Veig, sento i penso que enganyes el cor
i prens camins que no et porten enlloc.
I et veig trempejar el temps amb més temps,
quan saps que passa de pressa i corrents,
quan saps que passa de pressa i corrents.
Tens sort, obre bé els ulls.
No et deixis perdre
aquesta oportunitat.
Saps que sóc a l´altre costat
del món dels homes sense cap
al que no penso mai tornar
no hi ha res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa que t´estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí.
Veig, sento i penso que ja no et conec
i que han fugit els somnis que hem compartit
Busco dreceres per recobrar
falses promeses i fer-les realitat
falses promeses i fer-les realitat.
Tornem a començar,
no ens deixem perdre
la millor oportunitat.
El mestre ara és el passat
i
ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors,
sense res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa'm que t´estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lax'n'Busto (Grup musical). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lax'n'Busto (Grup musical). Mostrar tots els missatges
19 de novembre 2012
Veig, sento i penso
Etiquetes de comentaris:
camins,
cor,
decidir,
estimar,
Lax'n'Busto (Grup musical),
persones,
poesia del pensament,
poesia del present,
poesia possible
Subscriure's a:
Missatges (Atom)