Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esvanir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esvanir. Mostrar tots els missatges

24 d’agost 2025

Setze haikus

                              L'instant fugaç...
                              MARC AURELI


                 I 

Degota a l'estany
només una gota de vi
i el sol s'esvaneix.


               II

Al pla no hi ha cap
trèvol de quatre fulles;
¿qui dels tres n'és culpable?


              III

    AL JARDÍ DEL MUSEU
Cadires buides
les estàtues han tornat
a l'altre museu.


             IV

¿Potser és la veu
d'amics nostres ja morts
o un fonògraf?


             V

Mira els seus dits
al mocador blau marí:
són coralls.


           VI

Meditabund
el seu pit greu
dins del mirall.

           

           VII

De nou m'he vestit
amb el fullam de l'arbre
i tu beles.


            VIII

Nit, el vent
la separació s'estén
tot fent onades.


             IX
         PARCA JOVE
Dona nua
la magrana que ha partit
era plena d'estels.

             X

Ara aixeco
una papallona morta
sense maquillatge.


            XI

Com aplegaries
els milers de fragments
de cada persona.


            XII 
           
      RUTA NO RENDIBLE
L'arjau, ¿què li passa?
La barca traça cercles
i no hi ha cap gavina.


            XIII

        ERÍNIA MALALTA
Sense ulls
les serps que sostenia
li devoren les mans.


              XIV

Eixa columna
té un forat, ¿hi pots veure
Persèfone?


            XV

El món s'ensorra
empara't, o restaràs
abandonat al sol.


            XVI

Escrius:
la tinta disminueix
la mar augmenta.



 Iorgos Seferis. Quadern d'exercicis i altres poemes. 2022

Traducció de Joan Frederic Calabuig.     

Text bilingüe encarat en grec i català.

15 de gener 2024

Sovint

Sovint homes i coses
perduren en la dura
fixesa que ha llampegat un instant,
intensa abans d'esvanir-se,
en els sentits o bé en la ment.
Els mots, com el fruit del cisell
a la pedra, gastats pel temps,
proven de retenir-la, nítida,
que no s'esborri per a sempre encara.


De Mans lentes d'aigua.

Carles Miralles. D'aspra dolcesa : poesia 1963-2001. 2002

18 de gener 2023

Les gàrgoles

Per sobre les teulades, horitzontal,
la ratlla del mar fa de grisalla.
Les agulles dels pins pugen en vertical
i també el campanar, amb el parallamps
com si fos l'enxaneta que dalt de tot,
en punxa, espera les tempestes.

Es va fonent la llum a la carena,
la sang que regalima, la rancúnia
del vespre que no es vol esvanir.
El penell oscil·la i, quan arriba la pluja,
de pedra a cada vèrtex, ertes i fredes,
les gàrgoles treuen el fetge per la boca.


Marcel Riera. Laietània. 2022

45è Premi Marià Manent de Poesia.