Alta ventura:
saber un coll august
on capbussar-se.
De: On pastura l'esperit.
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016. P. 65
"Postil·la" i "Notes finals i més dedicatòries encara" de Maria Josep Escrivà.
Nota sobre l'autora: Manuel Forcano.
Fotografia: Natxo Francés.
Mira més enllà
del gest fosc
que dona la por,
la manca de confiança
i la feblesa.
Sigues capaç
de veure la fortalesa,
la capacitat d'amor,
la bellesa.
De: III Veu pròpia.
Angelina Llongueras i Altimis. Veu pròpia. 2025
Pròleg d'Òscar Ramírez Dolcet.
Llevar-se a poc a poc, a l'alba,
anar creixent amb el matí,
respirar igual a la tarda,
reposar en caure la fosca,
restar en pau tota la nit
i despertar-se amb el nou dia:
aquestes són les vint-i-quatre
hores de l'aura a Sils Maria,
i aquest el seu cicle perpetu.
62
Levarsi piano insieme all'alba,
crescere lungo la mattina,
spirare uguale il pomeriggio,
quietarsi quando si fa sera,
aver pace l'intera notte
e risvegliarsi al nuovo giorno:
queste sono la ventiquattro
ore dell'aura a Sils Maria
e questo il suo perpetuo ciclo.
Remo Fasani. Novenaris. 2020
Traducció; # sobre Fasani i sobre novenaris, d'Antoni Clapés.
# «Com una darrera aventura» La mirada pura dels Novenaris de Remo Fasani. Epíleg de Maria Pertile.
Text en català i italià.
24
La noia escriu com qui s'aixeca.
Per ara hi creu, voldria creure-hi.
25
Consolen el món
esquelles i címbals.
26
Al fons del text s'obren
els pètals i els homes.
27
Pel veïnatge dels pits
es propaga la parla.
28
Em pleguen els genolls amors petits,
les portes de la llum, flor comestible.
Chantal Poch. Cremaven. 2023. P. 34-38
Al recer de les vostres pàgines
existeixo.
La ficció hi transita inabastable
i malgrat tot hi soc.
Qualsevol lletra, una de sola, soc jo.
I totes, també.
L'aire, el sexe, la mort,
la pell,
tipografiada,
enquadernada.
Incunables de pergamí, descatalogats.
De: Dona mosaic.
Marta Pérez i Sierra. Dones d'heura. 2011
Pròleg de Sònia Moll Gamboa.
II Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2010.
S'acosta la remor d'una multitud fora que siguin
cavalls corrent per les teulades
sabates frisoses de tocar l'eternitat
nins morts amb ocells als ulls
que les marees escampen arreu
dels meus somnis.
7
De: Tots els cavalls (2017)
Antònia Vicens. Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. 2020
Il·lustracions de Lily Brick.
Pròleg de Jaume Pont.
Qüestionari Suda. P. 71-76 " d'Àngels Marzo i Torres, Josep Maria Rodríguez Cabrera.
Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.
De: Calidoscopi de l'amor
Carles Riba
Tu no vas néixer,
Sinó que neixes
Mentre passes
De segon en segon,
Sense intentar
Ser allà, quan ets aquí,
O aquí, quan ets allà.
Tu ets la matèria salvada amb coratge
D'una respiració fins a l'altra,
Sense la qual no seríem.
I no som en realitat
Més que restes, formes buidades,
Bresques d'on la mel de l'eternitat
S'ha escolat.
Ana Blandiana
Traducció de Corina Oproae.
Es troba en el llibre:
40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 104-105
Jardí sense mur, idea equivocada.
Poc a poc existint es configura pur
el límit del desig.
Inclinades les roses sobrepassen l'instant
que el mur de l'abandó conjura.
Rosina Ballester. Violència intervinguda. 2006
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2005.
També es troba en el llibre:
Cortines d'alba primera : cinc poetes: Antònia Vicens, Marta Pessarrodona, Rosina Ballester, Montserrat Rodés i Teresa Pascual. 2024. P. 133
Editors literaris: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.
A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 59
Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.
Veig una abella
damunt el romaní.
Olor de mel.
De: Mi
Simfonia d'haikús. 2024. P. 41
Text de Dàlia Mora Presas.
Il·lustracions de Delphine Labedan.
"Sobre el llibre" i "Proposta d'escriptura" de Montse Maestre Casadesús.
Epíleg "Disset síl·labes, només" de Miquel Desclot.
Se m'asserena
l'ànima quan et veig,
estel de l'alba.
De: Haikus
Carme Tulon. La claror de les ombres : tankes, haikus i epitafis. 2010. P. 73
Pròleg per Carme Tulon.
Més tard, et caldrà salvar,
d'allò oblidat, l'inici
de vida; lapse impol·lut,
on s'hi amaga, vibràtil,
una inquietud infinita.
Montserrat Rodés
Del llibre Tot és altre (2020)
També es troba en el llibre:
Cortines d'alba primera : cinc poetes: Antònia Vicens, Marta Pessarrodona, Rosina Ballester, Montserrat Rodés i Teresa Pascual. 2024. P. 165
Tinc un algoritme
amb tantes incògnites
com voluntats vostres:
es tracta de masegar
unes quantes categories rígides,
combinar-les fent servir
la memòria remota
i deixar de ser un projecte.
En la llum d'uns ulls ho he vist:
l'acumulació és festa d'estrats.
Alexandre Planas. Sense àtoms. 2025
Pròleg de Jaume C. Pons Alorda.
Després de Tàpies
Quan penses que el veïnat ja s'ha adormit
i ja no et pot abrigallar cap ésser
— salvant la substància de la fusta,
que conté la saba dels inicis —,
s'acosta un perfum: cremen tots els troncs
a la llar de foc de recomençar-se.
Elm Puig Mir. Planeta latent. 2022
Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2021
Quin color té l'alegria?
Jo diria,
el de taronja madura,
el de ginesta florida,
el de rosella del blat...
amb olor fresca d'espígol,
d'aufàbrega i clavells dobles...
i gust, com de ceba tendra,
de raïm, de brot de menta
i rom amb sucre cremat.
De: Sentiments
Bon dia, Poesia! 2013
Text de Joana Raspall.
Il·lustracions de Montse Ginesta.
