Saüc

En la paret de pedra
de la masia centenària
es recolza un bon arbre
que el destí va plantar.
Viu despert en l'oreig de la nit,
sent el cant del xot, la remor del riu,
la pedra que rodola.

De les baies madures se'n fan
melmelades i essències guaridores.
Quan el saüc floreix, l'aire esdevé tebi;
la seva olor espanta els mals esperits.
Quan me'n vaig a dormir
els ulls del saüquer són els meus.
En despertar-me, ens apleguem
en una sola mirada que combina
l'ambient de fora i el de dins.

Entre el saüc i jo,
ni vidres ni porticons.
Tan sols una cortina brodada
amb les seves flors,
palmells blancs de calat fi i delicat:
guardeu-nos de la llum!
que mai no se'ns faci fosc
                                         del tot!

Esperança Castell
(Sant Adrià de Besòs, 1951)
Arrels a la roca (Meteora, 2016)

De:  Saüc (Sambucus nigra)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 260

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Reconstrucció

 Així vivim nosaltres, a cada pas
                                  dient adeu.
                    Rainer Maria Rilke

Als ulls de la infantesa vas a protegir-te
del brunzit de dies estrets i humits, de vells
carrers rovellats, de polseguera antiga
i aspra, de la incertesa, tan certa.

I a les finestres de l'ànima, enfiles un clam íntim:
la lluita de ser-hi en l'avui                   i més enllà.

Que no s'hi val morir-se sense reviure.
Que res no s'acaba i tot de nou recomença.

De: III. Renéixer de la cendra = Errautsetik birsortzea

Lluïsa Etxeberria. A recer de les paraules = Hitzen aterpean. 2025. P. 132-133

Pròleg de Francesc Parcerisas.
Il·lustracions de Maragda Cuscuela.
Traducció a l'euskera de Jon Elordi.

Text paral·lel català-euskera.

Esclat feréstec

   (Oda al pi nan del Garraf)

Esclat feréstec,
petita permanència
fendint la roca.
Agulles ufanoses,
ulls verds sobre la pedra.

Marisa Olivera
Barcelona, 1946
Inèdit, 2010

De:  Pi blanc (Pinus halepensis)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 212

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Romandre

                     Alguna vez
          Alguna vez tal vez
      me iré sin quedarme
me iré como quien se va

         Alejandra Pizarnik

Com menys em desplaço
més noto el moviment
del territori
que no vull abandonar.

Fidel a la terra,
fidel a la terra,
fidel a la terra resisteixo
la fugida del viatge.

La promesa del nòmada
és sedentària.

De: La incertesa del cultiu. 

Anna Fernández. Partir. 2022. P. 34-35

Il·lustrat per Judith con H.

Epíleg de Lluís Calvo.

Els infants matiners

Molts infants ensopits, de bon matí,
suren per la ciutat, i el seu entorn,
amb la mare o el pare, que, apressats,
els porten a algun lloc que desconec.
(A casa els avis o a la guarderia,
probablement.)
                      Viatgen en cotxet
o en motxilles petites de colors.
Es fa difícil de baixar l'escala
del metro, amb un cotxet de criatura.

Temps estrany, de viatges infantils,
de moviments de gent amunt i avall
frenètica i nerviosa.

                                 Tot va bé,
La gent es mou, vol dir, doncs, que té feina
i que pot anar fent, i pagar un pis,
durant vint o trenta anys, perquè cal viure.

Com seran uns infants tan viatgers
quan siguin grans?
                  Vaixells en la tempesta,
nòmades, inquiets, ocells de pas?

Potser més d'un escollirà la pau
d'un pis que els pares van pagar amb esforços
gràcies als seus viatges matinals.

I rere els vidres d'aquell pis, antic,
sense ambicions, tranquils i sedentaris,
contemplaran una ciutat immensa
que jo ja hauré perdut per sempre més.

De: Passeig
[Aquest recull de poemes va rebre el premi 'Hilari d'Arenys' l'any 2004]

Júlia Costa. La pols dels carrers. 2005. P. 21-22

Il·lustracions de Bernat Borràs.

El teu nom, entre somnis

Els teus cabells, devesa cap al tard,

el vent fa voleiar. I per les venes,
glops somnolents o embats a les esquenes,
els rius aviven el teu cor gallard.

Alces uns ulls com campanars, esguard
que fa més viu un llarg record de penes;
amb rostre adust, altiva m'asserenes
quan estic sol o quan em sé covard.

I mira que et puc fer retrets quan pinto
la teva imatge, pedra preciosa,
perquè també el desdeny perviu estona:

M'has volgut sempre infant, potser gelosa,
i ara he crescut. Diré el teu nom, Girona.
(Somric amb tu escrivint això i llegint-ho).

De: La ciutat viva.

Albert Rossich

Es troba en el llibre:

La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 182

Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.

Il·lustracions de Mercè Huerta.

Meravella

Donar-te dos llamps
dins una botella

i els trons en una altra
que hi faça parella.

Penjar-li del coll
al llop una esquella

i caure de son
comptant una ovella.

Creuar l'oceà
al llom d'una abella

i alçar-me d'un bot
si un Boeing m'atropella.

Llegir-te la ment
guaitant per l'orella

i fer créixer boscos
quan plante una estella.

Menjar al McDonald's
un plat de paella

i els fils de la història
que els talle el titella.

Fugir del poema
dit amb cantarella.

Açò sí seria
una meravella.
(O no.)

Pau i au. Després de l'u ve el dos (i darrere ve el tercer, que encara pot ser pitjor). 2024. P. 14-15
Il·lustracions de Vane Julián.

VII Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí.

Tens la força de les coses

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

Enric Casasses. D'equivocar-se així. 1997

També es troba en el llibre:

Enric Casasses. Petits poemes. 2025. Poema 2

Il·lustracions de Mercè Galí.

Edició a cura de Judith Barnés.

Les alzines i els roures

Les alzines i els roures,
amics de les bruixes,
obren les branques per respirar
l'aigua que els xopa
i els dona la força
per gaudir del vent,
de la llum, dels ocells,
i de la remoreta de la nit
teixida de mil silencis.

Joana Bel
(Barcelona, 1965)
A la nit, el bosc belluga (poemari) per a infants) (Baula, 2005)

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 251

De: Roure (Quercus petraea)

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Cada pedra

Cada pedra d'aquest barri mariner
em diu bon dia tot picant-me l'ullet,
i sé que li agrada veure'm sovint
vagarejar distreta pels seus carrers.

De: Tornar al mar: d'Essaouira a la Barceloneta, setembre - desembre de 2016

Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta. 2018. P. 62

Dibuixos de Noemí Morral.

L'arrel

L'arrel més profunda
la que arriba més enfons
més endins

la que es deixa veure
la que va arran de terra
arran de pell
la que està desprotegida
la que no té terra on solcar
on endinsar-se
la que ja no cerca aigua,
sinó aire

un alè.

La profunditat és la pell
del cos i de la paraula.

XVII.

Júlia Febrer Bausà. Arrel inoïda. 2025. P. 43

Imatge de Joan Bauzà Nigorra.

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025.

L'oposició

L'oposició a rei
quedà molt bé.

S'hi va presentar certa quantitat de reis
i un candidat a rei.

Com a rei van triar un cert rei
que havia de ser rei.

Va obtenir punts extra per la nissaga
l'educació espartana
i pel captivador
somriure amb què agarrà tots pel coll.

Sobre història va respondre
amb un magnífic sentit del silenci.

La llengua obligatòria
va resultar ser la seva pròpia.

Quan parlava d'assumptes d'art
quasi va partir el cor als del tribunal.

A un dels membres del tribunal
li'l partí del tot.

Sí
aquest segur que era rei.

El president del tribunal
va sortir corrent a cercar el poble
per a poder-lo lliurar
solemnement al rei.

El poble
estava enquadernat en pell.

Ewa Lipska

Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda.

Es troba en el llibre:

XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015. P. 57-58

Palau de la Música Catalana, 18 de maig de 2015.

Directors del Festival: D. Sam Abrams i Teresa Colom.

Espai escènic: Cube.bz

No deixis mai

No deixis mai

que es tanqui l'esperança
ni deixis sortir el son
que prens a mitja nit.
No deixis mai
captiu el silenci,
reprèn-lo amb paraules
que siguin capaces
de trencar
un tros de món.
Escolta la nit
i el teu cor.
Observa les fulles
quan verdegen.
Resol les incògnites
que es marceixen en el temps.
Deixa un espai per a recordar.
GUARDA'T LA NIT.

II

Amàlia Sanchís. Poemes d'hivern un capvespre de primavera. 2000. P. 16

Introducció: Xavier Rubert de Ventós.
Il·lustracions: Alicia Verdes-Montenegro.

Cinquè segona

Al cinquè segona hi viu la menuda.
Aquesta és la seva aventura!

Aquesta nit hi ha lluna vella.
La menuda no vol fer pipí!
-És que la lluna em mira el cul!

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, no sap on mirar...

Aquesta nit hi ha lluna cluca.
La menuda no vol fer pipí!!
-És que la lluna no es veu gens!

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, voldria brillar...

Aquesta nit hi ha lluna nova.
La menuda no vol fer pipí!!!
-És que la lluna és massa xica...

    I la lluna, qui ho diria?
    I la lluna, qui ho dirà?
    Pobra, no sap què pensar...

Aquesta nit hi ha lluna plena.
La menuda ja ha fet el pipí.
-És que la lluna el cul m'ha besat!

    I la nena, qui no diria?
    i la nena, qui ho dirà?
   Feliç, riu que riurà...

La gent de la meva escala. 2021. P. 38-39

Text: Roser Ros.
Il·lustracions: Maria Girón.

Verds

Així com quan, colgats en la natura,
xuclem els verds als ulls amb l'avidesa
dels qui respirem gris i somniem roig
i el blau ens és només teló de fons,
i en xuclar els verds sabem com de pobra és la llengua
que no és capaç de dir-ne tots els tons
perquè hi ha verds d'un fort regust de menta
i verds del clar dels sons del clarinet
i apagats verds de pols que no s'aixeca
i verds d'un fosc de vent que es gronxa lent,
em passa a mi, que la vida m'assalta
amb els tons inconcrets de tants matisos
que no els sabria dir, però sé lluny
del sí segur i el no rotund, tan monocroms,
del molt i el poc i del calent i el fred,
perquè enllà dels colors es despleguen els tons
que ens tenyeixen els dies. No voldria
repetir els noms del roig, el groc, el blau, i sí cantar
la paleta del temps que ens els barreja;
els tons dels diferents verds de la natura
que ens tornen aigualides les paraules.

Josep Maria Ripoll

De: joia de les fulles altes, p. 11

Es troba a Papers de Versàlia, Núm. U. Tardor 2008

Il·lustració de la portada i dibuixos: Maurice Maillard.

Casa teva

«En algun lloc, la lluna dorm sota els ponts.»
                                               Agustí BARTRA

 

Casa teva era un camp de batalla;
il·lesos i ferits compartien taula.
I la pica plena, com la lluna.

De: Volen ombra.

Montse Aldrufeu Vinardell. He esponcellat els versos com si fossin dàlies, pare. 2022. P. 83

Il·lustracions de Montse Aldrufeu Vinardell.

"Un pròleg de parets blanques, eixides i pètals" de Teresa Pera i Hospital (Vilassar de Mar, agost del 2022). P. 11

Si fos la natura

Si fos la natura una dama mortal
Que tingués poc temps
Per fer la maleta i posar en ordre
El gran canvi de l'entorn -

Quines presses, quins aires d'importància -
Quines exigències tindria -
Emperò la natura estarà a punt
I tindrà una hora lliure.

Per fer més maca alguna fotesa
Que ja era maca abans -
Encantada de quedar-se,
I encara més d'anar-se'n.

1787

Emily Dickinson. Què diferents que som!. 2024

Traducció de Jaume Bosquet.

Il·lustracions de Julià Pascual.

El xiquet de Vinaixa

El xiquet, el xiquet
de Vinaixa
tan petit, tan petit,
porta faixa.

El xiquet, el xiquet
de la torre
tan petit, tan petit,
porta gorra.

Cançó infantil 4-5 anys.

Nota: Cançó de gresca. Popular a principis del segle XX per a riure's dels nens que portaven vestits que els anaven massa grans. S'hauria de cantar amb una certa rapidesa i força picardia.

Virolet Sant Pau : cançons populars catalanes per a nens i nenes de 2 a 5 anys : seleccionades
i adaptades per Montserrat Busqué i Barceló. 2008. P. 41

Il·lustracions de Montse Ginesta.

Harmonitzacions: Joan Figueres.

Veus: Nens de l'Escola de Música de la Garriga: Miqui Giménez, Roser Cabacés, Joan Figueres.

Pròleg a la primera edició: Ireneu Segarra.

Apollinaire

Ara entenc a Modigliani
i a Soutine.

Jo no pinto.

Faig poemes i em presento
amb ulleres de sol
a la cita dels teus ulls,

com Chirico va fer
amb el retrat d'Apollinaire.

Sílvia Bel. L'esbós. 2010. P. 46

Il·lustracions: Alicia Billon.
Pròleg: Maria Àngels Cabré.

Gos lector

Aquesta nit, per allà al bell mig del pati,
només veus una llum en la foscor.
És a cal gos, que encara està despert,
amb un bon llibre obert sobre el coixí.
Després, quan tanqui el llum somiarà
que és el Milú, i en un coet vermell i blanc
viatjarà fins a la lluna, aquesta lluna groga
que s'enfila, ara mateix, damunt del seu jardí.
Demà al matí, després de fer dissabte,
es tancarà a la cuina a fer el dinar.
I és que, demà, el gos té un convidat:
és una rata de biblioteca
que s'ha empassat sencers un munt de llibres.

Ja fa molt temps que tots dos són amics
i ell ha pensat de fer-li un gran menú:
per començar, hi haurà sopa de lletres;
de segon plat, uns bons llibrets de llom;
i de postres, milfulls de xocolata.
Es passaran tot l'àpat bo i xerrant
dels llibres d'aventures que han llegit.
I a l'hora del cafè, ves quin detall,
es donaran un llibre de regal.
Per això demà quan sigui mitjanit
hi haurà de nou, per allà al bell mig del pati,
una llumeta enmig de la foscor
que estarà encesa encara fins més tard.

Salvador Comelles. Com gat i gos. 2012. P. 42-43

Il·lustracions de Valentí Gubianas.