No vull minuts, ni mesos,
ni tan sols demano anys.
En tinc prou amb una eternitat
que em deixi empremta en el buit de la mà,
l'espai d'on me l'han retallada.
Els entredits, bengales al vent
perquè em pugueu trobar.
Cèlia Sànchez-Mústich. On no sabem. 2010
Premi de poesia Vicent Andrés Estellés,
de 2010, dins els XXXIX Premis Octubre.
La poesia,
pregària de mare.
I el cant,
el plor del meu infant.
**
La música és l'aliment de la meva fortalesa.
**
La tragèdia
és no poder arribar
al pes de la llibertat.
Ivette Nadal. L'àngel i la infermesa del pensament. 2020
Clara Mir
Elisa Riera
Esperança Castell
Leonci Canals
Margarida Medina
Marisa Olivera
Miquel Sánchez
Amb la col·laboració de Clàudia Jiménez (flauta travessera) i
l'escola de música de l'Ateneu de Sant Just
El riu
fa i perfà
incansables imatges
de fum blau-grisós,
que s'enlaira
i confon
amb la llum del matí
enllosada.
Teresa Roses. Escletxes. 1982
També és troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019
Als nostres ulls, les espines
són fetes d'un mirar endins
clavat a l'aire; balins
de plom encetant brusquines.
Rabejada amb carmesines
imatges d'un altre cor,
bada la cadència al so
galejat de rosa en néixer
amb color d'ella mateixa
i amb l'arrel d'una altra flor.
Miquel Àngel Adrover. Les cares de la cugula. 2023
VIII Premi Miquel Bauçà de 2023
Epíleg de Damià Rotger
Il·lustració de Tònia Meravell
Es recullen amb les mans,
es guarden amb la mirada,
minúsculs grans de sorra.
Les atrapem amb la llum,
enlluenten la foscor
efímeres com les flors.
Algunes amb embolcall,
altres subjectes al vent,
atrapades a l'espill,
reflectides a l'espai.
——————————
LAS PEQUEÑAS COSAS
Se recogen con las manos
se guardan en la mirada
minúsculos granos de arena.
Se atrapan con la luz,
iluminan la oscuridad
efímeras como flores.
Algunas envueltas,
otras sujetas al viento,
atrapadas en el espejo,
reflejadas en el espacio.
——————————
LES PETITES CHOSES
On les cueille à la main,
on les garde au regard,
petits grains de sable.
Attrapées à la lumière,
elles fourbissent l'obscurité
telles des fleurs éphémères.
Quelques unes enveloppées,
d'autres au gré du vent.
attrapées dans le miroir,
réflétées dans l'espace.
——————————
THE LITTLE THINGS
We take them in our hands
and hold them in our gaze
like tiny grains of sand.
We catch them in the light
and they brighten the darkness,
ephemeral as flowers.
Some are wrapped like gifts,
others are blown in the wind,
trapped in the mirror,
reflected in space.
——————————
Mireia Farriol. Estimats anònims. 2023
Pròleg de Francesc Parcerisas
Traducció:
Mireia Farriol, castellano
Sílvia Farriol, français
Jacqueline Minett, english
Els destins complexos
que no sabem ni volem saber
són aquí. Ens miren rient i ens fan pessigolles
tal com el vent fa fimbrar els plançons de l'arbre
que, ple de primavera, va del gris al verd, per acabar en plenitud.
Serà estiu, ja.
Meritxell Cucurella-Jorba. La volumetria del neguit. 2021
Postfaci de Jaume Pont
XXV Premi de Poesia Màrius Torres, 2020
Corre l'aigua.
Ruixat ardent que arrela.
La canoca de blat de moro creix.
La tija de la userda. Creix.
La figuera obre els ulls
i veu com creixent les arrels.
Arbres d'aigua, les arrels.
II
Rosa Font Massot. Esquerda. 2022
Pròleg de Quim Español
Cada setmana cull tomates
i en faig caixons per a l'hivern.
No em queda res més per omplir-los,
si no és un gest que ve de tu.
Tenc la tristesa manllevada,
visc un delit que no em pertany.
Però insistesc en la collida:
el lloc més frondós és a l'hort.
Jèssica Ferrer Escandell. Som aquí. 2022
7è Premi Francesc Garriga
D'una riba a l'altra,
els mots, com un riu,
van regant els arbres,
la terra, el món:
el viure hi germina,
pàgina fecunda,
natura feraç.
Trenats dir i ser.
Fer llum dins la foscor,
obrir camins on no n'hi han.
Formar homes i dones, fer-los grans
no hi ha empresa millor,
ni llavor que doni tant.
Josep Ortega Ortíz. Versos i pensaments empordanesos. 2023
Pròleg de Martí Carreras Ginjaume.
mal moment perquè m'arribis, gitanet,
amb el sol a la mirada
i les mans plenes de vent fresc,
amb la cort de precipicis
que m'assalten quan te veig;
mal moment per la bugada
si ja tinc el cossi ple;
mal moment perquè me miris
si em fa por de dar-te res,
que te'n dono una micona
i la lluna ja em fa el ple...
barcelona, setembre del 7
Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009
Il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet
És el milhomes
qui fibla amb el front
les parets de la cova,
desvestint
en el trémer
del blau
l'estructura,
ーl'axiomaー
d'intuir-se a la mida
de totes les coses.
Laura Torres Bauzà. Els temps últims. 2021
III Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2020
Pròleg de Sergi Álvarez Riosalido
Epíleg de Laia Llobera
(Record de Hemingway davant el cap Vermell)
Vell pescador que estimes l'aigua
i el cel i la nit grans
i se t'aferra al paladar la llengua
amb heroisme resignat,
en retornar de la pescada
porta'ns a l'altra banda de la mar,
on dormen els lleons marins i neixen
els oceans.
De: Dos viatges per mar. La volta a l'illa en llaüt, 5
Premi Ciutat de Palma de Poesia 1962
Jaume Vidal Alcover. Poesia completa 1952-1991. 2023
Edició a cura de Joan Cavallé
Pròleg de Magí Sunyer
Epíleg d'Odile Arqué
Ens vam mirar als ulls
i ens vam adonar
que ja ens havíem llegit
la primera part del llibre.
Vic Moliner. Tu i les pres[s]es. 2023
La tieta vol plantes i animals.
L'enamoren els jardins més que cap home.
De tant regar flors cantant sola,
m'he tornat una dona gran.
Però em vendria els mars
els temples grecs, els dracs,
i les pagodes de Kew Gardens
perquè tornéssim a brotar.
Núria Perpinyà. Cels canviants : recitatiu a dues veus. 2023
El cor és
un llac de sang.
La carena del vaixell,
la quilla del somni.
Invoco la nit
perquè em parli
i porti, en la claror
flonja de l'alba, el record
despullat d'algues.
Montserrat Abelló. L'arrel de l'aigua. 1995
S'abat la lluna
damunt la mar.
De puntetes camina
giravoltant,
talment una baiadera,
sobre l'esplanada
de la tendresa
que la bressola.
La mar li canta una nana
perquè li vingui la son.
Teresa Surroca. Petita estança. 2018
