Escriure:
misericòrdia en la distància
que mantenim,
misericòrdia en la distància
que mantenim,
poètica de l'espai.
Teresa Pascual. València nord. 2014
Nota sobre l'autora: Ricard Garcia
Fotografia: Josep Martínez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pascual [Teresa 1952-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pascual [Teresa 1952-]. Mostrar tots els missatges
18 de febrer 2024
01 de setembre 2023
A la mesura de les teues coses
A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara-vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l'aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones en l'arena—
tota la sal fixada a la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vent de sal,
a la sal de la pell de les paraules...
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els dolors dels dies sense llum,
cada pam de l'espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.
Teresa Pascual
Veu i poema: Lyric-line: listen to the poet
12 de desembre 2021
14 de setembre 2020
Sobre l'arena a fosques
Sobre l'arena a fosques
la lluna ha obert camins
que travessen la mar –
línies d'aigua i sal
que parteixen les ones.
Sobre les ones negres
el cel ha obert espais
que blanquegen estrelles –
lliris de neu i calç
que acompanyen la lluna.
Teresa Pascual, dins,
Reduccions : revista de poesia. Núm. 73/74, febrer de 2001, P. 60
la lluna ha obert camins
que travessen la mar –
línies d'aigua i sal
que parteixen les ones.
Sobre les ones negres
el cel ha obert espais
que blanquegen estrelles –
lliris de neu i calç
que acompanyen la lluna.
Teresa Pascual, dins,
Reduccions : revista de poesia. Núm. 73/74, febrer de 2001, P. 60
25 de gener 2020
Assaig
(a Teresa Pascual)
all which isn't singing is mere talking
and all talking's talking to oneself
E.E. Cummings
Potser no tornaràs a veure aquell
antic poema d'aigua, fang i vent,
ni a pujar pel carrer que s'empinava
com un estret calvari
en el precoç hivern,
ni a palpar com un orb
la textura de l'arbre
amb fred blavós als dits i a les orelles.
Tot el passat fou sols un simple assaig
d'aquest atzar que ja no té futur:
està en la teua ment.
De tot allò només queda un record
tan trist com els adeus,
una petita història,
aquell relat i el teu fantasieig;
el relat que escriuràs
potser per fer-lo viure,
un poema profund com un paisatge.
Jaume Pérez Montaner, dins,
Reduccions : revista de poesia. núm. 102, febrer 2013, p. 23
all which isn't singing is mere talking
and all talking's talking to oneself
E.E. Cummings
Potser no tornaràs a veure aquell
antic poema d'aigua, fang i vent,
ni a pujar pel carrer que s'empinava
com un estret calvari
en el precoç hivern,
ni a palpar com un orb
la textura de l'arbre
amb fred blavós als dits i a les orelles.
Tot el passat fou sols un simple assaig
d'aquest atzar que ja no té futur:
està en la teua ment.
De tot allò només queda un record
tan trist com els adeus,
una petita història,
aquell relat i el teu fantasieig;
el relat que escriuràs
potser per fer-lo viure,
un poema profund com un paisatge.
Jaume Pérez Montaner, dins,
Reduccions : revista de poesia. núm. 102, febrer 2013, p. 23
12 de maig 2019
Hem treballat
Hem treballat el tros dels nostres pares
i el nostre aprèn del seu com un nivell
que iguala els graus per fermentar els vins
i perpetua al fons del sediment.
Seguim els solcs traçats com una línia
fixada al pla; sobre els dies, l'empremta
d'alguna cosa nova mou els límits.
Teresa Pascual. Vertical. 2019
LVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia.
i el nostre aprèn del seu com un nivell
que iguala els graus per fermentar els vins
i perpetua al fons del sediment.
Seguim els solcs traçats com una línia
fixada al pla; sobre els dies, l'empremta
d'alguna cosa nova mou els límits.
Teresa Pascual. Vertical. 2019
LVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia.
09 de setembre 2017
El temps en ordre
Pare, la mar -irrevocable i justa-
arrima al port la càrrega dels dies,
a coberta del fred i de la sal.
I en els bocois de plata que administres,
poses atentament el temps en ordre.
Fora, on ja no estem per a obeir
el referent fidel de les muntanyes,
apunta el vent a penes sobre l'aigua;
la terra, dins, exili de la mar,
segueix sense perdó les seues lleis
que contra el cos i des del cos les dicta.
Teresa Pascual. El temps en ordre. 2002
arrima al port la càrrega dels dies,
a coberta del fred i de la sal.
I en els bocois de plata que administres,
poses atentament el temps en ordre.
Fora, on ja no estem per a obeir
el referent fidel de les muntanyes,
apunta el vent a penes sobre l'aigua;
la terra, dins, exili de la mar,
segueix sense perdó les seues lleis
que contra el cos i des del cos les dicta.
Teresa Pascual. El temps en ordre. 2002
01 de novembre 2012
Sobre l'arena a fosques
Sobre l'arena a fosques,
la lluna ha obert camins
que travessen la mar
-línies d'aigua i sal
que parteixen les ones.
Sobre les ones negres,
el cel ha obert espais
que blanquegen estrelles
-lliris de neu i calç
que acompanyen la lluna.
30 de juny 2012
Gavarra
Has enganxat la gavarra amb la grua
i la deixes caure solta sobre l'aigua
amb la càrrega de bales de paper
destinades a Madrid, a la Casa
de la Moneda. El remolcador
eixiria a per ella amb els dos hòmens
que l'havien de conduir al port.
Un d'ells, amic teu i amic meu, m'ho conta,
pare, el dia del teu enterrament.
Avui el llevant ha trencat les amarres
i les barques se sotmeten al vent,
les ones envesteixen la gavarra
que transporta les restes de les últimes
paraules: pailebot, xarxa, babord,
salobre, port, rastrell, arrastre, nansa...
les veig sotsobrar damunt la coberta,
agarrar-se als caps fràgils dels records
i detindre per uns moments la força
de l'aigua contra les últimes cordes.
Teresa Pascual.
i la deixes caure solta sobre l'aigua
amb la càrrega de bales de paper
destinades a Madrid, a la Casa
de la Moneda. El remolcador
eixiria a per ella amb els dos hòmens
que l'havien de conduir al port.
Un d'ells, amic teu i amic meu, m'ho conta,
pare, el dia del teu enterrament.
Avui el llevant ha trencat les amarres
i les barques se sotmeten al vent,
les ones envesteixen la gavarra
que transporta les restes de les últimes
paraules: pailebot, xarxa, babord,
salobre, port, rastrell, arrastre, nansa...
les veig sotsobrar damunt la coberta,
agarrar-se als caps fràgils dels records
i detindre per uns moments la força
de l'aigua contra les últimes cordes.
Teresa Pascual.
Es troba en el llibre:
20 de maig 2012
Voldries que et deixaren les paraules
viure de nou el tacte de les coses,
el tacte que desperta la pell nua
i que l'omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d'oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l'alè de cada situació
i entrar en l'atmosfera que respires.
Teresa Pascual. Les Hores. 1988
També es troba en el llibre:
Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000) : mostra poètica. 2003
el tacte que desperta la pell nua
i que l'omple de nou en cada empremta,
poder sentir els ulls damunt els ulls,
els braços sobre els braços, caminar
sobre la llum cansada del migdia
o sobre el gris asfalt de carreteres.
Voldries repetir cada viatge
des del regrés de cada matinada,
trobar instants perduts en clars d'oblit.
Voldries que et deixaren les paraules
sentir l'alè de cada situació
i entrar en l'atmosfera que respires.
Teresa Pascual. Les Hores. 1988
També es troba en el llibre:
Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000) : mostra poètica. 2003
A cura de Lluïsa Julià i Teresa Pascual.
17 de gener 2012
Ordre partit en dos que creua l'ordre,
Ordre partit en dos que creua l'ordre,
casa adormida que descalça la casa,
vent amainat a la falda del vent.
Aigua represa, temps, inici d'aigua,
vida ajornada en el record de vida,
fred que a les mans ablaneix el seu fred.
Ventre partit a la boca del ventre,
arrel que enfonsa i beu, boca i arrel,
dol de la carn que desvesteix el dol
del temps teixit a l'esquena del temps,
llunes de blanc que segueixen les llunes
del port obert entre els braços del port.
Teresa Pascual. El temps en ordre, 2001
casa adormida que descalça la casa,
vent amainat a la falda del vent.
Aigua represa, temps, inici d'aigua,
vida ajornada en el record de vida,
fred que a les mans ablaneix el seu fred.
Ventre partit a la boca del ventre,
arrel que enfonsa i beu, boca i arrel,
dol de la carn que desvesteix el dol
del temps teixit a l'esquena del temps,
llunes de blanc que segueixen les llunes
del port obert entre els braços del port.
Teresa Pascual. El temps en ordre, 2001
15 de setembre 2011
Es va posar el sol sobre la mar
i l'ombra intermitent de la vesprada
enfosquia les algues de les roques.
Les gavines suspengueren el vol
-qui les acusaria del batec
que ja no tornaríem a sentir?
Es va acabar la llum de les piteres
sobre la pedra rosa d'una ermita.
Teresa Pascual. El temps en ordre, 2002
enfosquia les algues de les roques.
Les gavines suspengueren el vol
-qui les acusaria del batec
que ja no tornaríem a sentir?
Es va acabar la llum de les piteres
sobre la pedra rosa d'una ermita.
Teresa Pascual. El temps en ordre, 2002
08 de setembre 2011
Des d'on em vaig quedar, a penes veus
Des d'on em vaig quedar, a penes veus
que d'altres veus a penes s'acompanyen,
o des d'aquest principi que m'entrega
sense disculpa alguna sobre els dies
-els únics testimonis que descriuen
l'autèntica mesura de les coses.
I pren la vida arrels, mesura i forma
de la seua perfecta veritat,
camins que decidim entre els camins,
matèria de sol i de penombres.
Teresa Pascual. El temps en ordre, 2002
que d'altres veus a penes s'acompanyen,
o des d'aquest principi que m'entrega
sense disculpa alguna sobre els dies
-els únics testimonis que descriuen
l'autèntica mesura de les coses.
I pren la vida arrels, mesura i forma
de la seua perfecta veritat,
camins que decidim entre els camins,
matèria de sol i de penombres.
Teresa Pascual. El temps en ordre, 2002
09 de juny 2011
L'amor a tu, l'amor mateix de mi
L'amor a tu, l'amor mateix de mi
que cada instant es pensa i es commou
i, com si cancel·lara les paraules,
es busca al gest i s'abriga de gestos.
L'amor, aquest espai present de tu
que no s'adreça enlloc, que sols camina,
i, com si renunciara a algun destí,
es dona al pas i es construeix de passos.
Teresa Pascual. El temps en ordre. 2002
que cada instant es pensa i es commou
i, com si cancel·lara les paraules,
es busca al gest i s'abriga de gestos.
L'amor, aquest espai present de tu
que no s'adreça enlloc, que sols camina,
i, com si renunciara a algun destí,
es dona al pas i es construeix de passos.
Teresa Pascual. El temps en ordre. 2002
13 de juny 2009
Vull ocultar la pell
Vull ocultar la pell al tatuatge
que ara grava la teua mà segura,
vull eixe engany que trames amb la brotxa
primer sobre la cara, sobre els braços,
que em transformes el pit en un misteri,
que em simules al ventre una capella,
en les cames dibuixa'm un viatge
amb un únic projecte de partida
i sobre els peus escriu-me sols la pols
d'una terra sempre desconeguda.
Teresa Pascual, dins el llibre:
que ara grava la teua mà segura,
vull eixe engany que trames amb la brotxa
primer sobre la cara, sobre els braços,
que em transformes el pit en un misteri,
que em simules al ventre una capella,
en les cames dibuixa'm un viatge
amb un únic projecte de partida
i sobre els peus escriu-me sols la pols
d'una terra sempre desconeguda.
Teresa Pascual, dins el llibre:
Introducció, selecció i notes: Josep Palomero.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)