Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris àlbums. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris àlbums. Mostrar tots els missatges

01 de maig 2019

Àlbum de fotos

La colla del meu carrer,
la cursa de bicicletes
    (per les voreres, tan dretes)
on vaig arribar el primer.

El gos de casa, el Menut.

I el gat del veí, tan pelut!
Aquell amb els ulls de pantera
que té un posat molt sorrut!

La festa de Carnestoltes.

Els gegants i el correfoc,
amb la gent que hi participa
i alguns que hi fan el badoc.

La revetlla de Sant Joan

     (al barri hem fet un foc ben gran)
amb coca cruixent i daurada,
amb pinyons i confitura,
que bona ben ensucrada!

El meu germà que somriu

dins la tenda de campanya
en un paisatge d'estiu...

               M'agrada mirar les fotos,

               m'ho passo d'allò més bé.
               Vols veure-les tu també?




Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç, 2018
Il.: Gibet Ramon

24 de desembre 2014

Sempre hi haurà

Sempre hi haurà una pàgina amb ales als peus
sempre hi ha un àlbum
que en girar el full
                               torna al país de la infantesa.



Traduït al català per a aquest blog.



Helena Junyent. Cuéntame entre las cerezas. 2010

07 de juliol 2013

A la reina

Roses de dos colors per Teresa Grau Ros
Quin aplec de flors que has fet
aquest any, sent reina d'elles!
Tu les trobes totes belles,
fins la més humil que es bada,
perquè les d'eixa vegada
tenem un aroma estrany...
No en veuràs cap de marcida:
són més que flors de tot l'any,
són flors de tota la vida.



Nota: En l'àlbum de què feren present a Na Maria
Oller i Rabassa, Reina dels Jocs Florals de
Barcelona, els poetes premiats aquell any, 1897.



Joan Maragall. Obra poética : versión bilingüe. 1984. Vol. II


18 de març 2012

Petit full d'àlbum

Així tot d'una i com jugant
Vós que heu volgut sentir una mica
Diverses flautes revelant
Els sons de la meva musica

Em sembla prou que aquest assaig
Intentat davant un paisatge
Només em plau quan el desfaig
Per contemplar la vostra imatge

Si aquest alè inútil que s'és
Exclòs fins a l'última fita
Segons els meus dits barroers
No té prou mitjans quan imita

El vostre pur i refilaire
Riure d'infant que encisa l'aire.




Stéphane Mallarmé. Vint-i-cinc poemes. 1986

Traducció: J.N. Santaeulàlia.

15 d’agost 2008

No em deixis sola

De la mare recordo a la infantesa
el seu perfil obscur de vores lluminoses,
gestos suaus i so de veu tranquil·la.
La por de perdre-la va anar ennegrint
el cor d'aquella nena, personatge d'àlbum
que ja fugia pel terror dels contes.

Mare: no em deixis sola. On deus ser?
I escolto el vent al bosc.
Penso si sentiré la meva filla
quan escoltant els arbres també digui:
mare, no em deixis sola amb aquest vent.


Joan MargaritEstació de França. 2006