Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de maig de 2019

QUI TÉ POR DE T. S. ELIOT?

Feliç qui sap
desitjar un cos
amb l'ànsia que t'ofreno.

Feliç qui sap
escriure sempre -i seduir en escriure'l-
com al primer poema.

Feliç qui sap
córrer per boscos, estimar els arbres
i tornar amb la sentor d'espígol.

Feliç qui sap
resseguir un cos, i recordar-lo
en el tacte, i dibuixar-lo en el somni.

Feliç qui sap
anar a la mar i tornar
per dir-te, tan sols, que t'estima.

Feliç qui sap
estimar, tan humilment
com jo voldria.



Marta Pessarrodona. Poemes 1969-1981, 1984



Una tarda de versos de maig

Transformar el fet de no poder estar
als esdeveniments poètics que desitjaria.

I descobrir, escoltant 
i gaudint àvidament, a l'aparell,
veus i personalitats diferents
i extraordinàries alhora:

Mary Oliver i Rafeef Ziadah.

Aquest bategar compassat
d'una realitat poètica 
que ni Arderiu,
ni Espriu
no van conéixer ni assaborir,
ni milions de poetes d'arreu del món
imaginar-s'ho.
I ara, nosaltres, sí!

Internet i la pluja m'han regalat, 
novament,
l'equilibri a l'espai quotidià
una tarda de versos de maig.



Teresa Grau Ros


Tant de bo no estimés ningú

Tant de bo no estimés ningú,
vaig dir, un d'aquests dies llargs.

Llavors ets una beneita,
va dir el vell coix
de la casa dels pobres.

Llavors ets una beneita,
va dir la dona jove
que vagarejava pels carrers
sense res, sense res.

Tant de bo no estimés ningú,
vaig dir, un altre d'aquests dies llargs.

Llavors ets una beneita,
va dir una cara arrugada
d'una casa d'ancians.
I va esclatar a riure.
Una pobra beneita!



Mary Oliver. Ocell roig, 2018
Tr.: Corina Oproae

Què hi porto, a la motxilla

Un acudit per explicar
Una llibreta amb gairebé tots els deures fets
Una aranya de mentida
Una lupa
L'entrepà d'avui
Mig entrepà que va sobrar d'ahir
Una goma nova, perquè l'altra me la van tirar per la finestra
Un petó dels pares
Cromos
El meu gat (dibuixat)
Un missatge secret
Un tovalló que fa olor de casa
Un cargolet de mar de les vacances
Una pila de somriures



Salvador Comelles. Bon dia! : poemes de bon matí, 2018
Il.: Mercè Galí

això és el que hauria de dir

això és el que hauria de dir,
el que hauria de ser dit per mi.
el que ningú no pot dir
d'una altra manera. dir
per no morir, per no emmudir.
dir la mort. dir el que se'n va
i el que queda. el que veus
amb els ulls de l'ànima.
el silenci ensordidor
de l'arbre cremat, de la terra eixuta,
de l'aigua que corre profunda,
profundament amagada
als viaranys de la terra.
dir l'aigua i dir el desert
en la solitud plena de la llum
i de la nit que l'amaga.
en la foscor profunda de la nit
al cor de la terra.

ser cos i ser terra
i ser cruïlla on els camins
es troben o bifurquen.
on els camins s'esborren
a l'horitzó de la ciutat somiada.




Novena i última part de la poesia: 34. ciutat líquida, p. 53-61

Anna Montero. On els camins s'esborren, 2018

30 de maig de 2019

Els dies

Cada dia és un nou dia
diferent i singular,
de cap a peus nou de trinca,
tot ell llest per a estrenar.
El d'ahir, ahir moria
i ja mai més tornarà.
Que demà vinga o no vinga
el de demà ningú ho sap
i si ve serà un nou dia
amb distints ulls i altre nas,
amb una boca distinta
i un diferent caminar.
Cada dia és un nou dia,
tot ell únic i especial.



De: La lluna que riu i altres poemes (1999)



Marc Granell. Poesia completa : 1976-2016, 2017
Pr.: Francesc Calafat

Lluny de terra els blaus guien

Lluny de terra els blaus guien
la proa a l'infinit,
el vol nou de les ales
a l'esfera del cel.

Cap dels rumbs ens indica
els cercles del retorn.




Teresa Pascual. Vertical, 2018
LVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia

27 de maig de 2019

L'ensenyament del llibre

Les armes valdran quasi el mateix que els soldats.
Els productes valdran quasi el mateix que els obrers.
Les pastilles de vitamines, els transistors,
els bitllets de cinema, la nostra adolescència.
El suc de taronja , els enamorats, el tremolor
dels dits que toquen el botonet de pilotatge.
Cent anys no seran prou per a l'instant irrecuperable
per damunt d'un milió de persones a l'alçada de
trenta mil peus.

Els morts de la guerra no poden comptar-se. Un
dels germans pot ser entre els supervivents.
A més, si és el temps de la pau, el net no reconeixerà
el testament.

Es jutja els acusats. El temps passa.
Allargant les mans, un foll cec dins la cambra ben roja
gira lentament els braços llargs. Els braços llargs.
Cap dit llarg no l'estimula,
el mur llança tot sol la seva sang.
Dins l'acordió que han fet amb la teva pell
hi ha la fi del mur marcat per la saliva
de la classe social que no triomfa mai.

D'ací d'allà, el tub, el fum, el soroll buit de l'aixeta.
La música de tothom.
Tot i això, ni si el teu cos, tot, es convulsiona estirant-se,
arronsant-se, cap soroll.
«Fins demà a la mateixa hora, a la mateixa emissora.»

Si estires una il·lusió, innombrables en seguiran, 
una darrere l'altra.
Si d'un dia passat no en resta més que un dia,
avui, a reveure, i tornar sense cap obsequi.
I sense que s'hagi matat ningú, el far brilla,
les onades amaguen l'escullera i de sobte ja no es veu.
Mirar fit a fit és la lliçó del llibre.
Perquè un llibre ha existit 
només per aquell que viurà encara igualment demà.

1964




Horikawa Masami, dins,

Poesia japonesa contemporània, 1988
Ed.: Felícia Fuster, Naoyuki Sawada

25 de maig de 2019

No una idea, imatge, record

No una idea, imatge, record,
sinó pètal que cruix i cau
sobre la terra d'una taula.
La rosa així desprèn un llast
d'aroma a punt de morir.
Tu que perceps els ecos del vol,
de la fragància que lleu es transforma,
sigues mestre del temps
perquè jo aprengui
i així tots tres redreçarem l'aroma
i portarem de nou la rosa al seu origen.




Josep Maria Capilla. Un riu als ulls del corb. 2015
Pr.: Abraham Mohino i Batet

24 de maig de 2019

Fines capes esmaltades

Fines capes esmaltades
de cristalls
concèntrics
del meu jo.

La campana
de la torre
de l'església
envigorida.



Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009
XXVI Premi de Poesia «Divendres Culturals de Cerdanyola» de 2009

21 de maig de 2019

KHULEIQAT

...
Recordeu i feu recordar al fruit madur
les fulles i la branca,
feu recordar als cards durs
que a la primavera van ser tendres i verds,
i no oblideu que també un puny
fou una vegada una mà oberta i dits.



Iehuda Amikhai. Poemes de cos i d'ànima, 2018
Tr.: Manuel Forcano

19 de maig de 2019

És en aquests

És en aquests
rars moments en què
romanc absent quan
realment sóc.

Tota aquella qui
es desprèn de la
lletra entrada
amb sang.

Tota aquella qui
és prou valenta
per escoltar la
veu que acallen.

Tota aquella qui
no té por de si
mateixa.

Totes aquelles que
esperem que germini
la llavor, som
solidàries.



Montserrat Abelló. Tot sembla tan senzill, 2016
Ed.: Celeste Alías i Laia Noguera

hi ha paraules que volen ombra

hi ha paraules que volen ombra,
com flors que moren al sol.
hi ha poemes que naixen
entre les roques profundes del somni
com hi ha plantes
que estenen arrels i escorça
sota un cel implacable
o sota l'arena cremant del desert.



Anna Montero. On els camins s'esborren, 2018

Mirant un documental

Mirant un documental sobre ossos polars que intenten
sobreviure damunt les capes de gel que es fonen


Que Déu hagi tingut un pla, no en tinc cap dubte.
I si el seu pla fos que nosaltres ja ho faríem millor?


————————————————————


Watching a Documentary about Polar Bears trying
to Survive on the Melting Ice Floes


That God had a plan, I do not doubt.
But what if His plan was, that we would do better?



Mary Oliver. Ocell roig, 2018
Tr.: Corina Oproae

El sol somrient


Cercavila de gegants - Festa Major del Guinardó 2019 - Diumenge 19 de maig_P5190063
Cercavila de gegants
Festa Major del Guinardó
Diumenge 19 de maig de 2019

el mag

Fa esclatar un ram de colors
i plou confeti a desdir.
Després treu uns mocadors
que s'enlairen sense fi...
i veiem, meravellós,
un gran arc de Sant Martí.



Salvador Comelles. Bon dia! : poemes de bon matí, 2018
Il.: Mercè Galí

Som la paraula


Cançó de l'estrella de mar

Recordo la calda, al cel, aquell any,
les nits xafogoses, l'estiu irritant.
I a sota teníem un gran oceà...
Vaig dir, decidida: «no es pot aguantar!».

Em vaig deixar caure, estrella fugaç,
quan vaig capbussar-me... que freda que estààà!
Però vaig anar enfonsant-me i vaig acabar
com tantes estrelles al fons de la mar.

I ara il·lumino el meu veïnat;
els caps de setmana muntem tots un bar:
el nostre DJ és un calamar
i el pop és qui guanya jugant al billar.


Música: El poll i la puça



Capicua : 12 poemes amb animals per llegir i cantar, 2016
Text: Salvador Comelles
Il.: Mariona Cabassa

12 de maig de 2019

de roent a fresc

de roent a fresc
el capvespre de maig
escric al ras

paratge admirable
esperant que el sol s'ajaci
tot és esperar




Patrick Gifreu, dins,


Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català, 2018
Ed.: D. Sam Abrams

Hem treballat el tros dels nostres pares

Hem treballat el tros dels nostres pares
i el nostre aprén del seu com un nivell
que iguala els graus per fermentar els vins
i perpetua al fons del sediment.
Seguim els solcs traçats com una línia
fixada al pla; sobre els dies, l'empremta
d'alguna cosa nova mou els límits.



Teresa Pascual. Vertical, 2019

LVI Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia


S'obre un nou dia

S'obre un nou dia
i m'encén les pupil·les.
Tu, un món animes.




Primavera


Jordi Sala. L'instant obert, 2015

Pr.: D. Sam Abrams

5 de maig de 2019

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta...

La galerna i el llamp, el torb i la tempesta,
sobre l'ample terrer l'han combatut a ras.
―La flor de l'esperança, minúscula i tenaç,
color dels nostres somnis, únicament hi resta!―

Entre les runes, sobre els fogars extingits,
enlaira el seu perfum, secret com la pregària;
i pella poc a poc, viva mà solitària,
els quatre rastres dels cavallers maleïts...

Car tan profundament la seva arrel s'allarga
que floriria encara si aquesta terra amarga
un dia fos coberta d'una crosta de sal.

Però l'alè de Déu novament hi circula!
I, granant en silenci les espigues del mal,
ella traurà forment del jull i la cugula.




Màrius Torres, dins,

Llibertat! : 50 poemes de revolta, 2015
Ed.: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez

4 de maig de 2019

Comiat

S'acaben els versos,
se'm tanquen els ulls
i m'obrin la boca
badalls com a punys.
Em llave les dents,
em lleve el barnús,
em pose el pijama
i apague el llum.
Hui somiaré en vers,
això ho sé segur!



Teresa Broseta. Poesia de nit i de dia, 2018
Il.: Lirios Bou

EL LLIT

EL LLIT
s'obre a conèixer. Cauen
els plats, les fulles,
la roba; les
teules.




Guillem Gavaldà. Fam bruta, 2016
I Premi Francesc Garriga
Epíleg: Pau Vadell


Tots els moments de goig

Tots els moments de goig,
tots els intensos moments d'amorosa identitat,
pels quals m'has fet estimar el temps,
perquè sense el sentit que els dona el temps,
sense poder passar, ni haurien existit, ofegats d'unitat.

Sobretot és això el que et dec.

Els altíssims instants de tu,
pels quals m'has arribat a fer sentir
feliç de ser mortal.




Carles Camps Mundó. La mort i la paraula : obra poètica (1988-2018), 2018
Pr.: D. Sam Abrams

1 de maig de 2019

Àlbum de fotos

La colla del meu carrer,
la cursa de bicicletes
    (per les voreres, tan dretes)
on vaig arribar el primer.

El gos de casa, el Menut.

I el gat del veí, tan pelut!
Aquell amb els ulls de pantera
que té un posat molt sorrut!

La festa de Carnestoltes.

Els gegants i el correfoc,
amb la gent que hi participa
i alguns que hi fan el badoc.

La revetlla de Sant Joan

     (al barri hem fet un foc ben gran)
amb coca cruixent i daurada,
amb pinyons i confitura,
que bona ben ensucrada!

El meu germà que somriu

dins la tenda de campanya
en un paisatge d'estiu...

               M'agrada mirar les fotos,

               m'ho passo d'allò més bé.
               Vols veure-les tu també?




Lola Casas. Comerç de poemes : poemes de comerç, 2018
Il.: Gibet Ramon

RECORD

Contemplava retaules.
Llargues formes esperitades
ençà i enllà es movien per la sala:
records fidels, esvalotats.
Des d'aleshores hi ha camins
que creixen amb els anys
i amb la vida m'abandonen,
submergit i lliure i sense res.




Joan Mahiques Climent. Ha passat un estranger, 2005
Pr.: Jordi Pàmias

Premi de Poesia Martí Dot 2004
de Sant Feliu de Llobregat

L'àvia Marina

L'àvia Marina
no entra a la cuina.
No fa pastissos
de mandarina,
ni mandonguilles
d'ou i tonyina,
i no s'embruta
mai de farina.

L'àvia Marina
va a l'oficina.
Es pinta els llavis
amb purpurina,
va a passejar-se
amb la veïna,
va a ballar salsa
i a la piscina.

És cosa fina,
l'àvia Marina!



Teresa Broseta. Poesia de nit i de dia, 2018
Il.: Lirios Bou

Premi de Poesia Infantil Caixa Rural d'Algemesí


La meravella d'una llengua

La meravella d'una llengua a cau d'orella
      dictada per uns llavis aurorals;
      la pell eixuta, la gruixuda cella
de l'ull i el cos que s'inclinaven maternals;
      els llavis i la pell i la mirada:
la llengua que ens escriu, l'ull despert que ens vigila
      i el cos, que si ens consola ens aniquila,
més ençà de la mort, més enllà del plaer,
perquè amb la sang primera vivifiquem l'albada
i el vermell de la rel sigui a la fulla verd.
      És només la paraula un homenatge
i és el seu joc només record d'un altre joc?
      Cada imatge recorda una altra imatge,
      recorda cada lloc un altre lloc?
Cada frase s'escriu sobre la frase antiga
      i és sempre l'escriptura palimpsest?
      Les ruïnes que ofega el bosc agrest
em revenen quan vibra la febrada enemiga.
      El llenguatge, matriu i primavera,
      estrafà la florent matriu primera.




Xavier Lloveras. Les illes obstinades, 1987
Premi Carles Riba 1986