Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bru [Roser]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bru [Roser]. Mostrar tots els missatges

18 de setembre 2021

És la tardor



És la tardor:
un núvol se m'acosta,
blanc i esponjós,
sense doblecs ni arestes. 

Omplo la pàgina 
d'interrogants. 
Com un joc, em plau 
la corbatura dels signes. 

Potser ara, quan sigui en ple 
hivern, n'arribi a trobar 
la resposta. 


Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002

Il.: Roser Bru

03 d’octubre 2017

Dins la llavor

Dins la llavor, latent,
el crit que es desarrela
i aquell neguit amb què
es desengruna tota espera.

El boll del blat
enterboleix els ulls
i fa que tota esperança
sembli vana; però
ens erigim en somnis,
en esfinxs.
Granítiques, dures, entossudides
en les nostres quimeres,
amb una espurna viva encara;
altrament ja no seríem
sinó una pedra en el temps.



Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002

Edició: Oriol Izquierdo

Il·lustracions:  Roser Bru

22 de setembre 2013

06 d’agost 2013

En espais recòndits de somnis

En espais recòndits
de somnis
no traspassem cap
prohibida frontera,
sinó que escoltem
veus massa temps
emmudides.

Remor de fulles
al vent.



Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002

31 de maig 2013

És en aquests


És en aquests
rars moments en què
romanc absent quan
realment soc.

Tota aquella qui
es desprèn de la
lletra entrada
amb sang.

Tota aquella qui
és prou valenta
per escoltar la
veu que acallen.

Tota aquella qui
no té por de si
mateixa.

Totes aquelles que
esperem que germini
la llavor, som
solidàries.


Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
 


26 d’abril 2011

Indicis d'altres moments

Indicis d'altres moments,
llum que ara es concentra
damunt dels malves,
del rosa i el roig viu
dels geranis al balcó
i d'aquell, més esponerós
encara, blanc, lluminós.

Un repte contra el polsim
negre, que s'alça de l'asfalt.
Com el meu desig intens
de viure.



Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Pr.: Oriol Izquierdo
Il:. Roser Bru

17 d’octubre 2010

Aquest teu aire suau

Aquest teu aire suau
i el desig que m'embolcalla
m'omple els ulls
i em vertebra les paraules.

Encara que no ho vulgui,
en cada mot que dic
hi ha un bri de tu.

Ja no puc parlar
sense que hi siguis.



Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002

17 de juliol 2009

Vivim entre marges

Vivim entre marges
com les paraules
dins les blanques pàgines d'un llibre,
atapeïdes, ordenades
des que foren escrites.
Inexorablement fixades ahir.

Per ara restaré sotmesa;
però això ja fou
i el present se'ns escapa.

Tot va quedant fixat
com en un gran llibre mal escrit.
A banda i banda els marges
que el costum ens imposa
i al mig nosaltres
i les nostres paraules.


Montserrat AbellóAl cor de les paraules, 2002

02 de febrer 2009

I dins meu una veu em diu:

I dins meu una veu em diu:
vine amb mi a contemplar
com són les paraules per dintre,
a sentir el pols de les coses.



I llavors penses en aquells


que estimes i amb qui has
conviscut al llarg dels anys
i encara no coneixes,



mirades que fugen,


pensaments tancats, potser
només desclosos en moments
fugaços o en la intensitat
del desig.



Però mai a dins,


sempre a la vora del torrent
de silencis o de paraules;
sempre a punt i amatent,
però sense saber, sense saber.




Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002