Els vells constructors, en el mur de façana,
deixaven uns carreus
sobresortint cap al solar veí
perquè, en edificar-hi, ambdues cases
quedessin ben travades. Maragall
va deixar aquests carreus a la seva obra
perquè hi poguéssim agafar la nostra.
Amb una intel·ligència civil,
enraonada i culta, m'ha ensenyat
que un bon poema és sempre compassiu.
Que la compassió és imprescindible
per a una dignitat
que cap poeta català fins ara
no ha pogut assolir com Maragall.
De: Joan Margarit. Es perd el senyal. 2012
També es troba en el llibre:
Joan Margarit / Josep M. Subirachs. L'ombra de l'altre mar. 2016
Selecció i pròleg de Joan Margarit.
Il·lustracions de Josep M. Subirachs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada