Bibliopoètiques: safareig

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris safareig. Mostrar tots els missatges

19 de juny 2018

Aigua nova

Aigua nova ets tu dins meu
i és per això que aixeco el got.
Aigua fresca que s'escola
sota el pont petit de fusta,
aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
Més avall el vell safareig
ens regala el broll continu
i una fresca pedra on seure
i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
i regalima pit avall,
aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.

Aleix de Ferrater. Absolutament d'ànim, 2016

18 de juliol 2010

En la badia de Pollença

Sé una rústica badia
solitària dia i nit;
sembla el sojorn escollit
de la pau i l'harmonia.

Sols la barca pescadora
la solca, vinclant l'antena,
o s'ajau damunt l'arena
de la cala protectora.

Mes de tant en tant avança
familiarment una flota
que du l'or i la puixança
de metròpoli remota.

Fondeja, i en l'aigua bruna
brolls d'escuma fa saltar

llençant totes a la una
les àncores a la mar.

En branques de llum encesa,
brilla com un tros de món,
sobre l'abisme pregon,
perfumat de rustiquesa.

Ulls vermells i esmaragdins
damunt l'aigua se dispersen,
ulls pipellejant conversen
des dels màstils gegantins.

I la flota sobirana
dins la solitud del freu,
com un magnat qui s'asseu
al portal d'una cabana

fa pensar en la senzilla
vivenda del jornaler,
on s'hi veu des del carrer
feinejar la tendra filla.

I un gran senyor s'hi atura
sovint a passar l'estona,
i és garrida la minyona,
i el veïnatge murmura.

¿Així, la flota de guerra,
que festeja dintre l'aire
pagesívol de la serra?
¿Quina olor d'anyella flaira
el lleopard d'Anglaterra?

Joan Alcover. Poesies completes, 1948