Més breu, encara

Una vegada, un home envià aquest poema a un amic
que havia perdut la persona que estimava:

Més breu, encara,
que la de la florida,
la vida d'ella:
¿quina crèieu que fora
la primera a deixar-vos?

p. 161

Ariwara Narihira

Contes d'Ise. 2005

Traducció: Jordi Mas López

Ametllers

Vora el terrer, sota un cel que convida

al deixament, s'enlairen les banderes

dels ametllers, somnien primaveres

entre el lletós regal de la florida.

Neu vegetal, caduca, neu amb vida

que canta la cançó de les darreres

ofrenes, les arrels saben fumeres

sense foc que deixà l'aigua escondida.

La closca de la terra rememora,

mannà de pètals blancs, les assutzenes.

Jo present les violes dels crepuscles,

i em venç aquest requadre d'ulls enfora,

mentre la vida xiscla per les venes

i em sent el temps clavat damunt dels muscles.

Jaume Bru i Vidal, dins,

Antologia de la poesia valenciana : 1900-1950. 1994

Ed.: Joan Fuster