Jo també havia observat que, per bé que tenien
el mateix nombre de síl·labes, la pronúncia
d'una de les frases semblava més llarga. Tres
síl·labes no igualaven sempre tres síl·labes.
Allà hi havia un indicador que en cada llengua
el temps podia, a la vegada, allargar-se o
encongir-se per tal de facilitar el desxiframent
de la incòmoda monotonia d'allò quotidià
i de l'enigma tenaç de les passions.
La capture du sombre. Montréal. Lémeac, 2007
Nicole Brossard. I de sobte sóc aquí a punt de refer el món. 2017
Traducció: Antoni Clapés
el mateix nombre de síl·labes, la pronúncia
d'una de les frases semblava més llarga. Tres
síl·labes no igualaven sempre tres síl·labes.
Allà hi havia un indicador que en cada llengua
el temps podia, a la vegada, allargar-se o
encongir-se per tal de facilitar el desxiframent
de la incòmoda monotonia d'allò quotidià
i de l'enigma tenaç de les passions.
La capture du sombre. Montréal. Lémeac, 2007
Nicole Brossard. I de sobte sóc aquí a punt de refer el món. 2017
Traducció: Antoni Clapés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada