Casa teva era un camp de batalla;
il·lesos i ferits compartien taula.
I la pica plena, com la lluna.
De: Volen ombra.
Montse Aldrufeu Vinardell. He esponcellat els versos com si fossin dàlies, pare. 2022. P. 83
Il·lustracions de Montse Aldrufeu Vinardell.
"Un pròleg de parets blanques, eixides i pètals" de Teresa Pera i Hospital (Vilassar de Mar, agost del 2022). P. 11
Si fos la natura una dama mortal
Que tingués poc temps
Per fer la maleta i posar en ordre
El gran canvi de l'entorn -
Quines presses, quins aires d'importància -
Quines exigències tindria -
Emperò la natura estarà a punt
I tindrà una hora lliure.
Per fer més maca alguna fotesa
Que ja era maca abans -
Encantada de quedar-se,
I encara més d'anar-se'n.
1787
Emily Dickinson. Què diferents que som!. 2024
Traducció de Jaume Bosquet.
Il·lustracions de Julià Pascual.
El xiquet, el xiquet
de Vinaixa
tan petit, tan petit,
porta faixa.
El xiquet, el xiquet
de la torre
tan petit, tan petit,
porta gorra.
Cançó infantil 4-5 anys.
Nota: Cançó de gresca. Popular a principis del segle XX per a riure's dels nens que portaven vestits que els anaven massa grans. S'hauria de cantar amb una certa rapidesa i força picardia.
Virolet Sant Pau : cançons populars catalanes per a nens i nenes de 2 a 5 anys : seleccionades
i adaptades per Montserrat Busqué i Barceló. 2008. P. 41
Il·lustracions de Montse Ginesta.
Harmonitzacions: Joan Figueres.
Veus: Nens de l'Escola de Música de la Garriga: Miqui Giménez, Roser Cabacés, Joan Figueres.
Pròleg a la primera edició: Ireneu Segarra.
Aquesta nit, per allà al bell mig del pati,
només veus una llum en la foscor.
És a cal gos, que encara està despert,
amb un bon llibre obert sobre el coixí.
Després, quan tanqui el llum somiarà
que és el Milú, i en un coet vermell i blanc
viatjarà fins a la lluna, aquesta lluna groga
que s'enfila, ara mateix, damunt del seu jardí.
Demà al matí, després de fer dissabte,
es tancarà a la cuina a fer el dinar.
I és que, demà, el gos té un convidat:
és una rata de biblioteca
que s'ha empassat sencers un munt de llibres.
Ja fa molt temps que tots dos són amics
i ell ha pensat de fer-li un gran menú:
per començar, hi haurà sopa de lletres;
de segon plat, uns bons llibrets de llom;
i de postres, milfulls de xocolata.
Es passaran tot l'àpat bo i xerrant
dels llibres d'aventures que han llegit.
I a l'hora del cafè, ves quin detall,
es donaran un llibre de regal.
Per això demà quan sigui mitjanit
hi haurà de nou, per allà al bell mig del pati,
una llumeta enmig de la foscor
que estarà encesa encara fins més tard.
Salvador Comelles. Com gat i gos. 2012. P. 42-43
Il·lustracions de Valentí Gubianas.
Avui és dia de festa,
quina llum tan clara fa!
Les campanes de l'església
amanyaguen el cel blau.
Pels camins de la muntanya
es veu el bruc verdejar.
L'oreig ens acaricia
i ens porta l'alè del mar.
Avui és dia de festa,
quina llum tan clara fa!
Tota la pau del diumenge
l'han recollida els teus ulls.
Passa clara la riera
i sota el molí s'esmuny.
L'ala fresca de l'oratge
a l'oliver s'ha perdut.
Si és dolça la marinada
encara ets més dolça tu.
Tota la pau del diumenge
l'han recollida els teus ulls.
Ai, la joia de sentir-me,
vora teu, el cor tranquil!
Avui és dia de festa.
Tot en silenci somriu.
Les campanes de l'església
i el teu mirar han amansit
els crits tèrbols de la terra
i han fet el cel tendre i llis.
Ai, la joia de sentir-me,
vora teu, el cor tranquil!
El braç dur de la tristesa
ja no em colpirà mai més.
Avui és dia de festa
i el món és verd i novell.
Quan aquesta llum s'apagui
hi haurà la llum dels estels.
Si els ulls de la nit s'apaguen
hi haurà els teus vora meu.
El braç dur de la tristesa
ja no em colpirà mai més.
Tomàs Garcés. Vint cançons. 2023. P. 63-64
Il·lustracions de Ramon Rogent.
"El miracle d'aquelles Vint cançons" d'Àlex Susanna.
"Pròleg a la tercera edició" de Carles Riba.
"Pròleg a la quarta edició" de Tomàs Garcés.
com la fruita macada quan tanca el mercat
com la copa de més com l'ullal del neguit
com la cursa d'asfalt que m'ataca la nit
com el seductor de bar comptant diòptries al cul del got
com l'extinció sobtada de la teva llengua en la meva boca
com la mirada més sibil·lina com la serpent més precisa
com enroscar-se en la nit com un pecat de carmí
com mirar-se al mirall i trobar-hi una esfinx
com l'agulla més fina inoculant-me verins
com l'error de pronúncia en les llengües foranes
com el pam de península subjectat a la terra
com la fúria del teclat quan escrius el meu nom
com ser cendra en la fosca i inflamar-se a l'albada
com el serf de la gleva com la terra cremada
com el curt de la classe com l'amor sense casa
com els ulls entelats de la bèstia cansada
com guaret com l'oblit com fer tabula rosa
com el pes dels meus morts quan s'acaba la tarda
com el dubte felí com el nus de la soga
com el centre del món del siamès egoista
com l'error de càlcul del suïcida
com la teva festa i la meva misantropia:
així jo,
així jo.
ucraïna, 15 de 6 del 8
Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009
Il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet.
Laetitia Gaudefroy Colombot. La musique du vent. 2019
Dessobre la terra dura
anava fent ma drecera.
Passava el vent, sorollant
la canyes de la riera;
el vern era sense fulles
i seca la ginestera.
A la vora del camí
hi havia la casa clara,
oberta com un germà
i tèbia com una mare.
Jo duia closos els ulls
i feia d'esma la passa.
A la vora del camí
hi havia la bona herba,
el corriol amagat
i el dring suau de l'esquella.
Un ocell ratllava el cel
i ni el sentia ni el veia.
Però m'has donat la mà,
amiga, i el cor s'enjoia:
damunt la vinya s'ha alçat
en ample vol una alosa,
el sol és dolç com la mel
i a l'arbre li ha nascut ombra.
Tomàs Garcés. Vint cançons. 2023
Il·lustracions de Ramon Rogent.
"El miracle d'aquelles Vint cançons" d'Àlex Susanna.
"Pròleg a la tercera edició" de Carles Riba.
"Pròleg a la quarta edició" de Tomàs Garcés.
La ciutat esfullant-se
a la gola oberta del bosc.
Mudes, les branques dels cards
s'hi adormen. Funestes com la nit
les conques se m'esquerden.
{ v }
De: Bec de fang
Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021
Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau.
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021
Fan, fan, fan
els petits putxinel·lis
fan, fan, fan.
fan tres voltes i se'n van.
Nota: "Els putxinel·lis" es cantava per a fer bellugar i accionar les
manetes dels nens com si fossin titelles.
Actualment seria vàlida de la mateixa forma.
Cançó infantil 3-4 anys.
Virolet Sant Pau : cançons populars catalanes per a nens i nenes de 2 a 5 anys : seleccionades
i adaptades per Montserrat Busqué i Barceló. 2008. P. 31
Il·lustracions de Montse Ginesta.
Harmonitzacions: Joan Figueres.
Veus: Nens de l'Escola de Música de la Garriga: Miqui Giménez, Roser Cabacés, Joan Figueres.
Pròleg a la primera edició: Ireneu Segarra.
S'acosta la remor d'una multitud fora que siguin
cavalls corrent per les teulades
sabates frisoses de tocar l'eternitat
nins morts amb ocells als ulls
que les marees escampen arreu
dels meus somnis.
7
De: Tots els cavalls (2017)
Antònia Vicens. Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. 2020
Il·lustracions de Lily Brick.
Pròleg de Jaume Pont.
Qüestionari Suda. P. 71-76 " d'Àngels Marzo i Torres, Josep Maria Rodríguez Cabrera.
Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.
De: Calidoscopi de l'amor
Carles Riba
Veig una abella
damunt el romaní.
Olor de mel.
De: Mi
Simfonia d'haikús. 2024. P. 41
Text de Dàlia Mora Presas.
Il·lustracions de Delphine Labedan.
"Sobre el llibre" i "Proposta d'escriptura" de Montse Maestre Casadesús.
Epíleg "Disset síl·labes, només" de Miquel Desclot.
a cap lloc tindrem por
amb les espelmes
a la llum de la lluna
a cap lloc tindrem por
mentre hi hagi
les paraules en calma
a cap lloc tindrem por
si tu i jo som aquí
a ritme de vers
De: Silenci
Simfonia d'haikús. 2024. P. 80
Text de Dàlia Mora Presas.
Il·lustracions de Delphine Labedan.
"Sobre el llibre" i "Proposta d'escriptura" de Montse Maestre Casadesús.
Epíleg "Disset síl·labes, només" de Miquel Desclot.
