Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 d’abril 2022

Biblioteca, a l'hora de tancar

Els llums s'apaguen.
Se senten sols els versos
dintre dels llibres.


Se'n va la tarda.
El sol ens mira amb pena
entre dos núvols.


Aquesta vida:
un laberint efímer
de sol i pluja.



Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018

IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017

Incompatibilitats

Tots els meus poemes sobre la primavera
romanen inacabats.

Per culpa de la primavera que sempre té pressa,
per culpa de la meva disposició que sempre es fa esperar.

Per això gairebé em veig obligada
a acabar els poemes
sobre la primavera
en època de tardor.



Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020

Traducció i pròleg de Quim Gestí. Edició bilingüe

Bignònies a Mira-sol Alt

Som prop i tan lluny.
Les bignònies, potser fugaces,
em sorprenen a cada passa.

No t'he oblidat,
a desgrat que han passat tants
i tants anys que ni vull comptar-los.

El meu no-oblit, la meva recança,
sempre tindrà el color d'elles:
groc esquitxat de vermell, indefinible.

No vas ser ni el meu nord,
ni el meu sud, ni l'est, ni l'oest.
En un temps, però, ho vas ser tot.

Males passades cardinals,
befa dels colors, de les flors,
geografia inútil, altra vegada.


Marta Pessarrodona. Animals i plantes. 2010

L'amor

Tot en l'amor s'emplena de sentit.

La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud: així donaràs vida.



Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències. 2000

29 d’abril 2022

El moviment

Com un èmbol
em pressiones des de fora
amb punys i palmells
al punt just
a cada contracció.

Cadascuna empeny cap a un cantó
en un mecanisme perfecte
de biela, manovella
i pistó.

Tu per darrera,
ella des de dins,
i jo avall i enfora.
Peces cegues
sincronitzades pels crits salvatges
que algú ens envia del passat.

Harmoniós moviment
de forces mecàniques.
Engranatge de tres,
sistema irreversible
de cossos i cors que es mouen
pel més fort dels batecs.



Maria Rodó-Zárate. 41 setmanes. 2022

Il·lustracions de Cristina Zafra

27 d’abril 2022

Voldria escriure

Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.


Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps. 1998

23 d’abril 2022

Recolliment

Lluny, allà dins asprives muntanyes
que mai petja del món ha tocat,
d'un desert en les verges entranyes,
mira el cel un verger ignorat.

Allà brolla la font de la vida,
allà s'obrí lo lliri d'amor;
veu d'oracle pel món no sentida
té allà el bosc en secreta remor.

Aigua hi corre, tan pura, tan pura
que los àngels s'hi van a mirar;
qui una gota en tastàs, oh dolçura!
mel del món no voldria tastar.


Miquel Costa i Llobera. Poesies. 1992

Dibuixos d'Albert Rocarols

22 d’abril 2022

Primavera

L'hivern és un record de boira peregrina
prenent vistes a l'hora d'emprendre un llarg camí.

I la ciutat de l'heura es torna ara de vidre
per fer més transparent l'aram dels seus peons.

Hi ha un bellugueig de pàmpols en bandola
del cloquer de la Seu al ciri cisellat de Sant Feliu:

la Devesa estrena una escolania de fulla
impúber, sol tendre i ocellam...

Els plàtans fan l'anar i venir de cerimònia:
tot està a punt pel gran pontifical
de primavera!

La salmòdia exultant, a pas d'andante,
sotragueja de nou el vell carro d'Elies.
Eterna com la fe i fonda com l'amor
torna a recomençar l'alta cançó dels dies!


Salvador Sunyer, dins,


Antologia a cura de de Narcís-Jordi Aragó
Il·lustracions de Mercè Huerta

Font de pastor

La vella filava
la font de pastor,
quan la neu rajava
tot era claror.

Preludi de vida!
Sagrat naixement!
màgica florida
de la flor d'argent!...

I l'aigua rajava
feta caritat
per al qui trescava
tot assedegat.

Rajava tranquil·la
i us deia: —Beveu!
que la vella em fila
per al qui va a peu!...

I un s'agenollava,
ple d'encantament,
i amb la mà copsava
la gran flor d'argent.




Joan Maria Guasch, dins,

L'aigua. 1989

Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Fina Rifà

Aüc

Els discursos
com un cop sec
al ventre.

A l'estómac un forat
pendent de sobreviure
en una emoció asfixiada,
pendent de ser descrit.

Quan m'han dit
com viure
me'ls he mirat,
dissociada.

Respirar és fer-se,
tot d'una,
pròpia.



Núria Contreras Coll. En construcció. 2021

46è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2020

Reescriptura

I en tal guerra de relats
ensopegues amb la pedra
caus de la bici i
t'estripes els pantalons.

L'escriptura com a cos
de desempat; allà on furga
reverbera

fent margeres

fogueres
al revolt
on
no
tornarà.


Maria Isern. Sostre de carn. 2017

II Premi Francesc Garriga, 2017

21 d’abril 2022

Sentor de menta

La nit escampa sentors de menta
arreu del poble, que es queda quiet.
Ix de les cases una altra flaire,
de fusta seca de taronger
que crema alegre a les ximeneres,
fum que s'enlaira i que s'endú el fred.

Arriba l'hora de retirar-nos,
el llit espera ben calentet.
Els contes màgics que conta el pare,
i el fill escolta amb tan gran plaer,
omplen la cambra d'imatges belles
i els ullets tanquen molt lentament.



Poemes de Maria Dolors Pellicer i Sòria
Dibuixos d'Irene Bofill


II Premi de Poesia Infantil
Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí
de la Comunitat Valenciana

19 d’abril 2022

Romanç del cavaller Sant Jordi

La foscor era sota les parpelles closes.
Aquesta és la foscor dels ulls.
L'altra, la immensa,
era veïna de la clarícia.
El cavaller va obrir camí en el nu,
en l'espadat de l'existència;
va fer-se pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el plor de la rosa.
I ho va escriure.
I la nació va saber que hi havia hagut
nit en el terra humit,
camp fèrtil, avui, que el sol il·lumina.



Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021

Il·lustracions d'Adelaida Murillo

Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes

el nostre viatge

el nostre viatge sempre incomplet
s'escriurà en un llibre amb fulls
d'esperança
les seves ratlles blaves ens recordaran
l'escola dels anys primers
la nostra recerca prosseguirà
perquè la grandària de l'esperit
no s'acaba mai


————————————————


unsere niemals abgeschlossene Reise
wird sich in ein Büchlein mit Seiten
aus Hoffnung eintragen
seine blauen Linien werden uns die
Schule der ersten Jahre ins Gedächtnis rufen
unsere Suche geht weiter
denn die Größe des Geistes
endet nie



Klaus Ebner. Blaus = Bläuen. 2015

Pròleg de Marta Pérez i Sierra

XVII Premi de Poesia Parc Taulí, 2014

15 d’abril 2022

No hi ha mesura

Aquells boscos infinits al voltant de la vall
seguint les aigües fredes,
les roques, les herbes, els brúcols...

Els esbarzers arriben fins l'amplitud del riu
on amarren les barques
i la llum del sol il·lumina
la profunditat de l'aigua.

Camines totes les tonalitats del verd,
ara només escoltes l'aleteig dels ocells,
les ales de la creació en el tacte,
ara és l'olor de la pluja fina
qui et transforma els records.

En tornar a les pedres del sender
ets una dona carregada d'equipatge,
on alenes sense paraules
el temps de la vida
que ningú mai podrà mesurar.



Maria Carme Arnau i Orts. En el principi la set i la sal. 2019

Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2018

14 d’abril 2022

Podries...

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...

Un altre país
fora casa teva,
i diries «sí»
en una altra llengua.

T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.

Tindries més sort
o potser més pega...

Tindries amics
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.

Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això, pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.


Podries. 2017


Poesia de Joana Raspall

Il·lustracions d'Ignasi Blanch

12 d’abril 2022

La meva mestra

La meva mestra, una fada,
sense vareta en cap mà.
La seua veu vellutada
té el poder d'un talismà.
Quan hi ha un gran desori
i el silenci ha de regnar,
talla en sec el rebombori:
«Tot el món mut, cal callar!»
Les seues paraules màgiques
ens calmen en un no res,
en comptar del tres al zero,
amb veu dolça, a l'inrevés.




Poemes de Fina Girbés
Dibuixos de César Barceló

III Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí

L'isard

Dalt del cim d'un espadat,
entre crestes del rocam,
emoció, bellesa, art:
un acròbata, l'isard.



Les oques van descalces. 2021

Poemes de Ramon Besora
Il·lustracions de Natasha Domanova
Música de Rosabel Bofarull

Sense pols

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar,
a la victòria de la teva presència.
Et mirem la immensa claror de l'aigua
que ens inunda els ulls i el gest de luxe.
Per l'horitzó saltem
a la gràcia de la teva llum
i ens sentim emperadors d'una llibertat gloriosa
i d'un ordre puríssim.



Guillem Viladot, dins,


L'aigua. 1989

Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Fina Rifà

10 d’abril 2022

Primavera

Amaga les teves mans primavera
dels morts fetillera d'urnes
i de jaços mandrosa amant de
torpors i de somnis. Entre els sons
es distingeix el teu cèmbal i el
teu tambor estrellat. Aquell
que convoca brises i rosades
i el suau groc dels pistils
aquell que sedueix les herbes i les
transforma en flors fruits espigues
silencioses i erectes abans
de la turgència de les pomes de l'acre
suc de les baies harmonioses de
la tebior dels nius i del crepuscle
ordit de malentesos encantadors.
Ets tu primavera de boscos
i de vestits càndida fins
al consumptiu lilà dels seus
dits florits d'aromes i de sospirs.



Ignazio Delogu. Improbable viola. 1995

Traducció de Jordi Domènech

Les oliveres

                          A Josep Pijoan


Oh la delícia de les oliveres,
movent-se lleus en un silenci clar
quan se fonen calitges volanderes
damunt la franja rutilant del mar!

I és que llurs copes, fines i lleugeres,
gaudeixen sense a penes murmurar
de la gran complacència de guaitar
limpiditats i volves falagueres.

L'olivera exquisida i detallada
per la clàssica llum és delectada;
i en els fullams qui es mouen blanament,

d'un pacífic oreig tothora empesos,
se persegueixen amb afables besos
el verd humil i el graciós argent.


Josep Carner. Llibres de sonets. 1991

A cura de Jaume Aulet

Música del poema

Música del poema
música de la idea.

Un poema és tota
l'obra:
           la teva obra
que escriuen
tots els jo
que hi ha en tu.



Antoni Clapés. Clars, aquest matí, són els teus records (obra reunida, 1989-2009). 2020

Epíleg: Víctor Sunyol

L'acció

Quan bullo un xic d'arròs
o rego les begònies
el que existeix es bada
en l'acció més senzilla.

Tot és planer:
el roure, el bruc,
el clam i la rialla.

L'Univers
es revela en cada instant
que passa.

Però si el penses,
s'enfuig.



Lluís Calvo. L'espai profund. 2020

Epíleg de Lola Nieto

Premi Carles Riba 2019

ara que els llums

ara que
els llums resten encesos
i les revistes sobre la taula
ara que
la radio calla
i la pluja sona més fort
ara que
la teva veu és pura imaginació
i el dintre m'empeny


ara que tu ja no ets aquí
començo a entendre't



Reduccions : revista de poesia. Gener de 2009. Núm. 92. P. 45

En cada estat d'ànim

             En cada estat d'ànim hi figuren
tots els estats d'ànim, per exemple en la
companyia amorosa de dos hi ha totes
les menes de dissonàncies, solituds,
aglomeracions de gent desconeguda
amb el risc de perdre'ns de vista, així
com totes les petrificacions, els tirars
de l'àncora i el no tocar a terres i els
enyorar-ses en presència.


   ÉS COM LA MÚSICA DE
           GUITARRA



Dedicatòria del llibre: Als cors flamejants


Enric Casasses Figueres. Canaris fosforescents. 2001

07 d’abril 2022

Magnanimitat

El futur, sabedor que faltaríem a la cita,
va fer com la mare que s'adreça, lleugera,
a la sortida del parc, i quan els fills
que a saltirons l'encalcen, s'aturen -romancers-
per burxar la lluna que han sorprès dins d'un estany,
desfà camí i es queda amb ells.


Cèlia Sànchez-Mústich. Llum de claraboia. 2004

05 d’abril 2022

Escolta

Escolta, Eivissa, la joia
que convoquen les aigües tranquil·les,
l'immarcescible límit de la mar,
el toc d'or a ponent,
bressol que l'illa ofrena
a les darreres llums.

Escolta aquest entotsolament
de silencis, marítima entrada
a la vall, a la ciutat de la vida.
Que el teu plaer sigui llindar
quotidià al nou dia,
als braços carregats d'amor,
a les alliberadores hores.


Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991

Pròleg de D. Sam Abrams

Postcard from the North, I

QUI DE VOSALTRES...


     Qui de vosaltres xiuxiueja tots els verbs
qui de vosaltres és la cabellera en flames d'un nen
     qui de vosaltres substitueix una cortina
    qui de vosaltres engruixeix les campanes
qui de vosaltres és un sol crit repetit entre els boscos

            Qui de vosaltres va envellir una flor
qui de vosaltres la va trobar seca al cor d'un llibre.


                              Amherst, Massachusetts, tardor i 10




Maria Cabrera Callís. La Ciutat cansada. 2017

Premi Carles Riba 2016

02 d’abril 2022

De l'esperança

Vindran altres paraules
que ens canviaran l'arena
i l'aigua de la platja
de llum en què vam nàixer.
Si ja no bat la mar
el silenci dels dies,
on deixarem els mots?,
en quins ulls la mirada?
Els estels niaran
en l'esbós del teu rostre
i al bell mig de l'espill
els llavis dels dos somnis.


Vicent Alonso. Cercles de la mirada. 1998

01 d’abril 2022

Minishtikuss

                        A Raphaël

Minishtikuss,
una petita illa,
em va explicar:

Quan illa sigui adulta,
em portaria amb la seva canoa
fins al sol,
sense oblidar-se
de tornar.



Joséphine Bacon, dins,

Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2020. Núm. 116. P. 95

Traducció: Eloi Arumí Sunyol

De l'obra poètica: Batons à message = Bastons missatgers de Joséphine Bacon
(Montreal: Mémoire d'Encrier, 2009) escrit en francès i inuit.