Quantes coses perdem per por de perdre,
quantes coses no fem per por de ser,
quantes coses no diem per no saber dir.
No sobren paraules i manquen fets.
Us enganya ben prou qui digui el contrari.
Mai n'hi ha prou de present, sempre ens en falta.
Som ara i aquí i la prova n'és que el cel és blau
i que el món respira. O que el cel és roig, tan se val.
Quan la il·lusió es transformi en pedra
o arribem a creure en la mentida;
quan ja no sentim que som res,
sabent amb certesa que encara som.
Llavors i només llavors podrem excusar
que ja no tenen sentit els colors.
La resta és tan sols un no saber dir,
un no voler fer per a no haver de ser,
un tenir por de perdre allò que estimem.
Quantes coses perdem per por de perdre,
quantes coses no fem per por de ser,
quantes coses no diem per no saber dir.
No sobren paraules i manquen fets.
De: Pensar-te
Muntsa Prat. Els secrets de les paraules. 2016. P. 71
Pròleg amateur de Roger Cònsul.
