Setembre

Fa un mal temps que n'hi ha per arrambar cadires,

per marxar fins on déu va encolar l'espardenya.

Ni ho has dit, ni ho has fet, ni ets aquí i tanmateix,

obres l'herba amb els peus,

a cada aiguada, l'obres.

Voldria girar full, enfocar el cel com l'arbre,

però el riu m'ha cosit el teu nom a les venes

i entre un embat i l'altre he perdut goig i esquelles.

Es veu que ara vindran fortes ventades.

Que l'incendi revifa, m'hi jugo els cabells,

que serrarà les dents el sotabosc impàvid,

que les cendres que veus eren cérvols ingràvids,

que a còpia d'estroncar-ho,

ho has encès.


Berta Giraut Junoy. Com l'estel que no hi és. 2020

Intr.: Gemma Casamajó i Solé

Amistat

La daurada panotxa primicera
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
de tan rossa i tendral.

Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
un collar de joies al coll.


Temes de la lírica nàhuatl, núm. 871, pàg.: 1196



Josep Carner. Poesia. 1992

Ed.: Jaume Coll Llinàs

El versaire rebotega al poeta

És quan dormo que hi veig clar. Foix


Doncs jo, quan dormo, no hi veig fosc ni clar,
misser Vicenç, puix dormo com un soc.
Si les dormides són un altre pa
els somnis han de ser tot just un joc.

(Freud, sobre això, no és pas de bon consell.)
Dels esperits somiadors, me'n ric.
Tant com defujo el bac cerco el solell.
Només de vida viva vull ser ric.

Després del son sempre revifo el foc,
però amb els somnis se m'esmussa el lluc
i no m'adono que s'acosta el drac.

Si estic despert, bé que sovint ullcluc,
penso, converso, beso, jugo, em moc,
rebo i torno el pinyac i l'amanyac.


Pere Quart. Obra poètica. 1999

Ed.: Helena Mesalles