inventar-me
Creuat per rius diversos
boscosos
els turons de nabius
ennegrits de mel
en quatre llengües agermanades
en un temps escindit
flueixen els anys
vers una riba que s'ha fos
Tu que em sotges les tares, que segur
que les tens apamades i ben apamades,
que no te'n canses mai de fer-les evidents,
que les exposes sense cap vergonya, clares,
inapel·lables dins la llum que aculls,
aquesta llum de clínica, freda, estricta;
tu, que sobre el lavabo em renyes cada nit
i l'endemà m'entregues al neguit del dia:
tu sabràs, brut espill,
quina fila faries sense mi.
Joan Todó
Es troba al llibret:
17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024. P. 19
La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.
Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.
Conté fotografies.
No és el tacte
l'únic que desem entre la memòria
dels dits.
De: Des de la mar Mediterrània.
Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 45
Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.
26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.
Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.
Pròleg de Feliu Formosa.
Així plantada
com aquesta llavor,
soc dona dempeus
sobre la terra ferma.
lliure com el garrofer.
Montse Assens
(Maçanet de la Selva, 1960)
Escrit en una placa commemorativa del 25N, a Premià de Dalt, 2018.
De Arboribus
Montse Assens
Es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 96
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
la poesia
una casa
en els nostres exilis
一一一一一一一一
la poésie
une maison
dans nos exils
De: Com una carta (2007-2014).
Mireille Gansel. La llàntia de l'espera : antologia poètica. 2021. P. 61
Edició i traducció d'Antoni Clapés.
Prefaci de Dolors Udina.
Si tanmateix vens per mi,
embarca'm tot de seguida.
JACINT VERDAGUER
Han crescut flors als peus
i ara la llum els llepa.
Cap torb s'instal·la al ventre
perquè la pell, avivada de records,
suporta el gebre.
Llestos per viure,
sargits amb foc,
batem la nit amb punys d'acer.
Caldrà la pluja a l'herba
abans que no s'esborri el món.
De: Llum freda
Carme Cruelles. Caldrà la pluja. 2025. P. 31
Pròleg d'Albert Gavaldà.
42è Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes, 2021.
Al desert habitat per éssers
-infants, ancians, nois, dones-
el vent empeny la violència més que violenta
cap als fossats.
Arriben aquells que desenterren les restes
medalles de verges, sabates, roba
petits feixos d'ossos de cranis molts.
Tots els noms soterrats en l'horror.
Arriba l'assassí que mira.
De: Diari de la ciutat de les mortes
Élise Turcotte. El que ella veu. 2022. P. 87
Traducció: Ricard Ripoll i Villanueva.
Fotografies: Paula de Palau.
Amb la fúria
de les coses
enfurismades.
El magma, els meteorits i les campanes!
L'embat de les onades,
l'escomesa de l'oreig,
l'envestida del senglar
punyent.
Fons d'armari
ーconverses per tenir.
I el dia de la tria constatar
que ja ni una paraula no fa la teva mida.
I cal ventilar l'estança.
De: esvorancs
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021. P. 50
Nua, senyoreges vells murs de pedra
al baterell del sol.
L'home t'ha mostrat la bellesa
de columnes indelebles. Estàtica,
t'inventes la porositat de l'ordre dòric,
díscola i sinuosa ondina de secà,
en un mar de llum sense temps.
Al riu Evros,
noranta-dos homes han nedat nus
per por d'una frontera: cada minut comptava,
en la memòria dels temples destruïts.
T'escapoleixes, solitària i muda,
igual que el món,
igual que el món.
(Inèdit)
Susanna Rafart
Es troba en el llibre:
Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 46
Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.
Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.
Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.
Dins el riu hi ha el cel,
el núvol, el sol fred.
El riu, a la cassoleta de les meves mans.
Si alço les mans
el riu s'escampa en gotes, i m'escampa cel, núvol i sol per sobre.
Si em bec el riu de les mans
llavors dins meu hi ha
el sol, el núvol, el cel.
Digue'm, doncs, qui és dins de qui?
De Rain Again. (2025)
Mamta Sagar
Traducció de Míriam Cano.
Es troba en el llibre:
Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 58-59
Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.
Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.
Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.
De la terra soc hoste,
mineral filla, amalgama
de les seues arrels, les meues,
camine i cerque la joia austera,
la joia plena de totes elles
i de tots ells, que m'ensenyaren
a assaborir el fet d'escriure
i de llegir el seu llegat i relligar-lo,
a parir a poc a poc, volent-me,
fent aquest camí de la vida
en la meua llengua: la paraula.
Isabel Garcia Canet. Els afores. 2025. P. 16
Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia dels LIII Premis Octubre, l'any 2024.
Una fulla de l'arbre
planeja...
llisca...
es gronxa...
un estel acaricia el vent
una barca dins del riu.
amb peixos de colors
sobre l'aigua brillant
un llampec groc i verd
es mou veloç
i desapareix amb el corrent.
l'aigua no el sap
l'aire no el sap
l'arbre no el sap
el peix no el sap
aquest joc de fet i amagar.
De Hide and Seek : Selected Poems. (2014)
Mamta Sagar
Traducció de Míriam Cano.
Es troba en el llibre:
Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 52-53
Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.
Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.
Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.
Boca al mugró,
mà neta al pit
que el toca,
com si explorés un planeta.
De: Mares Mart
Gemma Casamajó i Solé. Com l'oculta flor d'un cactus. 2025. P. 108