com pastar
una vida o un poema
amb massa
mare on tot és
potencial
esfèric de l'espera.
per a Maria Callís
i Raquel Tomàs
De: Lluny de qui sap què.
Maria Josep Escrivà. L'alegria de l'oblit. 2025
Un sol ocell, molt a prop,
va donant cos al silenci.
Un únic toc de campana
i un plor d'infant. El temps dorm.
És bo de creure-ho així,
ara que el poble es desperta
i ens va retornant la lògica
d'aquests primers sons vivents.
Feliu Formosa. Poesia. Seleccions. 2000
Soc la magrana
dolça i amarga
que esclata
del magraner
que sobreviu
en aquell pati
de l'Espluga.
De: Després dels esbarzers. 2018
Meritxell Gené
També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 793
Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.
Epíleg de Josep Borrell.
La foscor ve a galop,
trotant.
Dins el meu llit badalla,
trotant.
Carrega gep i dalla,
trotant,
trotant.
La foscor de ciclop,
m'escup i després salla.
Ona Rius
De: Anatomia de l'Elodi. 2002
També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 725
Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.
Epíleg de Josep Borrell.
Sembla aturada la pesca
quan la barca lligada descansa
en les cordes de la solitud.
No vol la barca una quietud
eterna, sinó esquitx i xivarri
de gotes, carícies de sal i passions imprevisibles.
Sembla aturada la pesca
quan, en moments encalmats,
s'impregna del somni que jeu
sota vents argentats plens de mar.
Mercè Amat Ballester
Llums del Delta. 2020
Pròleg: Tomàs Camacho Molina.
Fotografies: Llorens Marin Rosales.
Composicions musicals: Jordi Margarit Viñas.
Castell d'Aro empujolat
sobre els brancs de la mimosa,
cabellera lluminosa
que li ofrena el seu esclat.
El poble vora el castell
que Benedormiens es deia,
amb portals de fina cella
i carreus color d'or vell.
I
De: Baix Empordà
Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024
Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.
A Platja d'Aro l'estigma
de Babels del segle vint
embruixant el laberint
devora la mar benigna.
II
De: Baix Empordà
Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024
Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.
De: Baix Empordà
Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024
Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.
De: Baix Empordà
Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024
Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.
Una abraçada,
bromes, una conversa,
jocs i somriures.
Cada cop que us retrobo,
el món és una festa.
De: Escenaris paral·lels.
En un tancar i obrir d'ulls. 2023
Text: Montse Maestre Casadesús.
Il·lustracions: Delphine Labedan.
Epíleg de Susanna Rafart.
Les ones brunzents avancen
cap a la platja;
s'inflen i van a estavellar-se
contra la sorra.
Enormes i impetuoses
tornen sens treva,
fins que amb violència esclaten.
De què ens serveix?
Es ziehen die brausenden Wellen
wohl nach dem Strand;
sie schwellen und zerschellen
wohl auf dem Sand.
Sie kommen groß und kräftig,
ohn Unterlaß;
sie werden endlich heftig -
was hilft uns das?
De: Neue Gedichte = Nous poemes [1844]
Heinrich Heine. Lluny de la pàtria : antologia poètica. 2023
Tria i traducció de Feliu Formosa.
Pròleg de Jordi Jané.
Tabriz és una ciutat universitària
i els nois es treuen les arracades abans d'entrar a classe.
Les noies han d'enganxar-se a les espatlles un casc de
tela negra que els cobreix fins la forma dels pits. Parlen
de Forough i de Hedayat. S'acosta l'hivern, «el principi
de l'estació freda», i calculen els anys que els queda als
poetes menors per acabar de ser amassats per la fosca
Juma B. Barratxina. Un estany que vessa : (les anques del cansament). 2021
XLI Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March, de Beniarjó, 2021.
El carrer per on passeges els dubtes
no té neguits;
tampoc te'n treu els teus.
Parles, però, amb l'asfalt, els arbres
i les cadires que el petit bar té
a la vorera.
És bo tenir amics. En tens la certesa.
Glòria Calafell. Basaments catalogats. 2012
Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna 2011.
Pròleg de Pilar Campmany.
Si la vida és un regal,
el regal és el present
i viure'l estimant tant
com el molí estima el vent.
Roc Casagran. L'abraçada que. 2022
Si en altres llocs s'obren
calaixos
i panys,
aquí és hora
que la boca
torni a descloure's:
que restitueixi l'aire
prestat,
una glopada llarga
una vida.
Se altrove si aprono
cassetti
e serrature,
qui è il momento
che la bocca
torni a schiudere:
restituisca l'aria
presa in prestito,
una boccata durata
una vita.
De: Filaments [maièutica]
Elisa Biagini. Filaments. 2024
Traducció i pròleg de Pau Sitjà Márquez.
Text bilingüe en català i italià.
Jardins. M'emporto
només aquest tan fràgil
record de roses
marcides, que s'allunya
sense retorn per l'aigua.
De: El caminant i el mur.
També es troba en el llibre:
Salvador Espriu. Poesia. 2013
A cura d'Olívia Gassol Bellet.
Saber que la vida es fa sola,
que no la pots preveure
ni planificar, és això
que ens calia aprendre.
Que els munts de coses
inventades per omplir una casa
no et salven de la buidor,
que la família te la fas tu,
que la feina és gratificant
quan t'agrada,
que no sempre podem triar,
que els amors t'acompanyen
-no és just demanar-los més-,
que la certesa és una gran mentida
i el cuc que et rosega
l'ànima no està disposat
a desaparèixer a menys
que l'escorxis amb la veritat.
De: #intempèrie
Bel Granya. Escullera d'acer. 2024
