Sota el Pi de les Tres Branques, a on l'ombra no existeix, perquè és mort en sa presència i la flor ja no hi floreix... Reviu l'arrel enfortida per mostrar-se a ell mateix, té vida a dins, i té força, té esperança, té poder. Té l'anhel de tot un poble, de ser ell sol, tal i com és. De la fi, ser Pàtria lliure, d'idioma, un només, de la fe de poder viure, tal com el català mereix.
Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Locomotora Negra (Grup musical). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Locomotora Negra (Grup musical). Mostrar tots els missatges
04 d’abril 2011
El Pi de les Tres Branques
Etiquetes de comentaris:
català,
Catalunya,
jazz,
Locomotora Negra (Grup musical),
poble,
poesia del cor,
Vila [Nati]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)