Al roserar

Pues i flors té el roserar;
¿Cal que respir o que em defensi?
—¿Qui, per les roses, en silenci
no es deixaria esgarrinxar?

Maria Antònia Salvà. Lluneta de pagès. 1952

També es troba en el llibre:

Antologia de poesia catalana femenina. 2003

Il·lustracions: Eulàlia Sariola

Compilació i introducció: Carme Riera
Pròleg: Joana Ortega i Alemany

Davant

Davant: la nit i tota una ciutat
abastable, per uns moments compresa,
i a la mida de tanta veritat
finalment ara oberta als nostres peus
i present en els marges que abandona
-aigua de solituds i sal de tacte,
avingudes de carn i asfalt de pell.
Davant: ciutats i nits a la mesura
de l'ordre humil i dòcil del silenci,
abastable com una mar que arriba,
de blau i blanc als braços de l'arena.




Teresa Pascual. El temps en ordre. 2002

Il·lustracions: Eulàlia Sariola