DE KATHLEEN JAMIE
Caminava en mig dels roures
i vaig veure la cascada;
i vaig veure allà a les branques
un blauet que s'amagava,
Va venir sobre unes pedres,
a tocar de l'aigua fosca;
va brollar-li una cançó
des del fons clar de la gorja.
El blauet va tornar al bosc;
la cançó hi va anar a darrere:
la cançó del fons del riu,
que es vessava damunt l'herba.
Jaume Coll Mariné. Com les fulles. 2026. P. 28
Notes de Jaume Coll Mariné.
Premi Carles Riba 2025.
Hi ha tanta pau
M.-M. MARÇAL
De tot aquest viure tots tres
i de brenar pa amb xocolata,
de les cançons i melodies
que les cantem perquè tu cantes,
de tota aquesta mandra vella
que ara et fa mandra i t'és amiga,
n'hem fet aquesta estona d'ara
que ho omple tot, i és tan petita
que ens la sabem tota sencera.
No fèiem res i ara fa solー
i ara uns pardals venen a veure'ns.
Jaume Coll Mariné. Com les fulles. 2026. P. 45
Notes de Jaume Coll Mariné.
Premi Carles Riba 2025.
Avui és dia de festa,
quina llum tan clara fa!
Les campanes de l'església
amanyaguen el cel blau.
Pels camins de la muntanya
es veu el bruc verdejar.
L'oreig ens acaricia
i ens porta l'alè del mar.
Avui és dia de festa,
quina llum tan clara fa!
Tota la pau del diumenge
l'han recollida els teus ulls.
Passa clara la riera
i sota el molí s'esmuny.
L'ala fresca de l'oratge
a l'oliver s'ha perdut.
Si és dolça la marinada
encara ets més dolça tu.
Tota la pau del diumenge
l'han recollida els teus ulls.
Ai, la joia de sentir-me,
vora teu, el cor tranquil!
Avui és dia de festa.
Tot en silenci somriu.
Les campanes de l'església
i el teu mirar han amansit
els crits tèrbols de la terra
i han fet el cel tendre i llis.
Ai, la joia de sentir-me,
vora teu, el cor tranquil!
El braç dur de la tristesa
ja no em colpirà mai més.
Avui és dia de festa
i el món és verd i novell.
Quan aquesta llum s'apagui
hi haurà la llum dels estels.
Si els ulls de la nit s'apaguen
hi haurà els teus vora meu.
El braç dur de la tristesa
ja no em colpirà mai més.
Tomàs Garcés. Vint cançons. 2023. P. 63-64
Il·lustracions de Ramon Rogent.
"El miracle d'aquelles Vint cançons" d'Àlex Susanna.
"Pròleg a la tercera edició" de Carles Riba.
"Pròleg a la quarta edició" de Tomàs Garcés.
Dessobre la terra dura
anava fent ma drecera.
Passava el vent, sorollant
la canyes de la riera;
el vern era sense fulles
i seca la ginestera.
A la vora del camí
hi havia la casa clara,
oberta com un germà
i tèbia com una mare.
Jo duia closos els ulls
i feia d'esma la passa.
A la vora del camí
hi havia la bona herba,
el corriol amagat
i el dring suau de l'esquella.
Un ocell ratllava el cel
i ni el sentia ni el veia.
Però m'has donat la mà,
amiga, i el cor s'enjoia:
damunt la vinya s'ha alçat
en ample vol una alosa,
el sol és dolç com la mel
i a l'arbre li ha nascut ombra.
Tomàs Garcés. Vint cançons. 2023
Il·lustracions de Ramon Rogent.
"El miracle d'aquelles Vint cançons" d'Àlex Susanna.
"Pròleg a la tercera edició" de Carles Riba.
"Pròleg a la quarta edició" de Tomàs Garcés.
La llibertat és una cantata a la llibertat.
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,
és perquè tan sols no és un càntic.
La llibertat també ha de ser una cançó de poble
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors.
Qui cala foc a l'ocell del desig és el misteri.
El misteri de l'amor és el temps,
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,
perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l'amor fet és una cantata a l'amor.
No és l'amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,
i res és massa poc, talment com tot són massa coses...
Blai Bonet
Poesia completa, 2014 [Cant de l'arc, 1979]
Dia Mundial de la Poesia
21 de març del 2026
Més informació:
https://cultura.gencat.cat/ca/ilc/que-fem/programes/dia-mundial-de-la-poesia/index.html
I com l'isard camines, puges,
fugint de tota cosa dita, escrita,
de tota cosa tot just tocada.
I com l'isard ets la bellesa
la immanència dels llocs । el pas del temps que no passa.
De: u. les moltes nits
Meritxell Cucurella-Jorba. Verticalitat i delinqüència. 2021. P. 20
Endreça de Meritxell Cucurulla-Jorba.
Epíleg "El poema: un lloc per viure" de Biel Mesquida Amengual.
Nota: Alguns poemes de Verticalitat i delinqüència s'han convertit en cançó.
Fan, fan, fan
els petits putxinel·lis
fan, fan, fan.
fan tres voltes i se'n van.
Nota: "Els putxinel·lis" es cantava per a fer bellugar i accionar les
manetes dels nens com si fossin titelles.
Actualment seria vàlida de la mateixa forma.
Cançó infantil 3-4 anys.
Virolet Sant Pau : cançons populars catalanes per a nens i nenes de 2 a 5 anys : seleccionades
i adaptades per Montserrat Busqué i Barceló. 2008. P. 31
Il·lustracions de Montse Ginesta.
Harmonitzacions: Joan Figueres.
Veus: Nens de l'Escola de Música de la Garriga: Miqui Giménez, Roser Cabacés, Joan Figueres.
Pròleg a la primera edició: Ireneu Segarra.
Porta'm al centre del teu silenci
perquè el meu cor s'ompli de cançons.
Rabindranath Tagore
He aclucat els meus ulls
dins la claror que duu
la llum de les estrelles...
Sense brogit,
sense murmuris,
sense cap mot.
He descansat la ment
dins la foscor del temps
vestint-lo de colors...
Sense brogit,
sense murmuris,
sense cap mot.
He trobat les respostes
del "com" i del "per què"
en la veu que ressona...
Sense brogit
sense murmuris,
sense cap mot.
És el crit del silenci
que m'eixorda l'esperit,
saviesa que brolla...
Sense brogit,
sense murmuris,
sense cap mot.
I fa de cada instant... un TOT!
Maria Bonafont. Per les cruïlles del temps. 2025. P. 41-42
Pòrtic de Lluís Busquets i Grabulosa.
Es desfulla la roba
en batalla ferotge dels sentits.
A fora viu la nit
i s'endanya la calma
esquiva i freda.
Puc sentir com voreges
amb els dits el perfil
de tots els somnis.
Ets estança de versos
que guareixen la sang.
Totes les hores es poblen de tu.
De: Asils d'ocells
Carme Cruelles. Caldrà la pluja. 2025. P. 95
Pròleg d'Albert Gavaldà.
42è Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes, 2021
M'assec al meu jardí i entenc la vida,
la sento i la frueixo a poc a poc,
escolto quieta la veu del silenci
i bec l'aigua fresca d'un sol glop.
Soc al meu jardí, m'hi agafo amb força,
com l'heura que puja al meu balcó;
les cançons dels ocells se'm fan entenedores
i cap al tard cantem ocells i jo.
El meu jardí és recer que m'acompanya
en l'hora tranquil·la quan es pon el sol;
un somriure tebi a la tristesa guanya
i el cor que ploraria... vol i dol.
1996
Teresa Miró. Tremolors d'atzur. 1998
Gravats de Maria Mercè Insenser.
Introducció de Joan Alemany i Moya.
[Pròleg] de Rafael Argullol.
«Sa vida des tafoner,
bona vida si dormia;
Però de sa nit fa dia,
sempre dû son endarrer».
(Cançó popular)
SENSE anar jo a cap tafona
faig vida de tafoner;
que si el dia abast no em dona,
de nit faig dia també.
Com me passa la vetlada!
Es un «estirar-cabeis»...
A la son una espolsada
és un dels millors remeis.
Fora son, ben desxondida,
com m'agrada de vetlar!
Si hi ha feina endarrerida
llavô es pot adelantar.
Sols veig que són les gallines
les qui es colguen amb el sol,
però les tonades fines
de nit canta el rossinyol.
Mes cançons d'humils tonades
com me plau també cantar
quan les hores són callades
i el cel transparent i clar!
M'encanta la nit silenta
amb l'aire suau i fred,
amb la lluna macilenta
i els estels que em fan l'ullet...
Ah! Però la vida mia
és vida de tafoner,
que, com de sa nit faig dia,
sempre duc son endarrer...
21 de febrer de 1937
Acaba el dia.
El crepuscle estén les ales,
acollint badalls de sol,
somriures de lluna
i claror somorta.
Les ombres juguen a puntejar l'espai
amb un primerenc enfilat d'estels joves.
El silenci, a poc a poc, entra en escena
engolint sons i remors sobrers.
El món s'enfosqueix.
La riera decidida i riallera
canta la seva cançó
constant i sonora.
Lola Casas
De: Cant de riera. 2024
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023
De: Tan senzill com mirar i observar. Tot passejant. Paisatge de terra i mar.
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.
Miquel Martí Pol
De: 36 poesies per aprendre i recitar. 1r cicle educació primària (1R)
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà.
Pròleg: Teresa Colomer.
Vaga entre somnis la cançó
amb tremolors
de melangia.
És ressò càlid d'infinit
la melodia.
Vola dins l'aire la cançó
- ala d'ocell
la recollia-:
el ritme fresc de l'oratjol
li duu alegria.
Fosa en els núvols la cançó,
cerca l'amor
per companyia;
a la cruïlla dels confins
mon cor delia.
Dolça és vinguda la cançó
a nodrir el cor
que defallia.
Canta al·leluia l'horitzó;
ja apunta el dia.
1944
Josefina Tura de Bertran. Placidesa : recull de poemes escollits. 1991
Selecció a càrrec de Josep Ros i Artigues.
Autora del text: Testimoni d'amistat. 1984 Barcelona: Ascensió Puig.
Quan una cançó
surt d'un bec,
d'un musell
o d'una boca,
ningú no sap
què passarà
amb les notes.
Podrien passar de puntetes,
invisibles,
com si res.
O podria passar
que es tornin contagioses.
Qui sap el que deia
la cançó de l'ocell toc.
El que queda clar
és que el seu cant
va sobrevolar tots els racons.
I és que,
si la tonada
és pura i verdadera,
cap mur no l'aturarà,
ni cap reixa
ni cap barrera.
La cançó de l'ocell toc. 2024
Text: Fran Pintadera.
Il·lustracions: Anna Font.
La llibertat és el dret a dir als altres allò
que no volen escoltar.
George Orwell
Quand on n'a que l'amour
Pour parler aux canons
Et rien qu'une chanson
Pour convaincre un tambour
Jaques Brel
Quan hom tot just té el dret
al decidir d'un poble
per una causa noble
no admesa per decret
Quan hom tot just té el dret
a demanar justícia
cridant sense malícia
que el dret ja sigui un fet
Quan hom tot just té el dret
al seu vot per represa
per la terra promesa
on la parla ens remet
Quan hom tot just té el dret
de voler-se més lliure
per deixar de malviure
potser cal tirar al dret
Quan hom agafa el dret
perquè no se li dona
la història com a icona
avalarà aquest plet
Quan hom agafa el dret
d'afirmar voluntats
guanyen les llibertats
sobre tots els retrets
Quan hom agafa el dret
se'n diu desobediència
on rau la independència
amb el vot al barret
Quan hom agafa el dret
de votar al seu destí
tombant el seu botxí
amb la llengua al gallet
i amb la força del sí
per llevar les amarres
reblarà un altre sí
alçant les quatre barres!
Ester Xargay
En el llibre:
1-O trenta poetes per la llibertat. 2018
Pròleg: Vilaweb
Fotografia de coberta: Sense data de caducitat, de Marga Ximenez.
