Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adagio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adagio. Mostrar tots els missatges

16 de març 2026

Vent i aigua

Vent i aigua, la imatge, fora.
Crepuscle, incendi, xiscladissa d'ocells en paral·lela línia.
Primeres ombres s'abaten sobre el pont. Suspés,
l'adagio es trenca i el foc belluga entre les bigues
boscans silencis. La fràgil curvatura
de calç blavenca, ressò mediterrani,
proposa fugides, llençols blancs desfent-se vidre enllà.
Fidelment, arcaics signes afermen la memòria,
escriptura joiosa sobre antics papers esgroguissats.



De: V - Amb una brasa als dits




Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017. P. 133

Edició: Andreu Subirats i Toni Cardona.

Pròleg d'Andreu Subirats.

Epíleg d'Albert Roig.

Conté il·lustracions de diversos autors.

07 de desembre 2013

Viatge i concert

No sé girar el seient
i de cara al nord miro, mentre el tren
corre cap a migdia.
Molta estona ha durat la neu del cims,
la nítida blancor de la infantesa
tan tendra i clara com
la veu de l'oboè.
Al cel s'alcen i fugen, violins pressentits,
branques altes i nues
amb tímids brots novells
però amb vells nius on tornen els ocells
la cadència, les ales
del record que va i ve.
No veig punt d'arribada però vaig
cap a una antiga música.

Un viatge més llarg és la nostra tardor
sovint mirant enrere neus i rostres,
mentre avancem potser massa de pressa
cap a una forma estranya de sonata
i a l'últim moviment
-un inaudible adagio.



Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009

Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams.