraçant-nos mútuament vam descobrir-nos
l'espinada.

O el que és el mateix:

Abraona't al balcó
per contemplar-te l'ànima.

Sempre en descens
fins que us trobeu.



Anna Gual. Símbol 47. 2015


Il·lustracions: Ana Cabello

Epíleg: Esteve Plantada

31 de maig 2018

Et vindria a dur

Voldria ta ciència
JOSEP CARNER


Et vindria a dur

un poema escrit en la mirada,
així, al tornar-ne,
passar a tinta
la trobada més amiga.
I si entre els llavis s'evidencia la melangia
que vingui la tempesta,
i que la boira no amaini:
vull que siguin molts,
els silencis que tremolis,
mentre em llampegues,
amb guerres dolcíssimes.

III


                           Estació de Sants, 9 de setembre de 2006



Del recull Camí privat.




Ivette Nadal Aldrufeu, dins,

Quàntiques! : 10 poetes joves en diferencial femení. 2008

Edició: QUARKpoesia.




Dedicatòria del llibre:

                                A Montserrat Abelló,
      presidenta d'honor de QUARKpoesia
i alma mater de les dones lliures d'esperit.


                                         I em duen de nou
                                 l'urgent desig de viure.

05 de juliol 2015

Trobada amb una desconeguda

Quan em trobo amb tu, no som només tu i jo qui ens trobem.
Hi és la teva mare, hi és el teu pare i hi són
la meva mare i el meu pare. I hi són la nostra gent -d'abans dels
nostres pares, i d'abans- i tot allò que puguin
haver tingut a veure els uns amb els altres;
si un dels teus parents i un dels meus
s'haguessin conegut, el que els hagués pogut passar és aquí
a l'habitació amb nosaltres. Són imprecisos,
comparats amb nosaltres, són tremolors de llum
reflectida a la paret. I si jo fos
alemanya i tu jueva, o jo
jueva i tu palestina,
o, com aquest matí, quan tu ets una dona
afroamericana i jo una blanca anglosaxona protestant,
potser algú de la teva família va ser arrencat
de casa seva i portat aquí després d'un seguit d'assassinats
per algú de la meva família. Això és a l'ambient,
amb nosaltres. I si ets una dona a la ciutat
on vius i resulta que jo m'allotjo a
l'hotel on tu treballes, i si m'has portat
l'esmorzar en una safata, encara que no
ens haguem vist abans, respirem l'aire
dels nostres llinatges, totes dues. I si
a l'habitació hi ha culpa, o no, o acusació,
hi ha la història de la maldat humana,
i la vergonya, en mi, que algú que potser
era parent meu hagués pogut cometre algun
horror contra algú que era parent teu.
I a l'habitació hi ha, viva,
una pregunta: m'hauria arriscat a prendre mal
per intentar protegir-te, com confio que m'hi arriscaria
per una cosina o una neboda, o m'hauria quedat
a una banda, amb la covardia i l'egoisme
habitual del meu cos que ara comparteix el teu alè,
com el teu cos comparteix el meu alè.


Sharon Olds, dins,



XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015

Traducció: Dolors Udina

16 de juny 2011

Amor secret

Jo també vaig tenir un amor secret
quan tenia set o vuit anys.
Ella no ho sabia.
Mai no li vaig dir res.
Un somriure era el nostre únic pont.

Fa poc vaig somiar en ella.
Garlandes, brides d'or de cavalls blaus.
Em va fer anar en un racó i em va preguntar:
"T'ha anat bé voltant pel món?
Has tingut sort?".
Crec que li vaig dir que no.
I abans de caure a l'abisme em va dir:
"Sempre he sabut que m'estimes".

No sé si ens és possible tornar enrere,
si hi ha alguna manera d'escollir de nou
els camins que hem rebutjat.
Però és veritat que de tant en tant
el que hem sentit en el passat es converteix en real,
encara que sigui només una miqueta.

Després d'una setmana d'aquell somni
ens vam trobar al carrer.
Garlandes, brides d'or de cavalls blaus.

La nostra conversa
no es va assemblar a la del somni.

Igual que fa tants anys.
tret d'un somriure,
no li vaig dir res.



Kirmen Uribe. Mentrestant agafa'm la mà, 2010
Trad. de Jon Elordi i Laia Noguera