De la terra soc hoste,
mineral filla, amalgama
de les seues arrels, les meues,
camine i cerque la joia austera,
la joia plena de totes elles
i de tots ells, que m'ensenyaren
a assaborir el fet d'escriure
i de llegir el seu llegat i relligar-lo,
a parir a poc a poc, volent-me,
fent aquest camí de la vida
en la meua llengua: la paraula.
Isabel Garcia Canet. Els afores. 2025. P. 16
Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia dels LIII Premis Octubre, l'any 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada