De com s'aprèn

De com s'aprèn ーi s'aprèn en silenciー,
fem-ne si podem una síntesi clara.

Ningú no posseeix la bellesa absoluta.

D'aquest principi, plenament assumit,
en depèn que el misteri sigui un punt lluminós
a plena nit, o que la vida cremi
sempre en somort, inútil, indecisa.

Miquel Martí i Pol, dins:

Antologia de poetes catalans : un mil·leni de literatura. 1997

Vol. 4. De Maragall als nostres dies. 2a part, p. 982

Maria Àngels Anglada

L'autora sempre volia assolir una síntesi major.

Una síntesi  major entre la cara fosca i lluminosa

de la vida humana; entre el passat i el present;

entre entorns naturals, rurals i urbans; entre

paisatges distants; entre elements lírics, 

dramàtics i èpics; entre la vida i l'art...

Fragment del pròleg.

Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams, dins,

Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009