Una gallina xica

Una gallina
xica, tica, mica,
camacurta i ballarica,
va tenir sis fills
xics, tics, mics,
camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat
xica, tica, mica,
camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat
xics, tics, mics,
camacurts i ballarics.

Popular

De: 3.1 poesies per escoltar. 10 poesies per escoltar. 1r cicle educació infantil (0-3)

Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023. P. 64

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà.

Pròleg: Teresa Colomer.

Va de fruites i cors

Qui m'ho havia de dir!
He plantat
Un cor de cirera amb gust tardorenc.
N'ha sortit
Un pruner empeltat d'alegria,
Magre i esvelt.
Vora seu,
El magraner creix robust com mai.

Assumpció Costals Puig
(L'Escala, 1960)
Dins el recull Poemes per La Marató, 2011)

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 149

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Massa sovint

Massa sovint
em demanen
què és per a mi
la poesia.
Mira, abans
de fregir el peix
l'escat, l'esbutz,
el rent, el sal
i l'enfarín.
Ah, i l'oli,
d'oliva i ben calent.
Au, circula.

De: Xampú xampany

Antonina Canyelles. Xampú Xampany. 2025. P. 140

Portada: Helena Tarrés.

Creació

Escolta i mira: les muntanyes s'alcen
i els rius sota la terra minven
fins tornar-se qualls de sang closa,
una vena de blavor mineral.

La terra
potser el vent se la sap de cor.
El vent frega els arbres i els cors
i mor.

Bejan Matur. Al seu desert. 2012. P. 40

Versions d'Albert Roig.

Epíleg "Viatge cap a Bejan Matur" de Xavier Lloveras.

XXXXIII

En plena recuperació
em sento estranya dins el meu jo.

Però quan estic damunt
la fi del món,

em fas un petó al front,
i per un instant
sembla que s'hagi acabat tot.

De: III, desconcerts

Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017. P. 75

Pròleg d'Anna Aguilar-Amat.

M'agrada més

M'agrada més
escriure cartes a persones mortes que no pas a persones vives. Els morts
escolteu més bé. Les mares no us moriu mai. Us transformeu en
sang púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

__________________________________________________________

Gústame máis
escribir cartas para persoas mortas que para persoas vivas. Os mortos
escoitades mellor. As nais nunca morredes. Transformádesvos en
sangue púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

De Camuflaxe (2017)

Lupe Gómez

Es troba en el llibre:

40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 46-47

Traducció d'Eduard Velasco.

Bucovina II

Paisatge que va
inventar-me

Creuat per rius diversos
boscosos
els turons de nabius
ennegrits de mel

Cançons
en quatre llengües agermanades
en un temps escindit

Dissolts
flueixen els anys
vers una riba que s'ha fos

Rose Ausländer. No resideixo, visc : antologia. 2022. P. 51

Traducció de Feliu Formosa.

Pròleg de Heike van Lawick.

Text bilingüe català-alemany.

Tu que em sotges les tares

Tu que em sotges les tares, que segur
que les tens apamades i ben apamades,
que no te'n canses mai de fer-les evidents,
que les exposes sense cap vergonya, clares,
inapel·lables dins la llum que aculls,
aquesta llum de clínica, freda, estricta;
tu, que sobre el lavabo em renyes cada nit
i l'endemà m'entregues al neguit del dia:
tu sabràs, brut espill,
quina fila faries sense mi.

Joan Todó

Es troba al llibret:

17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024. P. 19

La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.

Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.

Conté fotografies.

La mar

                No és el tacte
l'únic que desem entre la memòria
                                                dels dits.

De: Des de la mar Mediterrània.

Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 45

Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.

26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.

Gir

Adeu, oasi,
no m'esperis despert;
torno a les dunes.

Laura López Granell. Coratge. 2020. P. 66

Dia clar

El cel és tan blau que tot just s'hi afigura,
               obscur, un ocell.
Fa un dia tan clar com en una pintura
              de Brueghel el Vell.
Si no estigués trist, res no fora tan bell.

                                                     (1936)

__________________________________

Bright Day

The sky is so blue that one can barely divine
             a dusky bird.
As bright a day as in a painting
            by Bruegel the Elder.
If I were not sad, nothing would be so beautiful.

                                                        (1936)

Màrius Torres. Parallel rivers : selected poems 1935-1942. P. 20-21

Chosen and translated by D. Sam Abrams.

Textos en anglès i català.                                              

Olímpicament

Guanyar m'importa poc.
Gens.

La victòria
que estimo a cegues
i sempre
i molt
és participar
amb tu.

Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018. P. 95

Pròleg de Feliu Formosa.

Així, plantada

Així plantada
com aquesta llavor,
soc dona dempeus
sobre la terra ferma.
lliure com el garrofer.

Montse Assens
(Maçanet de la Selva, 1960)

Escrit en una placa commemorativa del 25N, a Premià de Dalt, 2018.

De Arboribus

Montse Assens

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 96

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

la poesia

la poesia
una casa
en els nostres exilis

一一一一一一一一

la poésie
une maison
dans nos exils

De: Com una carta (2007-2014).

Mireille Gansel. La llàntia de l'espera : antologia poètica. 2021. P. 61

Edició i traducció d'Antoni Clapés.
Prefaci de Dolors Udina.

Caldrà la pluja

       Si tanmateix vens per mi,
       embarca'm tot de seguida.
                 JACINT VERDAGUER

Han crescut flors als peus
i ara la llum els llepa.
Cap torb s'instal·la al ventre
perquè la pell, avivada de records,
suporta el gebre.
Llestos per viure,
sargits amb foc,
batem la nit amb punys d'acer.
Caldrà la pluja a l'herba
abans que no s'esborri el món.

De: Llum freda

Carme Cruelles. Caldrà la pluja. 2025. P. 31

Pròleg d'Albert Gavaldà.

42è Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes, 2021.

Al desert

Al desert habitat per éssers
-infants, ancians, nois, dones-
el vent empeny la violència més que violenta
cap als fossats.
Arriben aquells que desenterren les restes
medalles de verges, sabates, roba
petits feixos d'ossos de cranis molts.
Tots els noms soterrats en l'horror.
Arriba l'assassí que mira.

De: Diari de la ciutat de les mortes

Élise Turcotte. El que ella veu. 2022. P. 87

Traducció: Ricard Ripoll i Villanueva.
Fotografies: Paula de Palau.

Amb la fúria

Amb la fúria
de les coses
enfurismades.
El magma, els meteorits i les campanes!

L'embat de les onades,
l'escomesa de l'oreig,
l'envestida del senglar
punyent.

De: Gràcia



Laia Llobera i Serra. Cicles. 2009.  P. 75

XXVI Premi de Poesia «Divendres Culturals de Cerdanyola» de 2009.

Canvi d'estació (equinocci)

Fons d'armari
ーconverses per tenir.
I el dia de la tria constatar
que ja ni una paraula no fa la teva mida.

I cal ventilar l'estança.

De: esvorancs

Montse Gort. Anem camí de casa. 2021. P. 50

La sargantana de Posidònia

 Nua, senyoreges vells murs de pedra
      al baterell del sol.
L'home t'ha mostrat la bellesa
de columnes indelebles. Estàtica,
t'inventes la porositat de l'ordre dòric,
  díscola i sinuosa ondina de secà,
en un mar de llum sense temps.

   Al riu Evros,
noranta-dos homes han nedat nus
per por d'una frontera: cada minut comptava,
   en la memòria dels temples destruïts.
T'escapoleixes, solitària i muda,
  igual que el món,
  igual que el món.

(Inèdit)

Susanna Rafart

Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 46

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.

Un poema de riu

Dins el riu hi ha el cel,
el núvol, el sol fred.
El riu, a la cassoleta de les meves mans.

Si alço les mans
el riu s'escampa en gotes, i m'escampa cel, núvol i sol per sobre.

Si em bec el riu de les mans
llavors dins meu hi ha
el sol, el núvol, el cel.

Digue'm, doncs, qui és dins de qui?

De Rain Again. (2025)

Mamta Sagar

Traducció de Míriam Cano.

Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 58-59

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.