Cinquè segona

Al cinquè segona hi viu la menuda.
Aquesta és la seva aventura!

Aquesta nit hi ha lluna vella.
La menuda no vol fer pipí!
-És que la lluna em mira el cul!

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, no sap on mirar...

Aquesta nit hi ha lluna cluca.
La menuda no vol fer pipí!!
-És que la lluna no es veu gens!

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, voldria brillar...

Aquesta nit hi ha lluna nova.
La menuda no vol fer pipí!!!
-És que la lluna és massa xica...

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, no sap què pensar...

Aquesta nit hi ha lluna plena.
La menuda ja ha fet el pipí.
-És que la lluna el cul m'ha besat!

    I la nena, qui no diria?
    i la nena, qui ho dirà?
   Feliç, riu que riurà...

La gent de la meva escala. 2021. P. 38-39

Text: Roser Ros.
Il·lustracions: Maria Girón.

Verds

Així com quan, colgats en la natura,
xuclem els verds als ulls amb l'avidesa
dels qui respirem gris i somniem roig
i el blau ens és només teló de fons,
i en xuclar els verds sabem com de pobra és la llengua
que no és capaç de dir-ne tots els tons
perquè hi ha verds d'un fort regust de menta
i verds del clar dels sons del clarinet
i apagats verds de pols que no s'aixeca
i verds d'un fosc de vent que es gronxa lent,
em passa a mi, que la vida m'assalta
amb els tons inconcrets de tants matisos
que no els sabria dir, però sé lluny
del sí segur i el no rotund, tan monocroms,
del molt i el poc i del calent i el fred,
perquè enllà dels colors es despleguen els tons
que ens tenyeixen els dies. No voldria
repetir els noms del roig, el groc, el blau, i sí cantar
la paleta del temps que ens els barreja;
els tons dels diferents verds de la natura
que ens tornen aigualides les paraules.

Josep Maria Ripoll

De: joia de les fulles altes, p. 11

Es troba a Papers de Versàlia, Núm. U. Tardor 2008

Il·lustració de la portada i dibuixos: Maurice Maillard.

Casa teva

«En algun lloc, la lluna dorm sota els ponts.»
                                               Agustí BARTRA

 

Casa teva era un camp de batalla;
il·lesos i ferits compartien taula.
I la pica plena, com la lluna.

De: Volen ombra.

Montse Aldrufeu Vinardell. He esponcellat els versos com si fossin dàlies, pare. 2022. P. 83

Il·lustracions de Montse Aldrufeu Vinardell.

"Un pròleg de parets blanques, eixides i pètals" de Teresa Pera i Hospital (Vilassar de Mar, agost del 2022). P. 11

Si fos la natura

Si fos la natura una dama mortal
Que tingués poc temps
Per fer la maleta i posar en ordre
El gran canvi de l'entorn -

Quines presses, quins aires d'importància -
Quines exigències tindria -
Emperò la natura estarà a punt
I tindrà una hora lliure.

Per fer més maca alguna fotesa
Que ja era maca abans -
Encantada de quedar-se,
I encara més d'anar-se'n.

1787

Emily Dickinson. Què diferents que som!. 2024

Traducció de Jaume Bosquet.

Il·lustracions de Julià Pascual.

El xiquet de Vinaixa

El xiquet, el xiquet
de Vinaixa
tan petit, tan petit,
porta faixa.

El xiquet, el xiquet
de la torre
tan petit, tan petit,
porta gorra.

Cançó infantil 4-5 anys.

Nota: Cançó de gresca. Popular a principis del segle XX per a riure's dels nens que portaven vestits que els anaven massa grans. S'hauria de cantar amb una certa rapidesa i força picardia.

Virolet Sant Pau : cançons populars catalanes per a nens i nenes de 2 a 5 anys : seleccionades
i adaptades per Montserrat Busqué i Barceló. 2008. P. 41

Il·lustracions de Montse Ginesta.

Harmonitzacions: Joan Figueres.

Veus: Nens de l'Escola de Música de la Garriga: Miqui Giménez, Roser Cabacés, Joan Figueres.

Pròleg a la primera edició: Ireneu Segarra.

Apollinaire

Ara entenc a Modigliani
i a Soutine.

Jo no pinto.

Faig poemes i em presento
amb ulleres de sol
a la cita dels teus ulls,

com Chirico va fer
amb el retrat d'Apollinaire.

Sílvia Bel. L'esbós. 2010. P. 46

Il·lustracions: Alicia Billon.
Pròleg: Maria Àngels Cabré.

Gos lector

Aquesta nit, per allà al bell mig del pati,
només veus una llum en la foscor.
És a cal gos, que encara està despert,
amb un bon llibre obert sobre el coixí.
Després, quan tanqui el llum somiarà
que és el Milú, i en un coet vermell i blanc
viatjarà fins a la lluna, aquesta lluna groga
que s'enfila, ara mateix, damunt del seu jardí.
Demà al matí, després de fer dissabte,
es tancarà a la cuina a fer el dinar.
I és que, demà, el gos té un convidat:
és una rata de biblioteca
que s'ha empassat sencers un munt de llibres.

Ja fa molt temps que tots dos són amics
i ell ha pensat de fer-li un gran menú:
per començar, hi haurà sopa de lletres;
de segon plat, uns bons llibrets de llom;
i de postres, milfulls de xocolata.
Es passaran tot l'àpat bo i xerrant
dels llibres d'aventures que han llegit.
I a l'hora del cafè, ves quin detall,
es donaran un llibre de regal.
Per això demà quan sigui mitjanit
hi haurà de nou, per allà al bell mig del pati,
una llumeta enmig de la foscor
que estarà encesa encara fins més tard.

Salvador Comelles. Com gat i gos. 2012. P. 42-43

Il·lustracions de Valentí Gubianas.

Cançó de diumenge

Avui és dia de festa,
quina llum tan clara fa!
Les campanes de l'església
amanyaguen el cel blau.
Pels camins de la muntanya
es veu el bruc verdejar.
L'oreig ens acaricia
i ens porta l'alè del mar.
Avui és dia de festa,
quina llum tan clara fa!

Tota la pau del diumenge
l'han recollida els teus ulls.
Passa clara la riera
i sota el molí s'esmuny.
L'ala fresca de l'oratge
a l'oliver s'ha perdut.
Si és dolça la marinada
encara ets més dolça tu.
Tota la pau del diumenge
l'han recollida els teus ulls.

Ai, la joia de sentir-me,
vora teu, el cor tranquil!
Avui és dia de festa.
Tot en silenci somriu.
Les campanes de l'església
i el teu mirar han amansit
els crits tèrbols de la terra
i han fet el cel tendre i llis.
Ai, la joia de sentir-me,
vora teu, el cor tranquil!

El braç dur de la tristesa
ja no em colpirà mai més.
Avui és dia de festa
i el món és verd i novell.
Quan aquesta llum s'apagui
hi haurà la llum dels estels.
Si els ulls de la nit s'apaguen
hi haurà els teus vora meu.
El braç dur de la tristesa
ja no em colpirà mai més.

Tomàs Garcés. Vint cançons. 2023. P. 63-64

Il·lustracions de Ramon Rogent.

"El miracle d'aquelles Vint cançons" d'Àlex Susanna.
"Pròleg a la tercera edició" de Carles Riba.
"Pròleg a la quarta edició" de Tomàs Garcés.

Publicitat

Avui t'he regalat un dinosaure.
Te'l mires bé: té un posat feroç
i trèmul, gairebé a punt de caure
damunt la por recòndita d'un cos.

Rius de reüll, fas veure que t'ataca,
l'abraces fort, de cop, i ja tens son,
com si haguessis esborrat, com una taca,
tota la fúria del món.

Xènia Dyakonova. Per l'inquilí anterior. 2012. P. 29

Il·lustracions de Miquel Pang Ly.

La pluja canta

La pluja canta mentre estima la terra.
El vent xiula fent voleiar fulles, cabells i roba estesa.
El fred adorm la natura amb silenci.
La neu embolcalla i bressola el paisatge.
La calor balla amb el sol i la nit curta.
Els núvols ressegueixen la partitura del cel.

El cel és un escenari ple de sorpreses.
Si l'observeu sense presses,
descobrireu que la meteorologia
és plena de curiositats i, també,
de poesia i música.

Lola Casas

Al cel cabretes-- : metereologia i poesia. 2016

Alfred R. Picó, coautor.

I·lustracions de Mercè Galí.

com la fruita

com la fruita macada quan tanca el mercat

com la copa de més com l'ullal del neguit

com la cursa d'asfalt que m'ataca la nit

com el seductor de bar comptant diòptries al cul del got

com l'extinció sobtada de la teva llengua en la meva boca

com la mirada més sibil·lina com la serpent més precisa

com enroscar-se en la nit com un pecat de carmí

com mirar-se al mirall i trobar-hi una esfinx

com l'agulla més fina inoculant-me verins

com l'error de pronúncia en les llengües foranes

com el pam de península subjectat a la terra

com la fúria del teclat quan escrius el meu nom

com ser cendra en la fosca i inflamar-se a l'albada

com el serf de la gleva com la terra cremada

com el curt de la classe com l'amor sense casa

com els ulls entelats de la bèstia cansada

com guaret com l'oblit  com fer tabula rosa

com el pes dels meus morts quan s'acaba la tarda

com el dubte felí com el nus de la soga

com el centre del món del siamès egoista

com l'error de càlcul del suïcida

com la teva festa i la meva misantropia:

així jo,
així jo.

ucraïna, 15 de 6 del 8

Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009

Il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet.

Ondée fertile

Ondée fertile
lever avant l'astre
col embrumé
perle d'eau
la pluie s'est arrêtée
le calme s'invite
saisir l'instant
la musique du vent

 

Laetitia Gaudefroy Colombot. La musique du vent. 2019

Cançó

Dessobre la terra dura
anava fent ma drecera.
Passava el vent, sorollant
la canyes de la riera;
el vern era sense fulles
i seca la ginestera.

A la vora del camí
hi havia la casa clara,
oberta com un germà
i tèbia com una mare.
Jo duia closos els ulls
i feia d'esma la passa.

A la vora del camí
hi havia la bona herba,
el corriol amagat
i el dring suau de l'esquella.
Un ocell ratllava el cel
i ni el sentia ni el veia.

Però m'has donat la mà,
amiga, i el cor s'enjoia:
damunt la vinya s'ha alçat
en ample vol una alosa,
el sol és dolç com la mel
i a l'arbre li ha nascut ombra.

Tomàs Garcés. Vint cançons. 2023

Il·lustracions de Ramon Rogent.

"El miracle d'aquelles Vint cançons" d'Àlex Susanna.
"Pròleg a la tercera edició" de Carles Riba.
"Pròleg a la quarta edició" de Tomàs Garcés.

Vent i aigua

Vent i aigua, la imatge, fora.
Crepuscle, incendi, xiscladissa d'ocells en paral·lela línia.
Primeres ombres s'abaten sobre el pont. Suspés,
l'adagio es trenca i el foc belluga entre les bigues
boscans silencis. La fràgil curvatura
de calç blavenca, ressò mediterrani,
proposa fugides, llençols blancs desfent-se vidre enllà.
Fidelment, arcaics signes afermen la memòria,
escriptura joiosa sobre antics papers esgroguissats.

De: V - Amb una brasa als dits

Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017. P. 133

Edició: Andreu Subirats i Toni Cardona.

Pròleg d'Andreu Subirats.

Epíleg d'Albert Roig.

Conté il·lustracions de diversos autors.

Papallona

Collí dos pètals de rosa,
un àngel, i els va bufar;
un altre, com qui no gosa,
amb l'arc iris els pintà.

Volo damunt la flor morta,
jo, flor viva i vacil·lant;
i si vull, de tant en tant,

fulla soc, en branca forta.

Ocell voraç, de vegades,
medita vils emboscades
pressós de bec i amatent:

però inconscient i atordida
li defujo l'envestida
i no pas expressament.

Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. 2008 

Il·lustracions de Montse Ginesta.

Edició de Marta Nadal.

La ciutat esfullant-se

La ciutat esfullant-se
a la gola oberta del bosc.
Mudes, les branques dels cards
s'hi adormen. Funestes com la nit
les conques se m'esquerden.

                { v }

De: Bec de fang

Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021

Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau.

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021

Els putxinel·lis

Fan, fan, fan
els petits putxinel·lis
fan, fan, fan.
fan tres voltes i se'n van.

Nota: "Els putxinel·lis" es cantava per a fer bellugar i accionar les
manetes dels nens com si fossin titelles.

Actualment seria vàlida de la mateixa forma.

Cançó infantil 3-4 anys.

Virolet Sant Pau : cançons populars catalanes per a nens i nenes de 2 a 5 anys : seleccionades
i adaptades per Montserrat Busqué i Barceló. 2008. P. 31

Il·lustracions de Montse Ginesta.

Harmonitzacions: Joan Figueres.

Veus: Nens de l'Escola de Música de la Garriga: Miqui Giménez, Roser Cabacés, Joan Figueres.

Pròleg a la primera edició: Ireneu Segarra.

S'acosta la remor

S'acosta la remor d'una multitud   fora que siguin
cavalls   corrent per les teulades
sabates   frisoses de tocar l'eternitat
nins morts   amb ocells als ulls
que   les marees escampen arreu
dels meus somnis.

7

De: Tots els cavalls (2017)

Antònia Vicens. Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. 2020

Il·lustracions de Lily Brick.

Pròleg de Jaume Pont.

Qüestionari Suda. P. 71-76 " d'Àngels Marzo i Torres, Josep Maria Rodríguez Cabrera.

Eugènia

Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.

De: Calidoscopi de l'amor

Carles Riba

Es troba en el llibre:

Llanterna màgica : antologia poètica. 2016. P. 22

Selecció, notes i activitats: Carlota Casas i Pep Paré.
Il·lustracions: Carme Solé Vendrell.

Herbes

Herba dallada ja so.
Dalt d'un carro viatgera
trontollo per la drecera
i em migraré en un racó.

Jo que veia -i és millor-
fruits rodons de la pomera
i la lluna tafanera
amb sa mel sense dolçor.

Entreveig el que m'espera:
ull irat de masovera
i menyspreu de ca liró.

Soc bri verd i el groc ja em taca,
dintre el ventre d'una vaca
aniré d'un bot i amb por.

I

Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. 2008. P.45

Il·lustracions de Montse Ginesta.

Edició de Marta Nadal.