Muntanya avall
grocs i vermells encenen
roures i alzines
i els xops s'acomiaden
de les darreres fulles.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes. 2011
[amb aquarel·les de l'autora]
Imatge de la coberta: dibuix de Llorenç Brell basat en una fotografia de Pau Gavaldà.
I el mar, emmirallar-se
en la blancor de l'aire.
I abolir la frontera
ᅳque era això, l'horitzó.
I respirar les boires
en l'onada del cos.
Unir el fora i el dintre.
I abolir-la,
la pell.
Laura López Granell. Coratge. 2020
Algun vespre, tardíssim,
penso què pensaran
els fills dels nostres fills
allà a sota del mar
sobre el canvi climàtic.
Roc Casagran. L'abraçada que. 2022
Es desfulla la roba
en batalla ferotge dels sentits.
A fora viu la nit
i s'endanya la calma
esquiva i freda.
Puc sentir com voreges
amb els dits el perfil
de tots els somnis.
Ets estança de versos
que guareixen la sang.
Totes les hores es poblen de tu.
Carme Cruelles. Caldrà la pluja. 2025
Pròleg d'Albert Gavaldà.
42è Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes, 2021
Llampaies, llogarret
amb camps, veïnats i riera,
masos a l'entorn de l'era,
hort menut, carreró estret.
Finestra, ràfec, llindar,
pilastra, porxo i entrada,
l'escut a la portalada
i la creu al campanar.
De: Alt Empordà
Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024
Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.
Enigmàticament ens ho diu la lluna:
les manques del massa amor
soles s'atenuen.
Només el desamor
desmembra els espills
mancats de mirades.
la insubmissió: amb el coll indicar
un no ampli i ferm
després cercar entre els mots una escletxa
rosa que roda amb furor en cada pètal
ulls de bisó i d'infant en sortir de la ciutat
l'insoumission : du cou faire signe
d'un non ample et ferme
depuis cherchant parmi les mots une brèche
rose qui roule avec fureur en chaque pétale
yeux de bison et d'enfant au sortir de la cité
De: Figura de l'esclau (Carnació) = Figure de l'esclave (Carnation), 6.
Nicole Brossard. Museu de l'os i de l'aigua. 2013
Traducció d'Antoni Clapés.
Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar,
i ara és el riu un sediment de pedres.
Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir,
i ara és la terra que va arruïnar una ciutat.
Tot el canvi del món en un frase immutable.
I ningú no pot escriure la vida
dues vegades en la mateixa paraula.
Vicenç Llorca
De: Atles d'aigua. 1995
Premi Vicent Andrés Estellés, XXIV Premis Octubre.
També es troba en el llibre:
Vicenç Llorca. Cent poemes : antologia poètica (1984-2023). 2023
Pròleg: Poesia, un cant a la vida, de Montserrat Rubinat.
Introducció: Invitació a la lectura de Vicenç Llorca.
Bibliografia creativa essencial.
Traducció i pròleg de Carme Manuel.
Il·lustracions d'Ada Sinache.
Obrir la finestra i que volin:
la pestanya d'un desig,
la sorra de la mirada,
la música apagada.
Obrir la finestra
i que el poema les pugui atrapar totes.
Àngela Ribas i Lacasa. El bram dels dies. 2018
Pròleg de Vicenç Villatoro.
LIII Premis "Recvll" de Blanes,
Premi Benet Ribas de poesia, 2017.
Cauen les fulles,
els ocells marxen,
mengem castanyes
a la tardor.
Obre el paraigua
que ve la pluja.
El fred arriba.
Adeu calor.
Alumnes de l'Escola Sant Josep de Vilafranca del Penedès.
De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I4)
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà.
Pròleg: Teresa Colomer.
Aigua gelada en els pols;
aigua que brolla als ullals;
aigua dolça a les llacunes;
aigua salada a la mar;
llàgrimes d'aigua a les galtes,
aigua de pluja als bassals.
Sense aigua el món seria
un lloc desert, inhumà.
He volgut que aquests versos
d'aigua estiguen amerats.
Per això, pots comprovar-ho:
m'han eixit versos banyats.
Fina Girbés. Versos banyats. 2017
Il·lustracions de Jorge del Corral.
Tota paraula espera
i arriba als ulls de l'ànsia
si escoltes com el vent
impulsa cels d'edats estranyes.
Alça't, com el xiprer,
i capta la veu del que, no essent tu,
vol viure en tu.
Vicenç Llorca. Ciutats del vers. 2005
Premi Benvingut Oliver 2004.
També es troba en el llibre:
Tres crecs al sacre i torno a caure
-de la moto de la bici de la mare.
Caic perquè freno
perquè m'han ensenyat a no saltar-me semàfors en vermell
a no tastar-li la pell sense una casa que sigui nostra
a no besar-la en places a la intempèrie
a no dir el seu nom si no és endins
si no és fluixet
si no és callant.
Tres crecs a l'os exacte
i l'infinit als peus
com una promesa falsa.
De: Com una pedra negra.
Als infants ucraïnesos
Es va fent el dia
molt a poc a poc
mentre el cel es pinta
de blau i de groc
esperant que siga
més bell i millor
que el que ahir moria
fet negre carbó.
Marc Granell. Versos al vol. 2024
Il·lustracions d'Anna Mongay.
Parets de roca,
bevent del mar.
Gegants de pedra,
penya-segats.
Les ones pinten
als vostres murs
randes d'escuma,
fils i guipurs.
Us acompanya
el far amic
que esguita rajos
quan ve la nit.
Dels vostres braços
guarda els vaixells
tot i mostrant-los
perills novells.
Fina Girbés. Versos banyats. 2017
Il·lustracions de Jorge del Corral.
L'Esperança és una rara invenció -
Una Patent del Cor -
en incessant acció
però sense esgotar-se mai -
D'aquest elèctric apèndix
no es coneix res
però el seu impuls únic
embelleix tot allò que tenim -
Amb mans invisibles : una antologia d'Emily Dickinson. 2023
Traducció i pròleg de Carme Manuel.
Il·lustracions d'Ada Sinache.
Hi va haver un temps en què la pau
era una mica aquesta estona d'ara:
el poble callat als peus,
les fulles vermelles de les vinyes
i els traços de guix dels avions
damunt l'estesa immòbil de la tarda.
De: I. El silenci de les erugues
Sònia Moll. On fugirem, amor. 2025
