Si se't menja una balena,
no et morissis pas de por:
quan tindrà la panxa plena
¡sortiràs pel sortidor!
Ricard Bonmatí. Estimades feres. 2009
Il·lustracions: Montse Ginesta
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bonmatí [Ricard 1954-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bonmatí [Ricard 1954-]. Mostrar tots els missatges
26 d’agost 2023
Balena
21 de novembre 2022
Girafa
Tinc el cap a dalt de tot
per menjar les fulles altes;
quan l'estómac vol fer un rot,
¡ascensor cap a les galtes!
El problema és quan tinc set
i veig aigua enmig d'herbotes:
haig de fer baixar el capet
i haig d'eixarrancar les potes.
Il·lustracions: Montse Ginesta.
14 de novembre 2021
L'estiuet de Sant Martí
A qui pateix la guerra
Escapat d'una guerra sens fi,
un novembre plujós i glaçat,
tremolant caminava en Martí
amb la capa, només, de soldat.
I, quan veu un pobret mort de fred,
mitja capa li dona i li diu:
«Repartim-nos l'abric, germanet;
que ajudar-se fa escalf com d'estiu.
»I ja sé què faré, ¡ara ho veig!:
llanço al cel el meu tros: la meitat,
¡i així els núvols se'n van a passeig,
surt el sol i l'estiu ha tornat!».
I les gotes banyades pel sol
fan un arc: un somrís capgirat,
¡violat, indi, blau, verd i groc,
i taronja i vermell per la pau!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic. 2019
Il.: Montse Tobella
Escapat d'una guerra sens fi,
un novembre plujós i glaçat,
tremolant caminava en Martí
amb la capa, només, de soldat.
I, quan veu un pobret mort de fred,
mitja capa li dona i li diu:
«Repartim-nos l'abric, germanet;
que ajudar-se fa escalf com d'estiu.
»I ja sé què faré, ¡ara ho veig!:
llanço al cel el meu tros: la meitat,
¡i així els núvols se'n van a passeig,
surt el sol i l'estiu ha tornat!».
I les gotes banyades pel sol
fan un arc: un somrís capgirat,
¡violat, indi, blau, verd i groc,
i taronja i vermell per la pau!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic. 2019
Il.: Montse Tobella
10 d’agost 2021
31 de juliol 2021
La morera
És un arbre, la morera,
que a l'hivern està pelat
i quan ve la primavera
mil fulletes treu pel cap;
quan les veu el cuc de seda,
diu: "Les fulles, nyam-nyam-nyam,
són com un bon plat de bledes
o una plata d'enciam."
Ricard Bonmatí. Patapam, pim-pam. 2017
Il.: Roser Rius
16 de maig 2020
¡Que venen els marcians!
A qui accepta a tothom
Des d'un ovni lluminós,
van baixant pel tobogan
marcians de dos en dos
fins que en són un grup ben gran.
Els primers, a poc a poc,
al davant van de bracet;
ella és blava i ell és groc
(deu ser verd el seu fillet).
Amb un ull a cada antena,
com turistes van guaitant:
descobreixen una nena
que fa temps que els va observant.
Ja els invita a saltar a corda,
ja fan cua per saltar...
P'ro* la panxa li recorda
que ara és l'hora de sopar.
«Us convido a casa meva»,
fa la nena amablement.
«No: vens tu, a casa meva»,
diu la Blava somrient.
Com per una aspiradora,
són xuclats cap a la nau,
i a una marxa embogidora
són portats fins a un palau.
Tal com era de preveure,
un nen verd bastant bufó
a la porta els surt a veure
i als seus pares fa un petó.
A la taula, tot s'ho prenen
amb trompeta els marcians,
i la nena (se sorprenen),
¡amb la boca i amb les mans!
Diu en Verd que a aquella cosa,
maca i tan... extravagant,
per la pell color de rosa,
ja té el nom que li diran.
Va la Rosa a baix, la Terra,
amb el cor enamorat:
«¡Feu l'amor i no la guerra!»
als humans ha demanat.
*Però pronunciat ràpid.
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic, 2019
Il.: Montse Tobella
Dedicatòria del llibre:
A l'encisadora Pilar, als nostres estimats
fills i nets, i a tots plegats perquè, com deia
el gran Jesús Urteaga, estiguem «sempre
alegres per fer feliços els altres»
Des d'un ovni lluminós,
van baixant pel tobogan
marcians de dos en dos
fins que en són un grup ben gran.
Els primers, a poc a poc,
al davant van de bracet;
ella és blava i ell és groc
(deu ser verd el seu fillet).
Amb un ull a cada antena,
com turistes van guaitant:
descobreixen una nena
que fa temps que els va observant.
Ja els invita a saltar a corda,
ja fan cua per saltar...
P'ro* la panxa li recorda
que ara és l'hora de sopar.
«Us convido a casa meva»,
fa la nena amablement.
«No: vens tu, a casa meva»,
diu la Blava somrient.
Com per una aspiradora,
són xuclats cap a la nau,
i a una marxa embogidora
són portats fins a un palau.
Tal com era de preveure,
un nen verd bastant bufó
a la porta els surt a veure
i als seus pares fa un petó.
A la taula, tot s'ho prenen
amb trompeta els marcians,
i la nena (se sorprenen),
¡amb la boca i amb les mans!
Diu en Verd que a aquella cosa,
maca i tan... extravagant,
per la pell color de rosa,
ja té el nom que li diran.
Va la Rosa a baix, la Terra,
amb el cor enamorat:
«¡Feu l'amor i no la guerra!»
als humans ha demanat.
*Però pronunciat ràpid.
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic, 2019
Il.: Montse Tobella
Dedicatòria del llibre:
A l'encisadora Pilar, als nostres estimats
fills i nets, i a tots plegats perquè, com deia
el gran Jesús Urteaga, estiguem «sempre
alegres per fer feliços els altres»
15 de març 2020
¡Que les muses t'inspirin!
A qui s'inspira pencant
Si mai beus a les fonts
que tant guarden les muses,
faràs caure mil pluges
de cançons, llamps i trons.
I si et diuen: «¡Cantaire,
que ens inundes el món!»,
tu els respons: «Un segon,
que us componc un paraigua».
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic. 2019
Il·lustracions: Montse Tobella
Si mai beus a les fonts
que tant guarden les muses,
faràs caure mil pluges
de cançons, llamps i trons.
I si et diuen: «¡Cantaire,
que ens inundes el món!»,
tu els respons: «Un segon,
que us componc un paraigua».
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic. 2019
Il·lustracions: Montse Tobella
08 de desembre 2019
El tió de Nadal
A qui cuida el tronc màgic
Si el Sol dormilega
fa poca escalfor,
la colla s'aplega
a prop d'un tió.
Tothom l'alimenta
pensant que demà
la panxa contenta
a tots ens farà.
Amb pells i pellofes
de fruita i de nou
i amb quatre garrofes
s'ha inflat com un bou.
Els nens no ho entenen:
«¿Creieu que és normal?:
¡si els troncs mai no tenen
ni cul ni orinal!
»¿Com poden cagar-nos
torrons i confits?,
¿com poden pixar-nos
vins blancs exquisits?».
P'rò, pica que pica,
¡ell caga un fotral!
Ningú no s'ho explica,
¡p'rò avui és Nadal!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic, 2019
Il.: Montse Tobella
Si el Sol dormilega
fa poca escalfor,
la colla s'aplega
a prop d'un tió.
Tothom l'alimenta
pensant que demà
la panxa contenta
a tots ens farà.
Amb pells i pellofes
de fruita i de nou
i amb quatre garrofes
s'ha inflat com un bou.
Els nens no ho entenen:
«¿Creieu que és normal?:
¡si els troncs mai no tenen
ni cul ni orinal!
»¿Com poden cagar-nos
torrons i confits?,
¿com poden pixar-nos
vins blancs exquisits?».
P'rò, pica que pica,
¡ell caga un fotral!
Ningú no s'ho explica,
¡p'rò avui és Nadal!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic, 2019
Il.: Montse Tobella
07 d’abril 2019
La fada
Una menja es diu que és fada
quan no porta gaire sal,
i una bruixa es torna fada
quan fa bé en comptes de mal.
Si no tens, bona fadrina,
sabatetes per 'nâ al ball,
la teva fada padrina
te'n farà unes de cristall.
Si una dona molt velleta
vol passâ el carrer pel mig,
porta-la de la maneta
i et farà complî un desig.
Si no et sona cap pregunta
de l'examen trimestral,
ve la fada i t'ho apunta,
i així et surt fenomenal!
I si et falla, bon poeta,
la gran inspiració,
ve la musa amb la vareta
i et fa escriure un vers rodó!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany, 2003
Il.: Roser Rius
quan no porta gaire sal,
i una bruixa es torna fada
quan fa bé en comptes de mal.
Si no tens, bona fadrina,
sabatetes per 'nâ al ball,
la teva fada padrina
te'n farà unes de cristall.
Si una dona molt velleta
vol passâ el carrer pel mig,
porta-la de la maneta
i et farà complî un desig.
Si no et sona cap pregunta
de l'examen trimestral,
ve la fada i t'ho apunta,
i així et surt fenomenal!
I si et falla, bon poeta,
la gran inspiració,
ve la musa amb la vareta
i et fa escriure un vers rodó!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany, 2003
Il.: Roser Rius
19 de gener 2019
Tigre
¡¿Que amb l'ombra negra de mil jungles
se m'ha ratllat el groc del cos?!
Doncs sigil·lós, amb dents i ungles,
surto de cop d'un bosc tan clos
i ho paguen bens i bous i vaques;
i a tu si et tasto, ¡llamps i trons!,
em torno, amb unes carns tan maques,
¡devorador d'homes dels bons!
Ricard Bonmatí. Feres enciseres : encanteris per captivar humans, 2010
Il.: Roc Olivé Pous
se m'ha ratllat el groc del cos?!
Doncs sigil·lós, amb dents i ungles,
surto de cop d'un bosc tan clos
i ho paguen bens i bous i vaques;
i a tu si et tasto, ¡llamps i trons!,
em torno, amb unes carns tan maques,
¡devorador d'homes dels bons!
Ricard Bonmatí. Feres enciseres : encanteris per captivar humans, 2010
Il.: Roc Olivé Pous
05 de gener 2019
Jaguar
Ja que em compareu amb un cotxe veloç
amb un bell estil, elegant i feroç...
guarnit com un rei amb vellut ple de llunes
us diré que al bosc, dins del riu i a les dunes
arrisco la pell per menjar, simplement,
recelós que no la vulgueu d'ornament.
Ricard Bonmatí i Guidonet. Feres enciseres : encanteris per captivar humans, 2010
Il.: Roc Olivé Pous
amb un bell estil, elegant i feroç...
guarnit com un rei amb vellut ple de llunes
us diré que al bosc, dins del riu i a les dunes
arrisco la pell per menjar, simplement,
recelós que no la vulgueu d'ornament.
Ricard Bonmatí i Guidonet. Feres enciseres : encanteris per captivar humans, 2010
Il.: Roc Olivé Pous
30 de novembre 2018
Rinoceront
Amb un nas tan punxós,
tan superperillós,
el gegant porta al llom
tot d'ocells a fer un tomb
i els permet fer un bon mos
arrencant-li del cos
tota cuca dolenta,
per a ells, suculenta.
Ricard Bonmatí. Feres enciseres : encanteris per captivar humans. 2010
tan superperillós,
el gegant porta al llom
tot d'ocells a fer un tomb
i els permet fer un bon mos
arrencant-li del cos
tota cuca dolenta,
per a ells, suculenta.
Ricard Bonmatí. Feres enciseres : encanteris per captivar humans. 2010
Il·lustracions: Roc Olivé Pous
31 de maig 2014
Si jo pogués
Si jo pogués influir sobre la fada bona que,
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.
Rachel Carson. The sense of wonder. 1956
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.
Rachel Carson. The sense of wonder. 1956
Fragment que trobareu en el llibre:
29 de maig 2014
Eriçó de mar
Raspall de cabell,
que ets negre o vermell,
no et posis, si em veus,
¡a sota els meus peus!
Ricard Bonmatí. Estimades feres. 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)