![per Enfo (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 es (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.en)], via Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3A39_Full_blau%2C_d'%C3%80ngels_Freixanet%2C_Palau_Robert.jpg "39 Full blau, d'Àngels Freixanet, Palau Robert per Enfo (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 es (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.en)], via Wikimedia Commons") |
Solament dius entens més en bondat
mes jo entenc i sento també en experiència
de muntanyes de la mar, pau, mots
i planúries de la nostra terra.
Entenc i sento que hem crescut i madurat,
el coratge i les accions que ens han guiat,
l'aprenentatge continuat i les senderes
que entre tots hem creat.
El sentiment estès i perdurable
d'un territori barreja de vida
alegre, saludable i civilitzada.
Teresa Grau Ros |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris experiències. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris experiències. Mostrar tots els missatges
14 d’agost 2016
Entenc i sento
17 de juliol 2016
Bibliografia
Sempre cal recordar de qui hem après les coses. Si ignorem
el procés de coneixença, mai no sabrem el que nosaltres
mateixos hem vist d'essencial en el real. No hi ha
comprensió compatible amb la cega supèrbia.
No es pot fer poesia sense referents. Quan parlem, citem
amb cada mot els pares i les experiències de la vida.
el procés de coneixença, mai no sabrem el que nosaltres
mateixos hem vist d'essencial en el real. No hi ha
comprensió compatible amb la cega supèrbia.
No es pot fer poesia sense referents. Quan parlem, citem
amb cada mot els pares i les experiències de la vida.
13. Fragment.
Àngel Terron, dins,
Reduccions: revista de poesia. 2013 ; núm.: 103, p.12
Àngel Terron, dins,
Reduccions: revista de poesia. 2013 ; núm.: 103, p.12
14 de setembre 2013
So i sentit en l'obra de Joan Vinyoli
De fet, en tot poema s'hi contenen dues experiències
musicals diferents. La memòria del so i el so que encara
no ha entrat a la memòria, a la historicitat. A través
de la música oïda apareix la música no oïda. Es tracta
d'una operació delicada. Les autèntiques descàrregues
de sentit emergeixen a l'interior de l'oïda, on el so
ressona amb els sons, on la memòria ressona amb l'ara.
Com podria ser altrament?
(Fragment)
Lluís Solà. La paraula i el món. 2013
24 de març 2012
L'any ha començat bé
L'any ha començat bé
amb l'últim dia d'un any bixest
i ara la primavera duu el cap
dins l'aigua.
ens preguntem. Però no ho volem saber.
¿Omplirem el pou? ¿Farà fred a l'hivern?
hi ha tants crits, danses, celebrances,
tantes herbes fortes i projectes folls
-allà on hi hagi aigua pararem a beure...
i memòria suficient:
callats jorns de dolç dolor,
superbes, lentes tortures, gelosies.
i no em sorprèn aquest inici
amb què ens allunyem de l'experiència vella
tot contemplant en el mirall
el so de la nit que s'apaga.
el "benefici" dels dubtes,
tot desitjant la dependència del cos,
de la vista i l'oïda,
del gust i el tacte,
i de l'olfacte.
¡Ah, com és bo estimar-se,
com és bo oblidar!
amb l'últim dia d'un any bixest
i ara la primavera duu el cap
dins l'aigua.
¿Quin perill?¿Per ventura ens abandonarà l'amor?
ens preguntem. Però no ho volem saber.
¿Omplirem el pou? ¿Farà fred a l'hivern?
¿Tornarem a veure'ns?Avui res no importa:
hi ha tants crits, danses, celebrances,
tantes herbes fortes i projectes folls
-allà on hi hagi aigua pararem a beure...
¿Quin perill?Menta i ortigues creixen a l'hort
i memòria suficient:
callats jorns de dolç dolor,
superbes, lentes tortures, gelosies.
¿Ha minvat el vent?Ja és tard per l'any que comença
i no em sorprèn aquest inici
amb què ens allunyem de l'experiència vella
tot contemplant en el mirall
el so de la nit que s'apaga.
¿Quin perill?Ens oferim els jocs, els bona nit,
el "benefici" dels dubtes,
tot desitjant la dependència del cos,
de la vista i l'oïda,
del gust i el tacte,
i de l'olfacte.
¡Ah, com és bo estimar-se,
com és bo oblidar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)