És la tardor

És la tardor:
un núvol se m'acosta,
blanc i esponjós,
sense doblecs ni arestes. 

Omplo la pàgina 

d'interrogants. 

Com un joc, em plau 

la corbatura dels signes. 

Potser ara, quan sigui en ple 

hivern, n'arribi a trobar 

la resposta. 

Montserrat Abelló. Al cor de les paraules : obra poètica 1963-2002. 2002

Edició i pròleg a cura d'Oriol Izquierdo.

Dibuixos de Roser Bru.

Dins la llavor

Dins la llavor, latent,
el crit que es desarrela
i aquell neguit amb què
es desengruna tota espera.

El boll del blat
enterboleix els ulls
i fa que tota esperança
sembli vana; però
ens erigim en somnis,
en esfinxs.
Granítiques, dures, entossudides
en les nostres quimeres,
amb una espurna viva encara;
altrament ja no seríem
sinó una pedra en el temps.



Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002

Edició: Oriol Izquierdo

Il·lustracions:  Roser Bru

A Roser Bru i a tots els amics i familiars de Xile

Quins missatges frustrats
ens omplen els ulls.
Aterreix la por de tants
esbarzers.

Les punxes s'arrapen
a les mans, petits martiris;
flocs de llum - engrapades
mentides en cada floc lluent.

S'esllavissa l'espant
sense fi, i
les botes s'ensorren en
el llot de tants dies.

L'ordre, un desgavell; un caos
de malediccions, d'enveges.
Tants morts amb ulls
oberts que ens miren.

Però encara floreixen geranis i

hi ha ocells que volen a

mig aire!

Avui, onze de setembre,

sols la mar ens separa.

Montserrat Abelló. Al cor de les paraules : obra poètica 1963-2002. 2002. P. 194

Edició i pròleg a cura d'Oriol Izquierdo.
Dibuixos de Roser Bru.

En espais recòndits de somnis

En espais recòndits
de somnis
no traspassem cap
prohibida frontera,
sinó que escoltem
veus massa temps
emmudides.

Remor de fulles
al vent.

Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002

És en aquests

És en aquests

rars moments en què

romanc absent quan

realment soc.

Tota aquella qui

es desprèn de la

lletra entrada

amb sang.

Tota aquella qui

és prou valenta

per escoltar la

veu que acallen.

Tota aquella qui

no té por de si

mateixa.

Totes aquelles que

esperem que germini

la llavor, som

solidàries.

Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002

 

Indicis d'altres moments

Indicis d'altres moments,
llum que ara es concentra
damunt dels malves,
del rosa i el roig viu
dels geranis al balcó
i d'aquell, més esponerós
encara, blanc, lluminós.

Un repte contra el polsim
negre, que s'alça de l'asfalt.
Com el meu desig intens
de viure.



Montserrat Abelló. Al cor de les paraules : obra poètica 1963-2002. 2002

Edició i pròleg a cura d'Oriol Izquierdo.

Dibuixos de Roser Bru.

Aquest teu aire suau

Aquest teu aire suau

i el desig que m'embolcalla

m'omple els ulls

i em vertebra les paraules.

Encara que no ho vulgui,

en cada mot que dic

hi ha un bri de tu.

Ja no puc parlar

sense que hi siguis.

Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002

Vivim entre marges

Vivim entre marges
com les paraules
dins les blanques pàgines d'un llibre,
atapeïdes, ordenades
des que foren escrites.
Inexorablement fixades ahir.

Per ara restaré sotmesa;
però això ja fou
i el present se'ns escapa.

Tot va quedant fixat
com en un gran llibre mal escrit.
A banda i banda els marges
que el costum ens imposa
i al mig nosaltres
i les nostres paraules.


Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002

I dins meu una veu em diu:

I dins meu una veu em diu:

vine amb mi a contemplar

com són les paraules per dintre,

a sentir el pols de les coses.

I llavors penses en aquells

que estimes i amb qui has

conviscut al llarg dels anys

i encara no coneixes,

— mirades que fugen,

pensaments tancats, potser

només desclosos en moments

fugaços o en la intensitat

del desig.

Però mai a dins,

sempre a la vora del torrent

de silencis o de paraules;

sempre a punt i amatent,

però sense saber, sense saber.

Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002