Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris proposar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris proposar. Mostrar tots els missatges

17 de juny 2012

Wabi-Sabi

Wabi-Sabi -diu el cronista d'aquest concepte japonès-
és la bellesa de les coses imperfectes, mudables i per
completar. I afegeix que és la bellesa de les coses modestes
i humils, i de les coses no convencionals.

La simplicitat és l'essència mateixa de les coses Wabi-Sabi.
I és l'expressió d'un temps que s'ha volgut fixar... ¿Potser
es proposa registrar el sol, el vent, la pluja, la nit en els
objectes, o en els versos? ¿Hauré escrit versos no
convencionals, poemes Wabi-Sabi?

El savi cronista m'ajuda. I escriu que el Wabi-Sabi implica
trepitjar el planeta lleument. I saber valorar la petitesa del
moment en què totes les coses es troben ... L'esperit del
Wabi-Sabi suggereix un regne molt subtil que aprecia, de
ben a prop, l'efímera evanescència de la vida.

A vegades el Wabi-Sabi es comunica a través de la poesia
que es vol perfectible, mòbil, humil... Gairebé intangible?



Teresa Costa-Gramunt. Temps, espai. 2001

28 de novembre 2010

La llibertat

L'acció no és ni la labor vital ni el treball productiu. 
La capacitat d'actuar és el que fa de la vida quelcom de valuós.
Perquè som iniciadors, beginners, perquè cadascú de nosaltres 
anunciem alguna cosa imprevista. 
Viure sense actuar és com renunciar a la pròpia humanitat.

...

Actuar és nàixer a un món de relacions humanes 
del qual es forma part en prendre la paraula públicament i 
en proposar, donar suport i portar a terme iniciatives en l'espai públic.


Fragments



Maite Larrauri. La llibertat segons Hannah Arendt. 2001

28 d’abril 2010

De Salvador Espriu a Xavier Benguerel

"..., cal remarcar l'absoluta coherència
del vostre món. En ell res no és gratuït,
ni inventat, ni sobrer. Cada una de les
vostres novel·les està relacionada amb la
resta -amb totes i cada una de les altres-,
a vegades d'una manera declarada i volguda,
fins i tot subratllada, d'altres d'una
manera subtil i latent. Us heu proposat
d'alçar un edifici harmònic,
d'una arquitectura sòlida i bellíssima,
i ho heu aconseguit del tot."



(Fragment, pàg. 76)



Lluís Busquets i Grabulosa. Xavier Benguerel, la màscara i el mirall. 1995