Em conhorta explicar

Em conhorta explicar, quan semblen lluny,
els perills concebuts que m'amenacen:
enterrar personatges sota el gruix
dels cadàvers d'uns altres personatges.




Josep Pedrals. Escola italiana. 2003

Edició de Luca M. Rota.

Òptics i astrofísics

Res no és veritat ni és mentida...
res massa gros ni petit...
Tot depèn del gruix dels vidres...
de les lents amb què ho has vist!



Tomàs Lluc. Llibre dels oficis, 2013
Il.: Cristina Losantos

De com es pinta un bosc (els volums de pintura dels quadres)

Pins taquen palpables pins.
L'arruga d'un pi, que puga
seguir sent sols seva fins
que el pi en primer pla li duga
sa arruga pròpia; i a còpia
que el bosc creixi, es queixi, endins,
el primer pi que es pintà
pel gruix que el cruix (çó que el fa
ser soca, precisament).



(Inèdit)



Josep Pedrals

Es troba en el llibre:

Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008