La sargantana de Posidònia

 Nua, senyoreges vells murs de pedra
      al baterell del sol.
L'home t'ha mostrat la bellesa
de columnes indelebles. Estàtica,
t'inventes la porositat de l'ordre dòric,
  díscola i sinuosa ondina de secà,
en un mar de llum sense temps.

   Al riu Evros,
noranta-dos homes han nedat nus
per por d'una frontera: cada minut comptava,
   en la memòria dels temples destruïts.
T'escapoleixes, solitària i muda,
  igual que el món,
  igual que el món.

(Inèdit)

Susanna Rafart

Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 46

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.

maraigües

             el tiempo no envejece
         Mercedes Carrión Masip

aigüesmare
font, piques, mullena
i rentador social

infància d'aigua
a secà llegint boires

estampida, vida.

Poesia inèdita

Teresa Grau Ros

L'olivera

He entrat dins la teva ànima esporgada
per coves i estimballs, nius de vesper;
amb socarrim de fusta i pols humida
el corc despietat et buida el cos
i, foradats, els músculs estantissos
s'estoven amb la pluja de tardor.
En l'escorça retorta el brot més tendre,
cobert de fulla nova, treu el fruit;
i en una terra de secà i d'eixut
que el pagès ja no llaura ni neteja
-el camp obert se l'ha menjat el bosc-
tossudament t'escates d'esperança.



Núria Esponellà. Un vent, una mar. 1994, p. 19