La petitesa,
com l'univers empesa
cap als seus límits,
forja amb els seus contactes
formes d'amor a l'acte.
Jaume Creus. Suite dels bons amors. 2008
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creus [Jaume 1950-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creus [Jaume 1950-]. Mostrar tots els missatges
12 de desembre 2021
Mar-Mare
14 de juny 2019
Ciència
Perdem la roba
mirant-nos l'un a l'altre:
l'acord és tàcit.
Jaume Creus, dins,
Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català, 2018
mirant-nos l'un a l'altre:
l'acord és tàcit.
Jaume Creus, dins,
Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català, 2018
Ed.: D. Sam Abrams
17 de març 2017
Com tu dius sempre
Com tu dius sempre:
«No descarreguen pedra
els núvols grossos»
Jaume Creus. Calotips i instantànies. 1993
Pròleg: Salvador Oliva
08 d’abril 2016
No costa riure
No costa riure:
és un joc que no perdo,
és un vers lliure.
Jaume Creus. El lent creixement dels coralls. 1989
15 de novembre 2015
Valls de Farrera
![Vall Farrera 4 per Aleixcarapeix (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons](https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AVall_Farrera_4.jpg "Vall Farrera 4 per Aleixcarapeix (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons") |
A la Simona Škrabec
Quan sol i núvols
fan als vessants pintures,
l'art del poeta
fa rere els ulls encesos
cançons d'arrels arcanes.
Farrera, IV-01 B) Farrera-Lieder Jaume Creus. Suite dels bons amors. 2008 |
27 d’agost 2009
Ser poeta
La vida m’ensenyà fa temps
que música i poesia
són les més belles coses al món
que ella ens pot donar.
Tret de l’amor, és clar.
En una vella crestomatia,
publicada encara per la impremta imperial i reial
l’any que morí Vrchlicky
Vaig trobar un tractat sobre poètica
i preceptiva literària.
Llavors vaig posar una rosa en un vas,
vaig encendre una espelma
i em vaig posar a escriure els primers versos.
Sorgeix, flama de les paraules,
i crema,
ni que en surti amb els dits abrusats!
Una metàfora sorprenent val més
que un anell d’or a la mà.
Però ni el Diccionari de la Rima de Puchmajer
em va servir de cap ajuda.
En va aplegava idees jo
i m’entestava a cloure els ulls amb força
per sentir el primer vers miraculós,
En la fosca, però, en comptes de paraules
m’arribà un somriure femení i cabells ondulants
desplegats al vent.
Era el meu propi destí.
Tentinejant he anat darrere seu, sense alè,
tota la vida.
Jaroslav Seifert. Ser poeta, 2006 ; tr.: Jaume Creus
que música i poesia
són les més belles coses al món
que ella ens pot donar.
Tret de l’amor, és clar.
En una vella crestomatia,
publicada encara per la impremta imperial i reial
l’any que morí Vrchlicky
Vaig trobar un tractat sobre poètica
i preceptiva literària.
Llavors vaig posar una rosa en un vas,
vaig encendre una espelma
i em vaig posar a escriure els primers versos.
Sorgeix, flama de les paraules,
i crema,
ni que en surti amb els dits abrusats!
Una metàfora sorprenent val més
que un anell d’or a la mà.
Però ni el Diccionari de la Rima de Puchmajer
em va servir de cap ajuda.
En va aplegava idees jo
i m’entestava a cloure els ulls amb força
per sentir el primer vers miraculós,
En la fosca, però, en comptes de paraules
m’arribà un somriure femení i cabells ondulants
desplegats al vent.
Era el meu propi destí.
Tentinejant he anat darrere seu, sense alè,
tota la vida.
Jaroslav Seifert. Ser poeta, 2006 ; tr.: Jaume Creus
26 d’agost 2009
Els versos són predestinats
"Els versos són predestinats
-malgrat ser poesia-
no només a parlar a la gent molt de prop...
sinó a cercar el refugi més amagat i més segur,
on trobar l'ajuda davant les adversitats,
fins i tot aquelles que no gosem ni anomenar."
Jaroslav Seifert
Del discurs de la cerimònia de recollida
del premi Nobel de Literatura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)