Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cadires. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cadires. Mostrar tots els missatges

13 de setembre 2020

Setembre

Fa un mal temps que n'hi ha per arrambar cadires,
per marxar fins on déu va encolar l'espardenya.
Ni ho has dit, ni ho has fet, ni ets aquí i tanmateix,
obres l'herba amb els peus,
a cada aiguada, l'obres.

Voldria girar full, enfocar el cel com l'arbre,
però el riu m'ha cosit el teu nom a les venes
i entre un embat i l'altre he perdut goig i esquelles.

Es veu que ara vindran fortes ventades.

Que l'incendi revifa, m'hi jugo els cabells,
que serrarà les dents el sotabosc impàvid,
que les cendres que veus eren cérvols ingràvids,
que a còpia d'estroncar-ho,
ho has encès.


Berta Giraut Junoy. Com l'estel que no hi és. 2020

Intr.: Gemma Casamajó i Solé

03 de maig 2020

El tenderol

La pira dels meus dies té una dolcesa estranya,
i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar.
Més bell que cap castell al cim de la muntanya
he alçat un tenderol ran de la mar.
   Llibants de poca força i un pal que no s'arrela
em tenen una casa vora el movent redol.
Feta a ditades blanques i blaves, du la vela
un serrell invisible d'oratjol.
   Sostre i paret garbellen la llum; el meu estatge
és un migdia, fet un pensament suau.
No hi ha, tret la cadira de boga, cap moblatge.
El que em vesteixo, ho cullo; el que m'hi llevo, cau.
   Si els ulls acluco, juraria, a estones,
que soc entre calitges al cor d'un cel ardent,
i que és a baix que sento la fressa de les ones,
ritmada com pregària d'un poble pacient.
   I un altre cop diria que so dins una espluga,
sota la mar, dins una verdor plena d'oblit,
i que és a dalt que sento una ira que hi remuga
sobre la quilla inútil i el nàufrag adormit.
   Ja prou, que en tals imperis to jo m'esvairia.–
Oh mar, mare primera, deserto el meu cobert.
I amb son esclat m'encega la veritat del dia
i avanço a les palpentes, desposseït–i cert.



Josep Carner. Poesies escollides. 1979

Edició de Joan Ferraté.

16 de maig 2015

Elegia: de la taula parada...

de la taula parada i la cadira,
del menú i el cambrer del restaurant,
de la mar quan el sol ja s'enretira,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Premi Octavio Paz de Poesia 1998