Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abraham [José Luis]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Abraham [José Luis]. Mostrar tots els missatges

24 de febrer 2013

Escriure poesia

winter fence
Escriure poesia és un ofici solitari i laboriós que vol aïllament en l'instant 
de la creació i una receptivitat selectiva cap a les essències del món que 
ens envolta.A l'hora d'iniciar un poema el primer que necessit és un bon 
motiu, després... temps... i silenci.

(fragment, p. 67)

Aina Ferrer Torrens, dins, 13 x 3 poesia perifèrica, 2006.

25 de febrer 2012

Sempre es fa present

Sempre es fa present
encara que em negui a escriure'l
les meves lletres l'evoquen,
s'hi aboquen
petites aus sobre el fil elèctric


Caterina Gelabert, dins 13 x 3 poesia perifèrica, 2006

Llumeta

Exposició: Llapis i...acció! Roser Capdevila dibuixa (Palau Robert, del 8 d’octubre al 27 d’abril del 2014) per Teresa Grau Ros
Manona menuda.
Maneta petita.
Llumeta.
Xarop.

Olor de boscatge.
Capseta humida.
Coseta volguda.
Tresor.

Manona menuda.
Maneta petita.
Essència de lluna.
Claror.
Foc que espireja
dins el nostre cor.

Herbeta petita.
Arena rodona.
Color.
Punta d'inquietud.
Portaló de sol.

Maneta menuda.
Pessic d'enyorança.
Empenta de vida.
Manona.
Conhort.



Mariona Moyano i Duran, dins,

13 x 3 poesia perifèrica. 2006

19 de febrer 2012

Postal d'amor

A vegades pens en tu:
ets una blanca fada
de somriure fraula,
gronxant-te suaument
sobre el quart creixent,
de la lluna, ocràcia
com els teus ulls.

A vegades pens en tu:
ets un estel solitari,
de brillant resplendor,
que em fa l'ullet
mentre dolçament somriu.

A vegades somii en tu:
ets una preciosa nimfa
de cos tendre i alat,
fent música amb l'arpa
dels teus cabells rinxolats.

A vegades somii en tu:
ets una musa
de fina túnica transparent,
que em dicta aquesta cançó
a mitja veu...

A vegades, molts a vegades
junts, fan un sempre.


Tomeu Martí i Florit
, dins, 13 x 3 poesia perifèrica, 2006

17 de febrer 2012

Sota l'embruix de la paraula

     Crec en la poesia!
            Joan Vinyoli

A Antoni Xumet


Caminaves entre els versos
com si fossin la teva vertadera llar.
Mots i signes dansaven àgils
al teu interior esperant
el moment de ser escrits.

A cada cop d'ull, les paraules
cercaven el lloc més adient,
mentre algun mot colpidor
demanava permís per habitar el poema.
I tu, te l'escoltaves.

Ratlles, esbossos, notes al marge...
Eren fragments d'una composició.
Començaven les notes a prendre cos
i sentia l'esglai del miracle,
aquest esdeveniment antic
i estimable de la creació
que fa possible que tu i jo
puguem abraçar el mateix poema
sense coneixença.

Mar Cortina, dins, 13 x 3 poesia perifèrica, 2006