Un any sense estacions
va arrencar amb violència
los brots i les arrels.
Jardinera furtiva,
lentament,
sense quasi advertir-ho,
va entrar
per una humida escletxa
al recinte cremat.
Hi va plantar herba bona,
xeringuilla, calèndules.
Mentre agranava cendres,
me vaig trobar, un matí,
plena de mandarines.
Mari Chordà. No com un so. 2022
Pròleg de Meri Torras Francès
En l'eixutesa
morta del cep torcívol
el verd rebrota.
Bado magranes:
degoteja la vida,
dolça o amarga.
En el capvespre
de lleres argentades
m'omplo de lluna.
Quanta tendresa
en un polsim de cendra
arreplegada!
D'aspra tendresa
Mònica Miró i Vinaixa. Pols de cinabri. 2011
Dins el llibre:
En el límit de l'ombra, pols de cinabri. 2011
Versions al japonès de Yoshihira Hioki,
amb la col·laboració de Masako Hioki i
Yoshikatsu Hioki
Cal·ligrafies de Yoshihira Hioki
Amb un prefaci de Susanna Rafart
Les vies del tren són a la llunyania,
el dia és feixuc de veus que van parlant,
i encara que no passa un tren en tot el dia
jo sento el seu xiulet que va xisclant.
No ha passat cap tren en tota la nit,
malgrat que fa bona nit per dormir i somniar,
però veig les seves cendres que el cel han enrogit
i sento la seva màquina que vinga fumejar.
Amb els amics que he fet, el meu cor es troba bé,
i amb amics millors que no arribaré a trobar;
però no hi ha aquell tren que no agafaré,
i tant me fa on ara pugui anar.
——————————————————
Travel
The railroad track is miles away,
And the day is loud with voices speaking,
Yet there isn't a train goes by all day
But I hear its whistle shrieking.
All night there isn't a train goes by,
Though the night is still for sleep and dreaming,
But I see its cinders red on the sky,
And hear its engine steaming.
My heart is warm with friends I make,
And better friends I'll not be knowing;
Yet there isn't a train I wouldn't take,
No matter where it's going.
Edna St. Vincent Millay. L'amor no ho és tot : antologia poètica. 2017
Selecció i traducció de l'anglès de Marcel Riera.
Promesa a les neus, promesa a les cendres
que disseminen els somnis, jo puc cabells
per fumar, per retenir com els vents. Cobreixo
d'or els fons cruels, les cases fredes enmig
de volcans. No menteix el cos. Fa ombra
i aparicions, petits forats i menys lloc.
——————————————————
Promise aux nieges, promise aux cendres
qui dispersent les songes, je peux cheveux
à fumer, à retenir comme les vents. Je couvre
d'or les fonds cruels, les maisons froides au milieu
des volcans. Il ne ment pas le corps. Il fait de l'ombre et des
apparitions, de petits trous et moins de place.
Martine Audet. El meu cap és fort allà on l'altra dansa. 2020
Traducció i epíleg d'Antoni Clapés
Pròleg de Denise Desautels
Il·lustració d'Élise Palardy
Replegat en la pols com una fusta vella,
l'ocell que vola sol bat fortament les ales:
per què el seu cant degut és un filet de sang
i l'espai que ara deixa la mesura de l'ànima?
Susanna Rafart. L'ocell a la cendra. 2010
va,tu,leggera e piana
En la nit, en silenci,
llegeixes un full no escrit:
per on heu desaparegut
vosaltres, hores embruixades
En la nit, en silenci,
recollit com abans de la història,
on el rastre de l'esperit val tant
com una pedra santa i antiga -
oh tots els que heu viscut
no demane al vostre cos
ni als vostres ossos on són ara
ja no basteixen ni sostenen res
només pregunte on és allò
que incitava a viure
la cendra que es regirava
en focs encesos fa molt temps
hi ha un fil que condueix
del primer fins a tu
on és aquest indret
en què hom s'uneix amb la cendra
oh pensaments pronunciats en va
oh cors crucificats en va
és preciosa la teranyina sota la rosada
arran del camí per on vaig
a l'alba
Nikica Petrak, dins,
Reduccions : revista de poesia. Primavera-Estiu 2020. Núm. 115. P. 76-77
A un escriptor
Brilla un estel entre les cendres blanques
que del que fou lúcida vetlla resten.
Breu, l'ufanós jardí ja mostra branques
nues com paraules d'hivern. Ah, ves-te'n...
enllà de límits vegetals i tanques
fredes i reverents. Alts, et requesten
vaixells i ocells més francs que, sense queixa,
trenquen resolts el blau, a punt de néixer.
febrer 1985
Esteles íntimes (1965-2015)
Teresa d'Arenys. Obra poètica : (1973-2015). 2017
Pròleg de Jordi Llavina
