El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'aquest organisme mundial a Nova York. Andorra es converteix així en el 184è Estat de les Nacions Unides reconegut i subjecte al dret internacional. Òscar Ribas fa el seu discurs en català, i es considera el primer cop que es parla català en aquesta seu. En el seu parlament diu: Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que per ser cal aprofundir en les nostres arrels. I les nostres arrels són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March, i Salvador Espriu, la quina es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa balear de Menorca- i des de Salses -al Rosselló francès- fins a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat. Carles Capdevila. Nova York a la catalana, 1996 |
30 de novembre de 2013
28 de juliol de 1993
Etiquetes de comentaris:
Andorra,
Capdevila [Carles 1965-],
català,
cosmopolites,
discursos,
estimar,
fraternitat,
idiomes,
llenguatges,
llibertat,
Nacions Unides,
Països Catalans,
parlar,
pau,
poliglots,
Ribas i Reig [Òscar]
Oda als arbres de la Rambla (12)
Perquè si la rama sensible s'ajunta amb el nostre murmuri divers, les rels bé penetren al llac invisible de l'aigua que en cercles voltà l'univers. Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arbres,
Barcelona,
branques,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
plàtans,
Rambles
Oda als arbres de la Rambla (11)
I per al desig ens oreja el bres de les fulles, arreu sospirant, que en lloc d'encaurar-nos ens dóna l'enveja de proes i d'ales, el lluny i el distant. Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
plàtans,
Rambles,
tendresa
Oda als arbres de la Rambla (10)
Serens al favor o a la injúria del temps, us regala del dia el delit, i en fi de vesprada sou alta boscúria amb gran penjarella dels llums de la nit. Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
llums,
nit,
plàtans,
Rambles,
serenitat,
temps
Oda als arbres de la Rambla (9)
Oh guaites de veles i d'ones, lleials a les cases i al patri costum, als braços, encara, divines corones, i, al seny, esperances negades en llum! Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
lleialtat,
llum,
plàtans,
poesia lluminosa,
Rambles,
seny
Oda als arbres de la Rambla (8)
Avui, món enllà de ma estada, somio l'arbreda de l'or lliscadís, amb trèmules tofes de verda estelada, amb fosca i finestres, esclat i ombradís. Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
estelada,
estimar,
plàtans,
Rambles,
tardor
Oda als arbres de la Rambla (7)
Ocells, infinita nació que juga, amorosa, lladre, feta d'aire i foc, tan àgil fins veure la Fosca feixuga que envolta i apaga la imatge i el lloc! Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
estimar,
imatges,
ocells,
plàtans,
Rambles
Oda als arbres de la Rambla (6)
Oh feixos de branques sonores, tot l'any amb la fressa de vius cascavells, car fins quan arriben gelades aurores us feu fonedissos dessota els ocells! Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
branques,
Carner [Josep 1884-1970],
cascavells,
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
fred,
ocells,
plàtans,
Rambles
Oda als arbres de la Rambla (5)
I, oh fulles, oh fulles del plàtan, talment cadascuna més gran que la mà! Quan ve la revolta dels vents que us rebaten amb folls i poetes correu a encaixar. Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
fulles,
mans,
plàtans,
vent
Oda als arbres de la Rambla (4)
Oh fulles del plàtan, oh tendra naixó quan l'anyada sospira i reviu, rogents quan es colga l'octubre en la cendra, parentes del pàmpol en hores d'estiu! Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
estiu,
fulles,
plàtans,
Rambles
Oda als arbres de la Rambla (3)
Oh frondes que us féreu sagrades temps ha vora l'aigua de trenes d'argent! Avui ja propícies a un riu de gentades veieu amb desesmes el núvol i el vent. Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
Rambles
Oda als arbres de la Rambla (2)
Oh soques lleument colorides, a penes tocades per marca senil, columnes lletoses no mai envilides, i amb tons de mudances d'un dia d'abril! Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
abril,
actituds,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
plàtans,
Rambles,
sensibilitat,
tendresa
Oda als arbres de la Rambla (1)
![]() |
Temps era, bells arbres, temps era que em dúieu en festa devora la llar, oh honor de la Rambla, l'antiga riera de totes les viles que miren la mar. Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
Enking [Leonora],
festa,
llar,
mar,
mirar,
plàtans,
Rambles,
rieres,
viles
24 de novembre de 2013
Mossèn Cinto
![]() |
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
Albert,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Canigó,
català,
fills,
flors,
mares,
mirada,
poesia compromesa,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Tots els homes d'Escòcia
En Mateo diu “Entrem-hi,
és un pub que s’ha de veure,
sempre hi ha algú que recita
o que canta en un racó”.
A la resta ens fa una mandra…
però és que no hi ha alternativa.
“Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons”.
Obrim la porta,
entrem en un lloc minúscul,
gent amb mirada perduda,
si n’hi ha quinze ja són molts.
Però és molt heavy:
uns setanta anys de mitjana,
i un senyor amb una guitarra
que ara acaba una cançó.
I seiem a prop del foc,
al costat un vell amb barba
que duu manta i espardenyes,
sota seu hi dorm un gos.
I no sé qui de nosaltres
va i murmura “Quina fauna!”,
amb els ulls ens l’assenyala
i ens posem a riure fort.
“Ai Mateo
ma dove ci hai portato?
Que això tio sembla un geriàtric,
a un amic no se li fa!
Ai Mateo
que no et salva ni ta mare
avui pagues tu les pintes.
Per mi ja podem marxar”.
Ens en fotem de tots:
del mort i de qui el vetlla.
Quan de cop el vell s’aixeca:
“Això tios pot ser molt bo”.
Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu: “Aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són”.
I comença.
I arrenca amb la tornada
i al voltant es fa un silenci
que ara no et sabré explicar.
Però hem de callar, tio, hem de callar,
empassar-nos les paraules
i posar-nos a escoltar.
El vell agafa aire
i les venes se li inflen
i la cara ben vermella
com si s’hagués d’ofegar.
Però creu-me que a cantar d’aquella forma
no hi ha cap escola al món que te’n pugui ensenyar.
De tots els homes d’Escòcia, amb aquell vell vam anar a topar
i de sobte vam entendre què volia dir cantar.
Amics de les Arts (Grup musical)
Etiquetes de comentaris:
Amics de les arts (Grup musical),
cançons,
cantar,
ensenyar,
entendre,
Escòcia,
silenci
Postals des del Guinardó
Etiquetes de comentaris:
alba,
Barcelona,
bellesa,
gratitud,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
mar,
Mediterrània,
pins,
piscines,
poesia breu,
poesia serena,
serenitat,
sol,
tardor
23 de novembre de 2013
Tardor
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Nieddu [Giuseppe],
Parc de les Aigües (Barcelona),
Sari [Rafael 1904-1978],
tardor
XX
Etiquetes de comentaris:
arços,
Espriu [Salvador 1913-1985],
Gassol i Bellet [Olívia],
grèvol,
hivern,
Lluch Valero [Jacinta],
platges,
poesia breu,
poesia hivernal,
tramuntana
21 de novembre de 2013
Sr Wert
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
Catalunya,
ensenyament,
escola,
joventut,
Macedònia (Grup musical),
poesia visual,
respecte
20 de novembre de 2013
La promoció de la lectura a les llibreries
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Catalunya,
cultura,
Daura i Jorba [Antoni],
decidir,
generositat,
identitat,
lector,
lectura,
llibreries,
llibres,
persones,
RACO,
votar
19 de novembre de 2013
Esbossos, 16
18 de novembre de 2013
Saps què?
Saps què? T'estimo. I entre el sol i la lluna, un espai verge ens guarda la flama de l'estrofa més pura. Montserrat Altarriba. Tornassols, 1998 |
Etiquetes de comentaris:
Altarriba [Montserrat 1948-],
blau,
estimar,
flors,
lluna,
persones,
poesia breu,
poesia del cor,
sol
VI
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alonso i Català [Manel 1962-],
Frechina [Josep Vicent],
mar,
pluja,
rius,
vida
16 de novembre de 2013
Ja era fort
Llavors ja era fort i no perdia mai la calma i em divertia tot i havia après a saludar-te content i exhibint la més radiant de les rialles, tocant-te com els forts: els éssers als que es impossible ferir. No ploris nen que no sabre què dir, no ploris nen que ets més bonic quan rius. Llavors ja era fort i dominava les paraules i construïa móns perfectes on no m'importava ni amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda, ni penso algunes nits... que ets massa semblant a qui busco per mi. Qui gosarà sentir que el protegeix la conca d'unes mans mortes de fred? I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava. Els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n. No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel. Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir... O és que vostè no està d'acord amb mi? Qui vol un conte trist per anar a dormir? Manel (Grup musical) |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Anturaju [Daniel],
flors,
fortalesa,
Manel (Grup musical),
persones
És molt difícil
És molt difícil
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
10 de novembre de 2013
Democràcia i participació ciutadana
Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
Etiquetes de comentaris:
ciutadans,
civilització,
comunicació,
decidir,
democràcia,
Font [Nuria (Font Borrás)],
internet,
participació
Cançó de la vinguda de la tarda
![]() |
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i a la muntanya. Salvador Espriu. Poesia, 2013; a cura d'Olívia Gassol |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ajuntaments,
Arenys de Mar,
català,
Espriu [Salvador 1913-1985],
Ferre [Maria Rosa],
Gassol i Bellet [Olívia],
mar,
muntanyes,
persones,
tarda,
vida
9 de novembre de 2013
Deixeu-me dir
Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar, que ja és temps de creure un altre cop en la puresa i de repintar les cases amb colors alegres. Aquells que han viscut molts anys lluny del poble seran cridats a retornar i una nit qualsevol el vent s'endurà totes les paraules que hem malmès de tant dir-les sense amor. I l'endemà serà com si ens alcéssim després d'una nit de vint segles. Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar, que ja és temps de creure en els prodigis i que tant se val de les noies que no hem conegut; que el poble és com abans i que un dia hi haurà flors al jardí i vent als arbres i paraules inventades de nou només per a nosaltres. Miquel Martí i Pol. El fugitiu, 1998 |
Etiquetes de comentaris:
Castro Santos [Ricardo],
colors,
estimar,
flors,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
persones,
poble
8 de novembre de 2013
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
![]() |
El sol de tarda brilla amb més lluïssor per compensar les ombres més profundes; núvols inflats llisquen lentament com si hagueren de travessar el cel per sempre; l'hibiscus s'enfila dalt del mur i floreix com si res importés gens ni mica, però la tardor és ací, ben segur que la tardor és ací. D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana, 2002 |
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
dbgg1979,
flors,
hibiscus,
poesia de tardor,
sol,
Sòria [Enric 1958-],
tarda,
tardor
7 de novembre de 2013
Quin és l'ús de l'economia?
Aquest llibre examina el que els economistes han d’aportar als seus llocs de treball, i la manera en què l'educació a les universitats es pot millorar per adaptar millor els graduats al món real. Es basa en una conferència internacional de febrer de 2012, patrocinada pel Servei Econòmic del Govern del Regne Unit i el Banc d'Anglaterra, que va reunir empresaris i acadèmics junts. Tres temes van sorgir: la limitada sèrie d'habilitats i coneixements demostrats pels graduats, la necessitat de la reforma del contingut dels cursos que s'imparteixen i les barreres a la reforma curricular. (fragment traduït per a aquest blog) Diane Coyle (ed.). What's the use of economics, 2012 |
Etiquetes de comentaris:
art,
Barcelona,
Can Framis,
coneixement,
Coyle [Diane],
economia,
empresa,
Fundació Vila Casas,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Regne Unit,
universitats
La Terra, V
I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No hi haurà, per a l'ànima, cap llera? Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta? S'emparen els teixons dels túnels de l'instint: sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire. Susanna Rafart. La llum constant, 2013 |
3 de novembre de 2013
ANEMONES
Camina amb passos lents pel corredor
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa, 2007
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa, 2007
Etiquetes de comentaris:
amor,
anemones,
anhels,
bellesa,
caminar,
escriptoris,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
estimar,
flors,
Granell [Marc 1953-],
llum,
mans,
olors,
persones,
poesia d'homenatge,
poetes,
rellotges,
silenci,
temps,
vellesa
Els estils educatius i els processos d'aprenentatge
La reflexió de la pròpia pràctica, l'observació de les nostres actuacions, l'anàlisi de les situacions, haurien de formar part de la nostra formació permanent com a docents. La consciència d'un mateix i de les nostres accions dins de les relacions educatives és un element clau per l'autoconeixement i la renovació de la pràctica educativa. (Fragment) Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013 Coord.: Pere Darder |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
benestar,
consciència,
Darder [Pere 1933-],
docents,
empatia,
ensenyar,
flors,
formació,
heura,
Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona),
lliris de Nadal,
persones,
reflexió,
renovació
Corranda
No em miris, que no sóc res
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant, 2012
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant, 2012
Etiquetes de comentaris:
alba,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
corrandes,
mirada,
poesia breu,
poesia de la mirada,
poesia dels ulls,
ulls
2 de novembre de 2013
Roses blanques
Com un gran ram de roses blanques el teu record que m'acompanya, de tanta llum et sóc deutor que em sobra espai i em sobra tarda, tot se m'emplena amb el teu nom que repeteixo, Laura. Ombra de mar la veu que et crida i vent de somnis la mirada, penso el silenci empresonat en els acords d'una guitarra i tot s'emplena del teu nom que repeteixo, Laura. Tanta esperança compartida fa més possible l'esperança, rossola el temps pel tornaveu harmoniós de les paraules tal com rossola pel teu nom que repeteixo, Laura. Tots els camins per acollir-te, tots els ressons per enyorar-te i el teu somriure fet cançó molt més enllà de la recança per gronxolar-me amb el teu nom que repeteixo, Laura. Et sé molt lluny però em convides amb els ulls clars a recordar-te i ara amb un gest desmesurat faig del teu gest el meu miratge per perdre'm sempre en el teu nom que repeteixo, Laura. Lluís Llach. Estimat Miquel. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
amistat,
blanc,
esperança,
Llach [Lluís 1948-],
llum,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
Nova Cançó,
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses,
somriure
1 de novembre de 2013
Novetat en la nit
Oh dolça nit, al nostre ajut vinguda! Tot el món es diria incorporal. El senyal de les coses es trasmuda: és més subtil l'oreig, l'arbre més alt. Pobla l'espai una invisible raça i la lluna ens governa l'esperit. Comenta amb un ressò la nostra passa el sòl que havem a penes percudit. Arreu canvia les lliçons sabudes l'hora lleugera de l'amor que ve. Tenim esguards i veus inconegudes: tu i jo som nous, i el nostre bes també. Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
Etiquetes de comentaris:
amor,
besos,
Carner [Josep 1884-1970],
Ferraté [Joan 1924-2003],
flors,
nits,
persones
Subscriure's a:
Missatges (Atom)