Descric

106

Descric. Menuda
blavor. L'ensostro.

107

Un lloc completa cada lloc:
terra natal, taca que crema.

Chantal Poch. Cremaven. 2023. P. 116-117

Ingravidesa

Tardes d'opacitats i grisos
reverberen en els silencis.
Freda és la boira que penetra
gorgs inefables en repòs.
Dessota el gel hi neix un so,
sospir simfònic i subtil:
ingravidesa.

De: Hologrames

Alba Badal. El tacte d'un hivern. 2025. P. 63

XVI Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2024.

Font de Canaletes

Surt pel canell
una aigua parladora,
S'hi sent la veu
de tots els viatgers.

De: doble joc

Eduard Fanahuja i Yll. Sang barata : antologia d'autor. 2015. P. 51

Elogi de la primavera

Feixos de llum. Coleòpters.
S'esvalota a la corda
verd metàl·lic iridescent
el rei Escarabat.
Donant voltes retorçades

com un vedell.

De: I Brilla en la foscor

Giota Partheníu. Petits silencis : antologia poètica. 2025. P. 75

Selecció, pròleg i traducció: Joan R. Lladós.

Text en grec i català.

Deixa'm explicar-te

Deixa'm explicar-te,
visc un exili ple de records,
de batecs, d'imatges,
delia per trobar la serenor
que pot donar el temps i la distància,
enmig d'aquesta barreja sensitiva
només puc veure com sura
una ànima plena de nafres.

Xelo Llopis

Es troba en el llibre:

Estels de paper : mostra poètica. 2012

Nota:  A la portada: Vint-i-un poetes per al segle XXI.

Una cara

És una cara lluminosa, silenciosa, tota sola
com una solitud sencera, com una victòria sencera
sobre la solitud. Aquesta cara
et mira entre dues columnes d'aigua quieta.

I no saps quina de les dues et convenç més.

De: Parèntesis

Iannis Ritsos. Poemes de resistència. 2024. P. 167

Traducció i pròleg de Pau Sabaté.

La ciutat esfullant-se

La ciutat esfullant-se
a la gola oberta del bosc.
Mudes, les branques dels cards
s'hi adormen. Funestes com la nit
les conques se m'esquerden.

                { v }

De: Bec de fang

Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021

Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau.

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021

Illes Cíclades

Un vent frenètic
s'enduia les illes. En una onada blava
la cítara d'Apol·lo

les va assentar.

De: I Brilla en la foscor

Giota Partheníu. Petits silencis : antologia poètica. 2025. P. 79

Selecció, pròleg i traducció: Joan R. Lladós.

Text en grec i català.

Tankes a Maria-Mercè Marçal

  I

De l'injust oblit
pertinaç guaridora.
Al desert cremat
de l'eixuta memòria
hi portaves la pluja.

II

Algú del futur
farà recer a l'ombra
del teu brancatge
no de llengua abolida
ans de llengua regada.

Josefa Contijoch

Es troben en el llibre:

Paisatge emergent : trenta poetes catalanes del segle XX. 1999. P. 156

A cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal.

Cançó nocturna

(Fulbe)

El cel s'enfosqueix
com un cotó fluix tenyit de cendres.
Dels núvols goteja llet fresca.
Udola la hiena, i el lleó,
senyor de la màgia, respon arrogant!
És bo, en aquesta hora plàcida,
xiuxiuejar a un amic de pell clara.

Josep-Ramon Bach [recopilador]. Ploma blanca : poesia oral africana. 1999. P. 48-49

Il·lustracions de Ramiro Fernàndez Saus.

Vells murs

Vells murs de pedres
que s'atrauen,
perpètues,
les unes a les altres.

Murs de pedra seca
que ens guien
i protegeixen el camí,
i una successió infinit
de camps d'ullastres i cultius
que entapissen l'illa.

Noemí Morral. Camí de cavalls : Menorca. 2019. P. 84-85

Dibuixos de Noemí Morral.

Penyal

Alta ventura:
saber un coll august
on capbussar-se.

De: On pastura l'esperit.

Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016. P. 65

"Postil·la" i "Notes finals i més dedicatòries encara" de Maria Josep Escrivà.

Nota sobre l'autora: Manuel Forcano.

Fotografia: Natxo Francés.

Mira més enllà

Mira més enllà
del gest fosc
que dona la por,
la manca de confiança
i la feblesa.

Sigues capaç
de veure la fortalesa,
la capacitat d'amor,
la bellesa.

De: III Veu pròpia.

Angelina Llongueras i Altimis. Veu pròpia. 2025

Pròleg d'Òscar Ramírez Dolcet.

Llevar-se

Llevar-se a poc a poc, a l'alba,
anar creixent amb el matí,
respirar igual a la tarda,
reposar en caure la fosca,
restar en pau tota la nit
i despertar-se amb el nou dia:
aquestes són les vint-i-quatre
hores de l'aura a Sils Maria,
i aquest el seu cicle perpetu.

62

Levarsi piano insieme all'alba,
crescere lungo la mattina,
spirare uguale il pomeriggio,
quietarsi quando si fa sera,
aver pace l'intera notte
e risvegliarsi al nuovo giorno:
queste sono la ventiquattro
ore dell'aura a Sils Maria
e questo il suo perpetuo ciclo.

Remo Fasani. Novenaris. 2020

Traducció; # sobre Fasani i sobre novenaris, d'Antoni Clapés.

# «Com una darrera aventura» La mirada pura dels Novenaris de Remo Fasani. Epíleg de Maria Pertile.

Text en català i italià.

La noia escriu

 24

La noia escriu com qui s'aixeca.
Per ara hi creu, voldria creure-hi.

25

Consolen el món
esquelles i címbals.

26

Al fons del text s'obren
els pètals i els homes.

27

Pel veïnatge dels pits
es propaga la parla.

28

Em pleguen els genolls amors petits,
les portes de la llum, flor comestible.

Chantal Poch. Cremaven. 2023. P. 34-38

Llibre

Al recer de les vostres pàgines
existeixo.
La ficció hi transita inabastable
i malgrat tot hi soc.
Qualsevol lletra, una de sola, soc jo.
I totes, també.
L'aire, el sexe, la mort,
                                     la pell,

tipografiada,
enquadernada.
Incunables de pergamí, descatalogats.

De: Dona mosaic.

Marta Pérez i Sierra. Dones d'heura. 2011

Pròleg de Sònia Moll Gamboa.

II Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2010.

S'acosta la remor

S'acosta la remor d'una multitud   fora que siguin
cavalls   corrent per les teulades
sabates   frisoses de tocar l'eternitat
nins morts   amb ocells als ulls
que   les marees escampen arreu
dels meus somnis.

7

De: Tots els cavalls (2017)

Antònia Vicens. Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. 2020

Il·lustracions de Lily Brick.

Pròleg de Jaume Pont.

Qüestionari Suda. P. 71-76 " d'Àngels Marzo i Torres, Josep Maria Rodríguez Cabrera.

Eugènia

Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.

De: Calidoscopi de l'amor

Carles Riba

Es troba en el llibre:

Llanterna màgica : antologia poètica. 2016. P. 22

Selecció, notes i activitats: Carlota Casas i Pep Paré.
Il·lustracions: Carme Solé Vendrell.

Bresques

Tu no vas néixer,
Sinó que neixes
Mentre passes
De segon en segon,
Sense intentar
Ser allà, quan ets aquí,
O aquí, quan ets allà.
Tu ets la matèria salvada amb coratge
D'una respiració fins a l'altra,
Sense la qual no seríem.
I no som en realitat
Més que restes, formes buidades,
Bresques d'on la mel de l'eternitat
S'ha escolat.

Ana Blandiana

Traducció de Corina Oproae.

Es troba en el llibre:

40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 104-105

Abandon

Jardí sense mur, idea equivocada.
Poc a poc existint es configura pur
el límit del desig.
Inclinades les roses sobrepassen l'instant
que el mur de l'abandó conjura.

Rosina Ballester. Violència intervinguda. 2006

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2005.

També es troba en el llibre:

Cortines d'alba primera : cinc poetes: Antònia Vicens, Marta Pessarrodona, Rosina Ballester, Montserrat Rodés i Teresa Pascual. 2024. P. 133

Editors literaris: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.