Als versos, fills
一flors, al ventre.
Laia Martínez i López [Laia MaLo]. Afollada. 2016. P. 10
Epíleg "Laia Martínez i López: sense trampes" d'Antònia Vicens.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ventre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ventre. Mostrar tots els missatges
29 de setembre 2026
26 de maig 2026
Sang
Jo tenia la carn tèbia
com la llet de l'àvia,
els pits de mel i mató,
un ventre solitari, sense pinyols,
i un cor que em pesava com un fill.
Se m'obrien clivelles a les venes
cada cop que bategava.
I l'olor de la sang atrau els taurons.
Tània Soler. Escames. 2023. P. 39
Pròleg d'Àngels Marzo.
13è Premi Nit de Poesia al carrer, 2022
del Col·lectiu CalaCultura de l'Ametlla de Mar.
23 de gener 2024
1940
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï matemàtiques?
Per què, diria. Que dos trossos de pa són més que un,
prou que ho notaràs.
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï francès?
Per què, diria. Aquesta nació s'ensorra.
Frega't el ventre amb la mà i queixa't,
que tothom t'entendrà.
El meu fill petit em pregunta: Cal que estudiï història?
Per què, diria. Aprèn d'amagar el cap sota terra
i així potser sobreviuràs.
Sí, estudia matemàtiques, dic,
estudia francès, estudia història!
Bertolt Brecht.
Traducció de Feliu Formosa.
A cura d'Antoni Tort Bardolet.
23 de juliol 2020
Primavera del Ter
Éssers feliços animen
el curs de l'aigua profunda.
Ran de la riba m'inunda
la lluor de l'herba humida.
El sol del dia s'emporta
les neus brillants pel congost
cap a la mar de l'agost.
Estic sol mirant la vida.
Pel pit em puja el silenci,
la música i la paraula.
La natura se'm fa taula,
universal mare terra.
Tot és i tot m'alimenta:
aigües brogents, nuu celeste,
ombra tranquil·la i tempesta
al ventre immens de la terra.
Oh sofriment indivís
de totes les primaveres
on plantaré les creueres
quan vindrà l'hora dels homes.
Segimon Serrallonga
el curs de l'aigua profunda.
Ran de la riba m'inunda
la lluor de l'herba humida.
El sol del dia s'emporta
les neus brillants pel congost
cap a la mar de l'agost.
Estic sol mirant la vida.
Pel pit em puja el silenci,
la música i la paraula.
La natura se'm fa taula,
universal mare terra.
Tot és i tot m'alimenta:
aigües brogents, nuu celeste,
ombra tranquil·la i tempesta
al ventre immens de la terra.
Oh sofriment indivís
de totes les primaveres
on plantaré les creueres
quan vindrà l'hora dels homes.
Segimon Serrallonga
Es troba en el llibre:
Poemes de capçalera. 2016
Edició de Miquel Pujadó.
09 de maig 2020
Parlem de fondalades
Parlem de fondalades,
de simes que ens esperen,
de pous exactes, tèrbols,
de mares que no volen...
Parlem de minuts trèmuls,
de forques a l'espera,
de música que s'alça
des d'un ventre que mor
i que sabem benèvol.
Parlem, parlem... Diem
que la llum fagocita,
que esdevenim, amb temps,
més lleugers, més il·lustres, molt més sants.
Ivan Brull. Escala de grisos, 2019
de simes que ens esperen,
de pous exactes, tèrbols,
de mares que no volen...
Parlem de minuts trèmuls,
de forques a l'espera,
de música que s'alça
des d'un ventre que mor
i que sabem benèvol.
Parlem, parlem... Diem
que la llum fagocita,
que esdevenim, amb temps,
més lleugers, més il·lustres, molt més sants.
Ivan Brull. Escala de grisos, 2019
08 de desembre 2018
Ser dona
L'espill et mirà i trobà
una dona que somiava feliç i reia.
Moltes coses per fer,
en el teu món,
escapant-se d'entre els dits
els instants.
Els teus ulls reflecteixen el somrís,
i la tenacitat.
Els teus llavis vigilen allò que mossega
les vils consciències
tractant de fer un petit redós
en les agonies.
Ser dona és un regal
que el Creador imaginà
tot escollint de l'infinit el més fràgil,
i venir a l'encontre de la humanitat
com un nen indefens, però Rei de l'univers.
El nostre Déu va veure en tu, dona,
el ventre del qual néixer.
Núria Pradas
Tr.: Teresa Costa-Gramuntuna dona que somiava feliç i reia.
Moltes coses per fer,
en el teu món,
escapant-se d'entre els dits
els instants.
Els teus ulls reflecteixen el somrís,
i la tenacitat.
Els teus llavis vigilen allò que mossega
les vils consciències
tractant de fer un petit redós
en les agonies.
Ser dona és un regal
que el Creador imaginà
tot escollint de l'infinit el més fràgil,
i venir a l'encontre de la humanitat
com un nen indefens, però Rei de l'univers.
El nostre Déu va veure en tu, dona,
el ventre del qual néixer.
Núria Pradas
Lluernes al celobert : antologia de poesia espiritual femenina, 2006
Ed.: Teresa Costa-Gramunt, Yaratullah Monturiol
03 de gener 2016
Boscos de l'Alta Segarra
Sovint t'has preguntat
què hi feies
d'infant
al bosc sagrat de Segarra
sota els grans pins t'acollies
lluny de la por
resguardat
enmig de jocs i gatzara
ara ho comprens:
en tendra fronda
serè
et resplendia la cara
t'era greu símbol
semblança
l'obaga
de nou mesos de pau clara
de fet
no havies sortit
ni fugit
encara
del ventre dolç de la mare
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes. 1999
què hi feies
d'infant
al bosc sagrat de Segarra
sota els grans pins t'acollies
lluny de la por
resguardat
enmig de jocs i gatzara
ara ho comprens:
en tendra fronda
serè
et resplendia la cara
t'era greu símbol
semblança
l'obaga
de nou mesos de pau clara
de fet
no havies sortit
ni fugit
encara
del ventre dolç de la mare
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes. 1999
Pròleg de Félix de Azúa.
09 d’abril 2011
Foguera Joana, VII
Perquè venies sense armes
t'he obert les set portes del castell
i cap guaita no he deixat rere els merlets.
I he llençat l'anell a l'aigua
perquè un peix, o la lluna,
el guardi en el seu ventre.
Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol. 2006
t'he obert les set portes del castell
i cap guaita no he deixat rere els merlets.
I he llençat l'anell a l'aigua
perquè un peix, o la lluna,
el guardi en el seu ventre.
Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol. 2006
Edició: Mercè Otero i Vidal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)