volen lluny quan dormim.
S'escapen dels teus somnis
quan descanses al llit.
De: Poemes rugents
Leire Bilbao. Bèsties, poemes i altres bitxos. 2021
Poemes adaptats per Jaume Subirana.
Il·lustracions de Maite Mutuberria.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ovelles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ovelles. Mostrar tots els missatges
18 de desembre 2025
Núvols
Les ovelles són núvols:
volen lluny quan dormim.
S'escapen dels teus somnis
quan descanses al llit.
volen lluny quan dormim.
S'escapen dels teus somnis
quan descanses al llit.
11 de maig 2025
La vall fosca
Baixava un pastor
per una vall fosca,
però en mirar el cel
ja té al nas la mosca.
Crida al gos d'atura
però ell no li respon.
Ovelles tossudes
no es mouen d'on són.
Llavors cau un llamp...
rosteix una ovella.
S'ha buidat el camp.
Li xiula l'orella.
Una tromba d'aigua!
A buscar aixopluc.
Es troba una porta,
gravat un escut.
Una escalinata
el duu a un soterrani.
A baix ensopega
i fa rodar un crani.
La closca li parla,
el pagès fa un crit.
Surt amb dues gambades
al mig de la nit.
Sota la jaqueta,
quina tremolor.
El pobre es pregunta
si és fred o és la por!
Fantasmades rimades. 2009
Text: Núria Albertí.
Il·lustracions: Luis Demano.
30 d’abril 2017
Los dos campanars
...
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.
...
Als catalans de França
Fragment.
Jacint Verdaguer. Canigó. 1944
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.
...
Als catalans de França
Fragment.
Jacint Verdaguer. Canigó. 1944
07 de desembre 2013
Non-non
Què li darem
al Noiet de la Mare?
Què li darem que li pugui agradar?
L'ovella diu:
-Esquileu-me la llana,
que un matalàs ben tovet se'n farà.
Diu el vell pi:
-Recolliu-me les branques
i enceneu foc per donar-li escalfor.
-Muuuuunyiu-me bé
-diu la vaca calmosa-
i de la llet deu-li un bon petricó.
-Jo faré mel
-diu l'abella feinera-
que el llavi tendre li pugui endolcir.
-Jo -diu el vent-
arracono les boires
perquè l'Estel il·lumini el camí.
-Si tingués veu
-diu la flor-, jo voldria
fer-li cantades bressant-lo en el llit.
El seu desig
ple d'amor fa el prodigi.
Sense cantar-li, l'Infant s'ha adormit.
Joana Raspall
al Noiet de la Mare?
Què li darem que li pugui agradar?
L'ovella diu:
-Esquileu-me la llana,
que un matalàs ben tovet se'n farà.
Diu el vell pi:
-Recolliu-me les branques
i enceneu foc per donar-li escalfor.
-Muuuuunyiu-me bé
-diu la vaca calmosa-
i de la llet deu-li un bon petricó.
-Jo faré mel
-diu l'abella feinera-
que el llavi tendre li pugui endolcir.
-Jo -diu el vent-
arracono les boires
perquè l'Estel il·lumini el camí.
-Si tingués veu
-diu la flor-, jo voldria
fer-li cantades bressant-lo en el llit.
El seu desig
ple d'amor fa el prodigi.
Sense cantar-li, l'Infant s'ha adormit.
Joana Raspall
En el llibre:
Edició: Jaume Subirana.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)