Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris marines. Mostrar tots els missatges

08 de juny 2024

Marina

En variacions sens fi sobre un tema
les ones venen tot puntejant les roques.
Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris
fins a trencar-se en collars d'escuma
o en sortidors es llancen, sense parar mai;
tan suau dins meu sento la mar que canta.

Des de dalt de l'estudi miro avall entre 
el gran roure de branques ara nues
que unifiquen i accentuen aquest paisatge
amb fortes ratlles negres, blau contra blau clar,
i davant meu ombregen la neu tardana.
L'aire de primavera m'esbandeix els ulls.

Així desperta i oberta a aquest paisatge
m'aferro fort al poc que puc tenir,
un llarg continuar tan semblant al joc
de les onades incessants, tema perenne
de l'amor, de l'amor sense doblecs
que murmura sota el silenci, com el mar.


————————————————


Seascape


In endless variations on a theme
The waves come in and lace the rocky shore.
On after one long ripples rise and spread
Until they break in necklaces of foam
Or fountain up in spume, an endless storeー
The gentle sea is singing in my head.

High in my study I look down and through
The great oak and its branches naked now.
They accent the whole scene and unify
With strong black lines blue against paler blue,
And in the foreground shadow the late snow.
Spring in the air has come to rinse my eye.

Newly aware and open to the scene
I hold fast to the little I can hold,
A long continuum so like the play
Of the incessant waves, unbroken theme
Of love, love without a fold
Murmuring under silence like the sea.



May Sarton



Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló.

12 d’octubre 2016

Aigua suau

Cau dolçament, oh pluja, aquest matí!
Demà al matí ja hi haurà més d'un bri
en els teulats, on viuen els poetes.

Aigua suau fa créixer les herbetes.

Posa al Neptú del nostre vell jardí,
damunt sos rulls, el teu verdet més fi:
que ni el coneguin les marines pletes.

Aigua suau fa créixer les herbetes.

Que s'eixamori la que jo volguí;
no pas al front ni en el cabell diví,
sinó en el cor lliurat de les sagetes.

Aigua suau fa créixer les herbetes.


Josep Carner, dins,

Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura, 1997
III, De Maragall als nostres dies, 1a part / A cura de Giuseppe E. Sansone



09 d’octubre 2016

El mar pintat

El pintor, aquarel·lista, il·lustrador, ex-librista i
cartellista vilanoví Joan Llaverias i Labró va
especialitzar-se en marines. Aquest gènere és
l'element primordial que dóna sentit unitari a
la seva obra, ja que el tema de la seva pintura
no és la terra sinó el mar.


(Fragment)

Blanca Giribet
Teresa-M. Sala, 



Llaverias i el mar, 2015