Què li darem al Noiet de la Mare? Què li darem que li pugui agradar? L'ovella diu: -Esquileu-me la llana, que un matalàs ben tovet se'n farà. Diu el vell pi: -Recolliu-me les branques i enceneu foc per donar-li escalfor. -Muuuuunyiu-me bé -diu la vaca calmosa- i de la llet deu-li un bon petricó. -Jo faré mel -diu l'abella feinera- que el llavi tendre li pugui endolcir. -Jo -diu el vent- arracono les boires perquè l'Estel il·lumini el camí. -Si tingués veu -diu la flor-, jo voldria fer-li cantades bressant-lo en el llit. El seu desig ple d'amor fa el prodigi. Sense cantar-li, l'Infant s'ha adormit. Joana Raspall, dins, 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira, 2008 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
07 de desembre 2013
Non-non
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada