Voldria parlar-te arran de
boca i dirt-te que el teu afany
no és tan sols teu.
Que cada dia, eixuts, erms i estèrils
morim estúpidament de set
en el brocal de pous que sobreïxen.
¿Quines estultes forces obeïm,
que així ens deixem endur
a penes tan migrades i supèrflues?
Sota denses llunes blanques,
sols grocs exhuberants i esplèndids.
Montserrat Abelló. Poemes d'amor : antologia, 2010
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exhuberància. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exhuberància. Mostrar tots els missatges
17 d’octubre 2012
Voldria parlar-te arran de
Subscriure's a:
Missatges (Atom)