Mar-Mare

La petitesa,
com l'univers empesa
cap als seus límits,
forja amb els seus contactes
formes d'amor a l'acte.

Jaume Creus. Suite dels bons amors. 2008

Ciència

Perdem la roba
mirant-nos l'un a l'altre:
l'acord és tàcit.



Jaume Creus, dins,

Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català, 2018

Ed.: D. Sam Abrams

Com tu dius sempre

Com tu dius sempre:

«No descarreguen pedra

els núvols grossos»

Jaume Creus. Calotips i instantànies. 1993

Pròleg: Salvador Oliva

No costa riure

No costa riure:

és un joc que no perdo,

és un vers lliure.

Jaume Creus. El lent creixement dels coralls. 1989

Valls de Farrera

                    A la Simona Škrabec

Quan sol i núvols

fan als vessants pintures,

l'art del poeta

fa rere els ulls encesos

cançons d'arrels arcanes.

Farrera, IV-01

B) Farrera-Lieder

Jaume Creus. Suite dels bons amors. 2008

Els versos són predestinats

"Els versos són predestinats

-malgrat ser poesia-

no només a parlar a la gent molt de prop...

sinó a cercar el refugi més amagat i més segur,

on trobar l'ajuda davant les adversitats,

fins i tot aquelles que no gosem ni anomenar."

Jaroslav Seifert

Del discurs de la cerimònia de recollida

del premi Nobel de Literatura.

Desembre de 1984

Jaroslav Seifert. Ser poeta, 2006 ; tr.: Jaume Creus