Dins la llavor, latent,
el crit que es desarrela
i aquell neguit amb què
es desengruna tota espera.
El boll del blat
enterboleix els ulls
i fa que tota esperança
sembli vana; però
ens erigim en somnis,
en esfinxs.
Granítiques, dures, entossudides
en les nostres quimeres,
amb una espurna viva encara;
altrament ja no seríem
sinó una pedra en el temps.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Edició: Oriol Izquierdo
el crit que es desarrela
i aquell neguit amb què
es desengruna tota espera.
El boll del blat
enterboleix els ulls
i fa que tota esperança
sembli vana; però
ens erigim en somnis,
en esfinxs.
Granítiques, dures, entossudides
en les nostres quimeres,
amb una espurna viva encara;
altrament ja no seríem
sinó una pedra en el temps.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
Edició: Oriol Izquierdo
Il·lustracions: Roser Bru
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada