Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creus [Jaume 1950-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creus [Jaume 1950-]. Mostrar tots els missatges

12 de desembre 2021

Mar-Mare

La petitesa,
com l'univers empesa
cap als seus límits,
forja amb els seus contactes
formes d'amor a l'acte.



Jaume Creus. Suite dels bons amors. 2008

17 de març 2017

Com tu dius sempre

Com tu dius sempre:
«No descarreguen pedra
els núvols grossos»



Jaume Creus. Calotips i instantànies. 1993

Pròleg: Salvador Oliva

15 de novembre 2015

Valls de Farrera

Vall Farrera 4 per Aleixcarapeix (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
                    A la Simona Škrabec

Quan sol i núvols
fan als vessants pintures,
l'art del poeta
fa rere els ulls encesos
cançons d'arrels arcanes.




Farrera, IV-01

B) Farrera-Lieder


Jaume Creus. Suite dels bons amors. 2008

27 d’agost 2009

Ser poeta

La vida m’ensenyà fa temps
que música i poesia
són les més belles coses al món
que ella ens pot donar.
Tret de l’amor, és clar.

En una vella crestomatia,

publicada encara per la impremta imperial i reial
l’any que morí Vrchlicky
Vaig trobar un tractat sobre poètica
i preceptiva literària.

Llavors vaig posar una rosa en un vas,

vaig encendre una espelma
i em vaig posar a escriure els primers versos.

Sorgeix, flama de les paraules,

i crema,
ni que en surti amb els dits abrusats!

Una metàfora sorprenent val més

que un anell d’or a la mà.
Però ni el Diccionari de la Rima de Puchmajer
em va servir de cap ajuda.

En va aplegava idees jo

i m’entestava a cloure els ulls amb força
per sentir el primer vers miraculós,
En la fosca, però, en comptes de paraules
m’arribà un somriure femení i cabells ondulants
desplegats al vent.

Era el meu propi destí.

Tentinejant he anat darrere seu, sense alè,
tota la vida.


Jaroslav Seifert. Ser poeta, 2006 ;  tr.: Jaume Creus

26 d’agost 2009

Els versos són predestinats

"Els versos són predestinats
-malgrat ser poesia-
no només a parlar a la gent molt de prop...
sinó a cercar el refugi més amagat i més segur,
on trobar l'ajuda davant les adversitats,
fins i tot aquelles que no gosem ni anomenar."


Jaroslav Seifert
Del discurs de la cerimònia de recollida
del premi Nobel de Literatura.
Desembre de 1984


Jaroslav Seifert. Ser poeta, 2006 ; tr.: Jaume Creus