El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'aquest organisme mundial a Nova York. Andorra es converteix així en el 184è Estat de les Nacions Unides reconegut i subjecte al dret internacional. Òscar Ribas fa el seu discurs en català, i es considera el primer cop que es parla català en aquesta seu. En el seu parlament diu: Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que per ser cal aprofundir en les nostres arrels. I les nostres arrels són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March, i Salvador Espriu, la quina es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa balear de Menorca- i des de Salses -al Rosselló francès- fins a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat. Carles Capdevila. Nova York a la catalana, 1996 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de novembre 2013
28 de juliol de 1993
Etiquetes de comentaris:
Andorra,
Capdevila [Carles 1965-],
català,
cosmopolites,
discursos,
estimar,
fraternitat,
idiomes,
llenguatges,
llibertat,
Nacions Unides,
Països Catalans,
parlar,
pau,
poliglots,
Ribas i Reig [Òscar]
Oda als arbres de la Rambla
Perquè si la rama sensible
s'ajunta amb el nostre murmuri divers,
les rels bé penetren al llac invisible
de l'aigua que en cercles voltà l'univers.
[12]
s'ajunta amb el nostre murmuri divers,
les rels bé penetren al llac invisible
de l'aigua que en cercles voltà l'univers.
[12]
Etiquetes de comentaris:
aigües,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
cercles,
diversitat,
llacs,
murmuris,
odes,
penetrar,
plàtans,
rambla,
rames,
rels,
univers,
voltar
Oda als arbres de la Rambla
I per al desig ens oreja
el bres de les fulles, arreu sospirant,
que en lloc d'encaurar-nos ens dona l'enveja
de proes i d'ales, el lluny i el distant.
[11]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
el bres de les fulles, arreu sospirant,
que en lloc d'encaurar-nos ens dona l'enveja
de proes i d'ales, el lluny i el distant.
[11]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
desitjos,
distant,
encauar-se,
fulles,
lluny,
odes,
orejar,
plàtans,
sospirar,
tendresa
Oda als arbres de la Rambla
Serens al favor o a la injúria
del temps, us regala del dia el delit,
i en fi de vesprada sou alta boscúria
amb gran penjarella dels llums de la nit.
[10]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
del temps, us regala del dia el delit,
i en fi de vesprada sou alta boscúria
amb gran penjarella dels llums de la nit.
[10]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
boscúria,
Carner [Josep 1884-1970],
delits,
llums,
nits,
penjarelles,
plàtans,
rambla,
serenitat,
temps,
vesprades
Oda als arbres de la Rambla
Oh guaites de veles i d'ones,
lleials a les cases i al patri costum,
als braços, encara, divines corones,
i, al seny, esperances negades en llum!
[9]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
lleials a les cases i al patri costum,
als braços, encara, divines corones,
i, al seny, esperances negades en llum!
[9]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
cases,
costums,
esperances,
guaites,
lleialtat,
llum,
ones,
plàtans,
rambla,
seny,
veles
Oda als arbres de la Rambla
Avui, món enllà de ma estada,
somio l'arbreda de l'or lliscadís,
amb trèmules tofes de verda estelada,
amb fosca i finestres, esclat i ombradís.
[8]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
somio l'arbreda de l'or lliscadís,
amb trèmules tofes de verda estelada,
amb fosca i finestres, esclat i ombradís.
[8]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbredes,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
esclats,
estades,
estelada,
odes,
plàtans,
rambla,
tardor
Oda als arbres de la Rambla
Ocells, infinita nació que juga,
amorosa, lladre, feta d'aire i foc,
tan àgil fins veure la Fosca feixuga
que envolta i apaga la imatge i el lloc!
[7]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
amorosa, lladre, feta d'aire i foc,
tan àgil fins veure la Fosca feixuga
que envolta i apaga la imatge i el lloc!
[7]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
envoltar,
imatges,
llocs,
nacions,
ocells,
odes,
plàtans,
rambla
Oda als arbres de la Rambla
Oh feixos de branques sonores,
tot l'any amb la fressa de vius cascavells,
car fins quan arriben gelades aurores
us feu fonedissos dessota els ocells!
[6]
tot l'any amb la fressa de vius cascavells,
car fins quan arriben gelades aurores
us feu fonedissos dessota els ocells!
[6]
Etiquetes de comentaris:
arbres,
aurores,
Barcelona,
branques,
Carner [Josep 1884-1970],
cascavells,
feixos,
fressa,
gelades,
ocells,
plàtans,
rambla,
sonoritat
Oda als arbres de la Rambla
I, oh fulles, oh fulles del plàtan,
talment cadascuna més gran que la mà!
Quan ve la revolta dels vents que us rebaten
amb folls i poetes correu a encaixar.
[5]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
talment cadascuna més gran que la mà!
Quan ve la revolta dels vents que us rebaten
amb folls i poetes correu a encaixar.
[5]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
encaixar,
folls,
fulles,
mans,
plàtans,
poetes,
rambla,
vent
Oda als arbres de la Rambla
Oh fulles del plàtan, oh tendra
naixó quan l'anyada sospira i reviu,
rogents quan es colga l'octubre en la cendra,
parentes del pàmpol en hores d'estiu!
[4]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
naixó quan l'anyada sospira i reviu,
rogents quan es colga l'octubre en la cendra,
parentes del pàmpol en hores d'estiu!
[4]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Oda als arbres de la Rambla
Oh frondes que us féreu sagrades
temps ha vora l'aigua de trenes d'argent!
Avui ja propícies a un riu de gentades
veieu amb desesmes el núvol i el vent.
[3]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
temps ha vora l'aigua de trenes d'argent!
Avui ja propícies a un riu de gentades
veieu amb desesmes el núvol i el vent.
[3]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
gentades,
núvols,
rambla,
trenes,
vent
Oda als arbres de la Rambla
Oh soques lleument colorides,
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
abril,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
colors,
columnes,
plàtans,
rambla,
tendresa
Oda als arbres de la Rambla
Temps era, bells arbres, temps era
que em dúieu en festa devora la llar,
oh honor de la Rambla, l'antiga riera
de totes les viles que miren la mar.
[1]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
que em dúieu en festa devora la llar,
oh honor de la Rambla, l'antiga riera
de totes les viles que miren la mar.
[1]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
24 de novembre 2013
Mossèn Cinto
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
Albert,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Canigó,
català,
fills,
flors,
mares,
mirada,
poesia compromesa,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Tots els homes d'Escòcia
En Mateo diu “Entrem-hi,
és un pub que s’ha de veure,
sempre hi ha algú que recita
o que canta en un racó”.
A la resta ens fa una mandra…
però és que no hi ha alternativa.
“Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons”.
Obrim la porta,
entrem en un lloc minúscul,
gent amb mirada perduda,
si n’hi ha quinze ja són molts.
Però és molt heavy:
uns setanta anys de mitjana,
i un senyor amb una guitarra
que ara acaba una cançó.
I seiem a prop del foc,
al costat un vell amb barba
que duu manta i espardenyes,
sota seu hi dorm un gos.
I no sé qui de nosaltres
va i murmura “Quina fauna!”,
amb els ulls ens l’assenyala
i ens posem a riure fort.
“Ai Mateo
ma dove ci hai portato?
Que això tio sembla un geriàtric,
a un amic no se li fa!
Ai Mateo
que no et salva ni ta mare
avui pagues tu les pintes.
Per mi ja podem marxar”.
Ens en fotem de tots:
del mort i de qui el vetlla.
Quan de cop el vell s’aixeca:
“Això tios pot ser molt bo”.
Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu: “Aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són”.
I comença.
I arrenca amb la tornada
i al voltant es fa un silenci
que ara no et sabré explicar.
Però hem de callar, tio, hem de callar,
empassar-nos les paraules
i posar-nos a escoltar.
El vell agafa aire
i les venes se li inflen
i la cara ben vermella
com si s’hagués d’ofegar.
Però creu-me que a cantar d’aquella forma
no hi ha cap escola al món que te’n pugui ensenyar.
De tots els homes d’Escòcia, amb aquell vell vam anar a topar
i de sobte vam entendre què volia dir cantar.
Amics de les Arts (Grup musical)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amics de les arts (Grup musical),
cançons,
cantar,
empassar-se,
ensenyar,
entendre,
Escòcia,
explicar,
mirades,
persones,
recitar,
silenci
23 de novembre 2013
Tardor
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Nieddu [Giuseppe],
Parc de les Aigües (Barcelona),
Sari [Rafael 1904-1978],
tardor
Arços i grèvol
Arços i grèvol,
Salvador Espriu. Poesia. 2013
A cura d'Olívia Gassol.
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar: sol fràgil
damunt platges desertes.
XX
XX
Salvador Espriu. Poesia. 2013
A cura d'Olívia Gassol.
Etiquetes de comentaris:
aire,
arços,
Espriu [Salvador 1913-1985],
fragilitat,
grèvol,
hivern,
neu,
platges,
poesia breu,
poesia hivernal,
sol,
tramuntana
21 de novembre 2013
Sr Wert
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
Catalunya,
ensenyament,
escola,
joventut,
Macedònia (Grup musical),
poesia visual,
respecte
20 de novembre 2013
La promoció de la lectura a les llibreries
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Catalunya,
cultura,
Daura i Jorba [Antoni],
decidir,
generositat,
identitat,
lector,
lectura,
llibreries,
llibres,
persones,
RACO,
votar
19 de novembre 2013
Esbossos, 16
18 de novembre 2013
Saps què?
Saps què? T'estimo.
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
Etiquetes de comentaris:
Altarriba [Montserrat 1948-],
blau,
espais verges,
estimar,
estrofes,
flames,
flors,
guardar,
lluna,
persones,
poesia breu,
poesia del cor,
preguntes,
puresa,
sol
VI
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alonso i Català [Manel 1962-],
Frechina [Josep Vicent],
mar,
pluja,
rius,
vida
16 de novembre 2013
És molt difícil
És molt difícil
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
10 de novembre 2013
Democràcia i participació ciutadana
Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
Etiquetes de comentaris:
ciutadans,
civilització,
comunicació,
decidir,
democràcia,
Font [Nuria (Font Borrás)],
internet,
participació
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.
Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.
La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.
Salvador Espriu. Poesia. 2013.
A cura d'Olívia Gassol.
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.
Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.
La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.
Salvador Espriu. Poesia. 2013.
A cura d'Olívia Gassol.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
cançons,
català,
Espriu [Salvador 1913-1985],
llum,
mar,
muntanyes,
ordenar,
persones,
poesia breu,
respirs,
tardes,
ulls,
vestir,
vides conegudes
09 de novembre 2013
Deixeu-me dir
Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s'endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l'endemà serà com si ens alcéssim
després d'una nit de vint segles.
Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que un dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.
Miquel Martí i Pol. El fugitiu. 1998
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s'endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l'endemà serà com si ens alcéssim
després d'una nit de vint segles.
Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que un dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.
Miquel Martí i Pol. El fugitiu. 1998
08 de novembre 2013
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
per compensar les ombres més profundes;
núvols inflats llisquen lentament
com si hagueren de travessar el cel per sempre;
l'hibiscus s'enfila dalt del mur
i floreix com si res
importés gens ni mica,
però la tardor és ací,
ben segur que la tardor és ací.
D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002
per compensar les ombres més profundes;
núvols inflats llisquen lentament
com si hagueren de travessar el cel per sempre;
l'hibiscus s'enfila dalt del mur
i floreix com si res
importés gens ni mica,
però la tardor és ací,
ben segur que la tardor és ací.
D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002
Text en anglès i català.
Versió catalana d'Enric Sòria i de l'autor.
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
brillar,
compensar,
florir,
flors,
hibiscus,
lliscar,
murs,
núvols,
ombres,
poesia breu,
poesia de tardor,
sol,
tarda,
tardor,
travessar
07 de novembre 2013
La Terra
I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No hi haurà, per a l'ànima, cap llera? Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta? S'emparen els teixons dels túnels de l'instint: sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire. Susanna Rafart. La llum constant. 2013 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
arrels,
colpejar,
emparar-se,
llum,
persones,
poesia breu,
Rafart [Susanna 1962-],
respirar,
rius,
salzes,
terra
03 de novembre 2013
Anemones
Camina amb passos lents pel corredor
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
anemones,
anhels,
bellesa,
caminar,
escriptoris,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
estimar,
flors,
Granell [Marc 1953-],
llum,
mans,
olors,
persones,
poetes,
rellotges,
silenci,
temps,
vellesa
Corranda
No em miris, que no sóc res
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
Etiquetes de comentaris:
alba,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
corrandes,
mirada,
poesia breu,
poesia de la mirada,
poesia dels ulls,
ulls
02 de novembre 2013
Roses blanques
Etiquetes de comentaris:
acollir,
amistat,
blanc,
camins,
compartir,
esperança,
fotografies,
Llach [Lluís 1948-],
llum,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses,
somriures,
ulls
01 de novembre 2013
Novetat en la nit
Oh dolça nit, al nostre ajut vinguda!
Tot el món es diria incorporal.
El senyal de les coses es trasmuda:
és més subtil l'oreig, l'arbre més alt.
Pobla l'espai una invisible raça
i la lluna ens governa l'esperit.
Comenta amb un ressò la nostra passa
el sòl que havem a penes percudit.
Arreu canvia les lliçons sabudes
l'hora lleugera de l'amor que ve.
Tenim esguards i veus inconegudes:
tu i jo som nous, i el nostre bes també.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
Tot el món es diria incorporal.
El senyal de les coses es trasmuda:
és més subtil l'oreig, l'arbre més alt.
Pobla l'espai una invisible raça
i la lluna ens governa l'esperit.
Comenta amb un ressò la nostra passa
el sòl que havem a penes percudit.
Arreu canvia les lliçons sabudes
l'hora lleugera de l'amor que ve.
Tenim esguards i veus inconegudes:
tu i jo som nous, i el nostre bes també.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
Subscriure's a:
Missatges (Atom)