El teu balcó fent-se fosc

El teu balcó fent-se fosc
al mateix temps que la nit.
La teua cambra plena de penombres
i de música.
Les teues mans amagades
dintre un blau i-m-m-e-n-s com les mànigues.
La teua veu acaronant amb placidesa
els cabells encesos del capvespre.
Els teus ulls i els del goig.
llum blanca encegant la intimitat del món.
Els nostres somnis llargs com un jardí
suspès al sostre.

Els camins dels teus ulls, II


Maria Josep Escrivà. Remor alè. 1993

Premi Senyoriu d'Ausiàs March 1992

Pròleg: Francesc Calafat

Sé que la mort

Sé que la mort afegirà
silencis als calaixos
on relliscava la joia
i tendresa a les cambres
on dormen els infants.
Aquesta distància on tremola
l'esdevenir s'esmunyirà
sota les mans voluptuoses
d'un instant esborrat.

De Laura.1992

Antoni Gómez i Giménez

També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

Els somnis abandonats

A l'hora que els dorments de les entrades
s'acotxen amb notícies gastades
i s'encalcen els desitjos trontollant
com gerres de cervesa en un cantell,
ella encara no pot agafar el son
ni els somnis que voleien per la cambra.
Només n'agafarà d'abandonats
pels qui, desensonyats, lleven el dia.




De El vent de les andanes



Hermínia Mas, dins,


Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans, 1999
Ed.: Vinyet Panyella

Jus lo front port vostra bella semblança (6)

Oh cors donós, net de frau e delicte!,
prenets de mé pietats, bella dona,
e no sofrats que-z amant-vos peresca,
puix que heu vos am mais que nulls homs aferma;
per què us soplei a vós, que ets le bells arbres
de tots bos fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
puix vostre sui e serai tant com visca.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Per Josep Maria Castellet i Joaquim Molas

La naturalesa de les coses

La naturalesa de les coses
no és arbitrària.
Com la llengua
que perfila aquests versos.

He nascut
embolcallada d'ombres
enmig de l'èter
d'una cambra.



Laia Llobera i Serra. Cicles. 2009