Qui va començar a pensar
com catalogar
allò que anomenem
home i dona
podria haver quedat
amb algú per passejar
amb qui fos,
a la vora del mar,
i gaudir
del silenci.
Ian Bermúdez. Ser h(u)ome*∞(à). 2015
També es troba a:
«El bagul de qui voleu ser»
El gènere com a construcció
Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023. P. 258-259
Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.
Pròleg de Meri Torras Francés.
Escolt el blues de la solpostada.
Les seves notes són orfebreria.
Són efluvis, ecos llunyans
i amorosos dels pares.
¿Qualcú condescendent, qualque música
els deu agombolar mentre caminen
a les palpentes pels deserts de no-res?
Antoni Vidal Ferrando. Si entra boira no tendré on anar. 2022
Premi Carles Riba 2021.
De cop s'obre una nova dimensió
que és un desert.
Es trenquen les atmosferes que m'embolcallen
i resto a la intempèrie.
Des d'una nuesa nuclear,
perdudes les geografies conegudes
torno a néixer expulsada per la mort
quan mor la mare.
Roser Cabacés. Aiguaneix. 2020
Epíleg de Teresa Costa-Gramunt.
XVII Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de Poesia, 2020.
«Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,
la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,
el castell al cim, el riu, les sèquies,
l'alegria dels bars, l'alegria del vi...».
DOLORS MIQUEL ABELLÀ (1960)
Desperten poc a poc finestrals
descloent uns vacil·lants ulls groguencs,
sorollós plor de silencis trencats
sacseja el dia amb novells pensaments.
Un riu de vida inunda la ciutat,
batec d'impacient intimitat.
Pura Peris Garcia. Tres voltes rebel. 2025
Il·lustracions d'Alma Peris Alonso.
Pròleg de Gemma Pasqual i Escrivà.
Tardes d'opacitats i grisos
reverberen en els silencis.
Freda és la boira que penetra
gorgs inefables en repòs.
Dessota el gel hi neix un so,
sospir simfònic i subtil:
ingravidesa.
De: Hologrames
Alba Badal. El tacte d'un hivern. 2025. P. 63
XVI Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2024.
Surt pel canell
una aigua parladora,
S'hi sent la veu
de tots els viatgers.
De: doble joc
Eduard Fanahuja i Yll. Sang barata : antologia d'autor. 2015. P. 51
Feixos de llum. Coleòpters.
S'esvalota a la corda
verd metàl·lic iridescent
el rei Escarabat.
Donant voltes retorçades
com un vedell.
De: I Brilla en la foscor
Giota Partheníu. Petits silencis : antologia poètica. 2025. P. 75
Selecció, pròleg i traducció: Joan R. Lladós.
Text en grec i català.
Deixa'm explicar-te,
visc un exili ple de records,
de batecs, d'imatges,
delia per trobar la serenor
que pot donar el temps i la distància,
enmig d'aquesta barreja sensitiva
només puc veure com sura
una ànima plena de nafres.
Xelo Llopis
Es troba en el llibre:
Estels de paper : mostra poètica. 2012
Nota: A la portada: Vint-i-un poetes per al segle XXI.
És una cara lluminosa, silenciosa, tota sola
com una solitud sencera, com una victòria sencera
sobre la solitud. Aquesta cara
et mira entre dues columnes d'aigua quieta.
I no saps quina de les dues et convenç més.
De: Parèntesis
Iannis Ritsos. Poemes de resistència. 2024. P. 167
Traducció i pròleg de Pau Sabaté.
La ciutat esfullant-se
a la gola oberta del bosc.
Mudes, les branques dels cards
s'hi adormen. Funestes com la nit
les conques se m'esquerden.
{ v }
De: Bec de fang
Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021
Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau.
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021
Un vent frenètic
s'enduia les illes. En una onada blava
la cítara d'Apol·lo
les va assentar.
De: I Brilla en la foscor
Giota Partheníu. Petits silencis : antologia poètica. 2025. P. 79
Selecció, pròleg i traducció: Joan R. Lladós.
Text en grec i català.
I
De l'injust oblit
pertinaç guaridora.
Al desert cremat
de l'eixuta memòria
hi portaves la pluja.
II
Algú del futur
farà recer a l'ombra
del teu brancatge
no de llengua abolida
ans de llengua regada.
Josefa Contijoch
Alta ventura:
saber un coll august
on capbussar-se.
De: On pastura l'esperit.
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016. P. 65
"Postil·la" i "Notes finals i més dedicatòries encara" de Maria Josep Escrivà.
Nota sobre l'autora: Manuel Forcano.
Fotografia: Natxo Francés.
Mira més enllà
del gest fosc
que dona la por,
la manca de confiança
i la feblesa.
Sigues capaç
de veure la fortalesa,
la capacitat d'amor,
la bellesa.
De: III Veu pròpia.
Angelina Llongueras i Altimis. Veu pròpia. 2025
Pròleg d'Òscar Ramírez Dolcet.
Llevar-se a poc a poc, a l'alba,
anar creixent amb el matí,
respirar igual a la tarda,
reposar en caure la fosca,
restar en pau tota la nit
i despertar-se amb el nou dia:
aquestes són les vint-i-quatre
hores de l'aura a Sils Maria,
i aquest el seu cicle perpetu.
62
Levarsi piano insieme all'alba,
crescere lungo la mattina,
spirare uguale il pomeriggio,
quietarsi quando si fa sera,
aver pace l'intera notte
e risvegliarsi al nuovo giorno:
queste sono la ventiquattro
ore dell'aura a Sils Maria
e questo il suo perpetuo ciclo.
Remo Fasani. Novenaris. 2020
Traducció; # sobre Fasani i sobre novenaris, d'Antoni Clapés.
# «Com una darrera aventura» La mirada pura dels Novenaris de Remo Fasani. Epíleg de Maria Pertile.
Text en català i italià.
24
La noia escriu com qui s'aixeca.
Per ara hi creu, voldria creure-hi.
25
Consolen el món
esquelles i címbals.
26
Al fons del text s'obren
els pètals i els homes.
27
Pel veïnatge dels pits
es propaga la parla.
28
Em pleguen els genolls amors petits,
les portes de la llum, flor comestible.
Chantal Poch. Cremaven. 2023. P. 34-38
