Bibliopoètiques
poesia i biblioteques
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grans de blat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grans de blat. Mostrar tots els missatges
11 d’agost 2020
I el vent deixava
Etiquetes de comentaris:
blat,
boques,
grans de blat,
Guinovart [Josep 1927-2007],
il·lustracions,
neu,
pics,
poesia breu,
roselles,
Salvat-Papasseit [Joan 1894-1924],
sol,
vent
18 de gener 2015
I el vent deixava
I el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
—només per dir com és la boca d'Ella:
com la neu rosa als pics
quan surt el sol
Joan Salvat-Papasseit. Poesies completes. 1994
Esbós biogràfic: Tomàs Garcés
Il·lustracions: Perico Pastor
Introducció: Joan Fuster
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alba,
blat,
boques,
espurnes,
grans de blat,
il·lustracions,
neu,
Pastor [Perico],
persones,
pics,
poesia breu,
roselles,
Salvat-Papasseit [Joan 1894-1924],
sol,
vent
01 de juliol 2010
Si un dia soc terra
Si un dia soc terra,
si un dia soc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.
Si un dia soc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.
Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.
Si un dia soc terra,
si un dia soc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà.
Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992. 1993
si un dia soc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.
Si un dia soc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.
Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.
Si un dia soc terra,
si un dia soc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà.
Josep Maria Andreu. Poemes i cançons: 1957-1992. 1993
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
Andreu [Josep M. (Josep Maria) 1920-2014],
ànima,
besar,
emparar,
estimar,
fang,
grans de blat,
il·luminar,
persones,
pins,
pluges,
pols,
terra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
