Soc una torxa encesa
que poc a poc va cremant,
dessobre un llantió presa
de galanteig delirant.
Altres arbres trauran brot,
quan ja les meves paraules
seran buides de cap mot
en un país ple de faules.
Si escrigués avui rondalles
les podria recitar,
series noves rialles,
fora el temps de curt passar
Carme Benedicto, dins,
Llibre de la XV Trobada de Poesia catalana : Puigcerdà. 2013
Patufets i gegants,
prínceps i reis antics,
animals que enraonen
i volen ser-hi amics.
Viuen en les paraules
del qui conta rondalles
o a les pàgines belles
dels llibres de contalles.
Si n'escoltes els contes
i t'agrada llegir,
la màgia del seu món
amb tu voldrà venir.
p. 116
Miquel Desclot, dins,
Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005
Il.: Tesa González
A tu que m'has mirat amb els ulls clars
et deixo les paraules.
Les he trobat al bosc cruixint amb el sauló
i enfilant-se a les branques.
No hi ha ni «déu» ni «dogma» ni «virtut»
que no et faran cap falta
però hi ha llum a dins i un grapat de colors
alegres com rondalles.
La que m'estimo més no te la dic.
Tu que tens aquests ulls valents i clars
ja l'has endevinada.
Núria Albó. L'encenedor verd. 1980
